Praeneste
| ||||
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
Praeneste (grec antic: Πραινεστός o Πραίνεστε) va ser una important i poderosa ciutat del Latium als Apenins enfront de les muntanyes Albanes, i a uns 35 km de Roma.
Hi ha diverses llegendes sobre la seva fundació. Virgili diu que la va fundar Cècul, fill de Vulcà i de Preneste, i així ho diu també Gai Juli Solí. Una altra tradició d'origen grec, deia que la va fundar Praenestus, fill de Latinus, i descendent d'Odisseu i Circe, segons diu Esteve de Bizanci. Estrabó també l'anomena ciutat grega, i diu que abans es deia Πολυστέφανος.[1] Una altra forma del mateix nom la dóna Plini el Vell[2] i diu que el seu nom original era Stephane. Una altra tradició diu que la ciutat va ser fundada per Latinus Silvius, rei d'Alba Longa, que a més va fundar un gran nombre de ciutats al seu territori. La primera menció del seu nom a la història es troba a la llista de les ciutats de la Lliga llatina, segons Dionís d'Halicarnàs, i era un membre important d'aquesta confederació. Però a partir del 499 aC, segons Titus Livi, va abandonar la Lliga i es va unir als romans, fet que aquell historiador situa just abans de la batalla del Llac Regillus.[3] L'any 462 aC els eques i els volscs la van atacar, però era encara aliada de Roma.
Quan els gals van ocupar Roma, els praenestins es van separar de l'aliança amb els romans, i el 383 aC apareixen fent incursions contra aliats de Roma com Labicum i Gabii. El 383 aC la ciutat va enviar un exèrcit en suport dels colons romans revoltats de Velitres, cosa que va suposar l'esclat de la guerra amb Roma. Praeneste es va aliar als volscs i conjuntament van ocupar la colònia romana de Satricum. Marc Furi Camil va derrotar els volscs l'any 381 aC però no consta que els praenestins hi prenguessin part. El 380 aC Praeneste va aixecar un poderós exèrcit aprofitant certes dissensions internes a Roma, i va arribar fins a les portes de la ciutat. D'allí van passar a la vora del riu Àl·lia el dictador Tit Quinti Cincinnat Capitolí els va derrotar. La derrota va ser tan completa que el dictador romà va poder ocupar vuit ciutat que Praeneste tenia sotmeses i la mateixa ciutat, mancada d'exèrcit, es va haver de sotmetre.
No va passar molt de temps quan la ciutat tornava a estar en guerra amb Roma (379 aC) i es van aliar a altres ciutats llatines, però no van poder fer accions ofensives fins algun temps després. Diodor de Sicília diu que l'any 351 aC van signar una treva amb Roma. Van participar en la gran guerra llatina del 340 aC i el 339 aC van enviar forces per ajudar els pedans (ciutat de Pedum) el cònsol Tiberi Emili Mamercí els va derrotar. Tot i així van seguir la guerra juntament amb Tibur fins a la derrota final dels llatins a Pedum l'any 338 aC. A la pau que va seguir Praeneste va perdre part del seu territori igual que Tibur. Praeneste va passar a ser un estat lliure aliat de Roma i no va rebre la ciutadania com altres ciutats.
Durant molt de temps va aportar el seu contingent de tropes i subministraments. En temps de Polibi encara conservava una certa independència nominal i podia donar refugi a persones expulsades de Roma. Quan Pirros es va acostar a Roma Praeneste va haver de donar ostatges als romans que no es refiaven de la seva lleialtat. Pirros va arribar just fins a Praeneste, que no va poder ocupar, i allí va iniciar el retorn.
A la Segona Guerra Púnica els praenestins es van distingir a la defensa de Casilinum contra Anníbal, i encara que es van haver de rendir, van ser premiats pel seu valor i fidelitat pel senat romà amb alts honors; Praeneste va rebutjar però l'oferta de la ciutadania romana i es van mantenir nominalment independent fins a la guerra social quan, com les altres ciutats aliades van rebre la ciutadania.
A les guerres entre Gai Mari i Sul·la Praeneste va jugar una part important; Cinna la va ocupar quan va ser expulsat de Roma l'any 87 aC i va seguir en mans dels populars fins al 82 aC quan va donar refugi a Gai Mari el Jove amb les restes de l'exèrcit que Sul·la havia derrotat a la batalla de Porta Collina, a Sacriportus. Com que les fortificacions havien estat reforçades Sul·la va desistir d'assaltar la ciutat i la va bloquejar sota el comandament de Quint Lucreci Ofel·la, mentre Sul·la feia operacions contra els caps del partit popular. Després d'una gran batalla a la Porta Colina i la derrota del general samnita Ponci Telesí Menor, Praeneste va obrir les portes a Lucreci Ofel·la. Mari el jove, al fracassar en el seu intent d'escapar per un passatge subterrani, es va suïcidar. Els romans van castigar severament a la ciutat, que van saquejar, i els habitants van ser executats sense distinció. Es van desmantellar les fortificacions i es va establir una colònia militar de veterans de Sul·la. La ciutat es va traslladar a la plana i a la vella ciutat hi va quedar només el temple de Fortuna.
Tot i així la ciutat va seguir sent una plaça de certa importància per un temps mercès a la colònia militar. Catilina la va voler ocupar però Ciceró ho va impedir.
A la part final de la República ja poc és esmentada. No es va recuperar del cop infligit per Sul·la i encara que la colònia va arribar a una certa prosperitat va ser principalment perquè molts romans rics la van triar com a segona residència per la seva situació alta i sana. El mateix August hi va residir un temps. Horaci s'hi va retirar. Tiberi hi va viure un temps per recuperar-se d'una malaltia. Adrià hi va tenir una vila. Marc Aureli s'hi va retirar després de la pèrdua del seu fill Annius Verus, de set anys.
Sembla que els seus habitants van aconseguir de Tiberi el dret a la ciutadania, però devia durar poc temps, ja que era considerada colònia durant tot l'Imperi com testimonien les nombroses inscripcions trobades.
Després de l'Imperi ja no torna a aparèixer fins al temps dels longobards. A l'edat mitjana era coneguda com a Civitas Praenestina (la primera inscripció amb aquest nom és del 408), que va originar el seu nom actual de Palestrina.
La moderna ciutat ocupa el lloc del temple de Fortuna que Sul·la havia engrandit extraordinàriament. A la rodalia es va trobar el 1773 l'anomenat Calendari romà (conegut per Fasti Praenestini). No queden gaires restes de les antigues ciutats, la vella i la colonial.
Verrius Flaccus va néixer probablement a la ciutat com també el conegut autor Claudi Elià. De la ciutat provenia la gens Anícia.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Estrabó. Geografia, V, 238
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 5
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 19
- ↑ Smith, William (ed.). «Praeneste». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 5 maig 2023].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Praeneste |