Praeneste

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaPraeneste

41° 50′ 26″ N, 12° 53′ 33″ E / 41.840422°N,12.892531°E / 41.840422; 12.892531
Modifica dades a Wikidata

Praeneste fou una important ciutat del Latium als Apenins enfront de les muntanyes Albanes, i a uns 35 km de Roma. La llegenda la fa fundada per Caeculus, fill de Vulcanus o per Praenestus, fill de Latinus, nascut d'Ulisses i Circe. Estrabó l'esmenta com a ciutat grega i diu que anteriorment es va dir Polustephanos i Plini diu que abans es deia Stephane. Per fer més contradictori l'origen apareix a la llista de colònies d'Alba Longa com a fundada per Latinus Silvius.

La primera menció històrica la fa Dionís que l'esmenta com a membre de la Lliga Llatina. El 499 aC es va separar de la lliga i es va aliar als romans, just abans de la batalla del llac Regillus. El 462 aC fou assolada pels eques i volscs, però romania aliada a Roma.

Quan Roma fou presa pels gals els preanestins es van separar de l'aliança romana i el 383 aC apareixen fent incursions contra aliats de Roma com Labicum i Gabii. El 383 aC la ciutat va enviar un exèrcit en suport dels colons romans revoltats de Velitres, el que va suposar l'esclat de la guerra amb Roma. Praeneste es va aliar als volscs i conjuntament van ocupar la colònia romana de Satricum. Els volscs foren derrotats per Camil el 381 aC però no consta que Praeneste hi prengués part. El 380 aC Praeneste va aixecar un poderós exèrcit aprofitant certes dissensions internes a Roma, i va arribar a les portes de la ciutat. D'allí van passar a la vora del riu Allia on foren atacats pel dictador T. Quintius Cincinnatus, que els va derrotar. La derrota fou tan completa que el dictador romà va poder ocupar vuit ciutat sotmeses a Praeneste i la mateixa ciutat, mancada d'exèrcit, es va haver de sotmetre.

No va passar molt de temps quan la ciutat tornava a estar en guerra amb Roma (379 aC) i es van aliar a altres ciutats llatines, però no van poder fer accions ofensives fins algun temps després. Diodor de Sicília diu que el 351 aC van signar una treva amb Roma. Van participar en la gran guerra llatina del 340 aC i el 339 aC van enviar forces per ajudar als pedans (ciutat de Pedum) però foren derrotats pel cònsol Emili; tot i així van seguir la guerra juntament amb Tibur fins a la derrota final dels llatins a Pedum el 338 aC. A la pau que va seguir Praeneste va perdre part del seu territori igual que Tibur. Praeneste va esdevenir estat lliure aliat a Roma i no va rebre la ciutadania com altres ciutats.

Durant molt de temps va aportar el seu contingent de tropes i subministraments. En temps de Polibi encara conservava una certa independència nominal i podia donar refugi a persones expulsades de Roma. Quan Pirros es va acostar a Roma Praeneste va haver de donar ostatges a Roma que no es refiava de la seva lleialtat. Pirros va arribar just fins a Praeneste que no podia ocupar, i allí va iniciar el retorn.

A la Segona Guerra Púnica els praenestins es van distingir a la defensa de Casilinum contra Anníbal, i encara que es van haver de rendir, foren premiats pel seu valor i fidelitat pel senat romà amb alts honors; Praeneste va rebutjar però l'oferta de la ciutadania romana i van romandre nominalment independent fins a la guerra social quant, com les altres ciutats aliades van rebre la ciutadania.

A les guerres entre Gai Mari i Sul·la Praeneste va jugar una part important; fou ocupada per Cinna quant fou expulsat de Roma el 87 aC i va romandre en mans dels populars fins al 82 aC quan va donar refugi a Mari el jove amb les restes de l'exèrcit derrotat per Sul·la a la batalla de Porta Collina, a Sacriportus. Com que les fortificacions havien estat reforçades Sul·la va desistir d'assaltar la ciutat i la va bloquejar sota el comandament de Lucretius Ofella, mentre Sul·la feia operacions contra els líders dels populars; després d'una gran batalla a la Porta Colina i la derrota del general samnita Pontius Telesinus, Praeneste va obrir les portes a Ofella. Mari el jove, al fracassar en el seu intent d'escapar per un passatge subterrani, es va suïcidar. La ciutat fou castigada severament; els habitants foren executats sense distinció i la ciutat saquejada; les fortificacions foren desmantellades i es va establir una colònia militar de veterans de Sul·la. La ciutat es va traslladar a la plana i la vella ciutat fou ocupada pel temple de Fortuna.

Tot i així la ciutat va romandre plaça de certa importància per un temps mercès a la colònia militar. Catilina la va voler ocupar però Ciceró ho va impedir.

A la part final de la repúblcia ja poc és esmentada. No es va recuperar del cop infligit per Sul·la i encara que la colònia va arribar a una certa prosperitat fou principalmente perquè molts romans rics la van triar com a segona residència per la seva situació alta i sana. El mateix August hi va residir un temps. Horaci s'hi va retirar. Tiberi hi va viure un temps per recuperar-se d'una malaltia. Adrià hi va tenir una vila. Marc Aureli s'hi va retirar després de la pèrdua del seu fill Annius Verus, de set anys.

Va romandre colònia durant tot l'imperi com testimonien les nombroses inscripcions trobades.

Després de l'Imperi ja no torna a aparèixer fins al temps dels llombards. A l'edat mitjana era coneguda com a Civitas Praenestina (la primera inscripció amb aquest nom és del 408) va originar el seu nom actual de Palestrina.

La moderna ciutat ocupa el lloc del temple de Fortuna. A la rodalia es va trobar el 1773 l'anomenat Calendari romà (conegut per Fasti Praenestini). No queden gaires restes de les antigues ciutats, la vella i la colonial.

Verrius Flaccus fou probablement natural de la ciutat com també el conegut autor Aelianus. De la ciutat era els Anicii (Anicius gens).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Praeneste Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 50′ 26″ N, 12° 53′ 33″ E / 41.840422°N,12.892531°E / 41.840422; 12.892531