Precisionisme
El precisionisme fou un moviment artístic nord-americà que s'originà vers el 1915 i que va florir durant la dècada del 1920, en el qual es tractaven temes urbans i, sobretot, industrials mitjançant una tècnica molt acurada i precisa.[1]
Característiques[modifica]
El precisionisme fou inspirat pel desenvolupament del cubisme, el futurisme i l'orfisme[2] a Europa i, també, pel ràpid creixement de la industrialització de Nord-amèrica arran de la nova fornada d'innovadors com Henry Ford.[3] Fou batejat amb aquest nom el 1927 per Alfred H. Barr Jr., el primer director del Museu d'Art Modern de Nova York[4] i el seu tema per excel·lència era l'arquitectura representada amb precisió gairebé fotogràfica (d'ací ve el nom del moviment) i amb una tècnica llisa i impecable (com ara, les sitges de grans i els gratacels de Nova York, però, també, els ponts dels vaixells).[5]
En la pintura precisionista la llum acostuma a ésser clara i brillant, i les formes són triades sovint pel seu interès geomètric per a crear formes clares i ben definides, de vegades gairebé cubistes.[1] L'ésser humà no hi apareix i no conté cap crítica social, però, en canvi, temes considerats antiestètics (com, per exemple, la indústria i la tecnologia nord-americanes) són dotats d'una grandesa èpica[1] i tractats amb una perfecció clàssica.[5] Els termes realistes-cubistes, immaculats, clàssics moderns i esterilistes serveixen també per a fer referència als pintors precisionistes.[1][4]
A més, les pintures, dibuixos i gravats d'aquest moviment artístic també van mostrar la influència del treball realitzat per fotògrafs nord-americans (com ara, Paul Strand), els quals empraven enfocaments nítids, il·luminacions i angles de càmera insòlits per a emfatitzar la forma abstracta del subjecte[6] (en certa manera, el seu èmfasi per les formes angulars estilitzades el fan visualment gairebé similar a l'art déco).[3]
Artistes destacats[modifica]
Si bé no foren un grup en sentit estricte (mai es van organitzar formalment com a tal ni van emetre cap manifest[6]), solien exposar junts (com ara, a la Daniel Gallery de Nova York).[2] Cal destacar-ne, entre altres:
- Charles Demuth (1883-1935, pintor)
- Charles Sheeler (1883-1965, pintor i fotògraf)
- Preston Dickinson (1891-1930, pintor)
- Elsie Driggs (1898-1992, pintor)
- Louis Lozowick (1892-1973, pintor)
- Francis Criss (1901-1973, pintor)
- Ralston Crawford (1906-1978, pintor)
- Edmund Lewandowski (1914-1998, pintor)
- Georgia O'Keeffe (1887-1986, pintora)[3]
Obres destacades[modifica]
- American Nude (Charles Sheeler, 1918-1919)
- Brooklyn Bridge (Joseph Stella, 1919-1920, Yale University Art Gallery, Universitat Yale, New Haven)
- Church Street E1 (Charles Sheeler, 1920)
- Machinery (Charles Sheeler, 1920, Metropolitan Museum of Art de Nova York)
- Lucky Strike (Stuart Davis, 1921, Museu d'Art Modern de Nova York)
- Steeple and Street (Stuart Davis, 1922, Hirshhorn Museum and Sculpture Garden, Washington DC)
- Minneapolis (Louis Lozowick, 1925)
- Arrangement New York (Jan Matulka, c. 1925)
- Sunday (Edward Hopper, 1926)
- New York Street-No. 1 (Georgia O'Keeffe, 1926)
- The Shelton with Sunspots (Georgia O'Keeffe, 1926)
- Eleven A.M. (Edward Hopper, 1926)
- Delmonico Building (Charles Sheeler, 1926, Metropolitan Museum of Art de Nova York)
- Street, New York I (Georgia O'Keeffe, 1926)
- Reclining Nude (Edward Hopper, 1924-1927)
- Lighthouse Hill (Edward Hopper, 1927)
- Automat (Edward Hopper, 1927)
- Criss-Crossed Conveyors, Ford Plant (Charles Sheeler, 1927, Metropolitan Museum of Art de Nova York)
- Radiator Building, Night New York (Georgia O'Keeffe, 1927, Detroit Institute of Arts)
- Radiator Building (Georgia O'Keeffe, 1927, Fisk University, Nashville)
- Pink Dish and Green Leaves (Georgia O'Keeffe, 1928)
- I Saw the Figure 5 in Gold (Charles Demuth, 1928, Metropolitan Museum of Art de Nova York)
- New York Night (Georgia O'Keeffe, 1929)
- Upper Deck (Charles Sheeler, 1929)
- Chop Suey (Edward Hopper, 1929)
- Early Sunday Morning (Edward Hopper, 1930)
- Buildings Abstraction, Lancaster (Charles Demuth, 1930, Museu Whitney d'Art Americà de Nova York)
- American Landscape (Charles Sheeler, 1930, Museu d'Art Modern de Nova York)
- Chimney and Watertower (Charles Demuth, 1931, Amon Carter Museum de Fort Worth, Texas)
- Classic Landscape (Charles Sheeler, 1931)
- Americana (Charles Sheeler, 1931, Metropolitan Museum of Art de Nova York)
- Maitland Bridge (Ralston Crawford, 1938, Museu de Belles Arts de Boston)
- Rolling Power (Charles Sheeler, 1939)
- Office at Night (Edward Hopper, 1940)
- Overseas Highway (Ralston Crawford, 1940)
- Nighthawks (Edward Hopper, 1942)
- Lights in an Aircraft Plant (Ralston Crawford, 1945, National Gallery of Art, Washington DC)
- Bright Light at Russell's Corners (George Ault, 1946, Smithsonian American Art Museum, Washington DC)
- Approaching a City (Edward Hopper, 1946)
- Amoskeag Canal (Charles Sheeler, 1948, Currier Museum of Art, Manchester, Nou Hampshire)
- Brooklyn Bridge (Georgia O'Keeffe, 1949)
- Morning Sun (Edward Hopper, 1952)
- Carolina Morning (Edward Hopper, 1955)
- A Woman in the Sun (Edward Hopper, 1961)[7][4]
Llegat[modifica]
El precisionisme influí tant en les formes com en la tècnica del realisme màgic i de l'art popular nord-americans[8] i pot ésser vist com un precursor del moviment artístic conegut com a American Scene Painting.[4]
Galeria d'imatges[modifica]
-
-
-
-
-
Steeple and Street de Stuart Davis (1922, Hirshhorn Museum and Sculpture Garden) -
Incense of a New Church de Charles Demuth (1921) -
-
Skyscrapers de Charles Sheeler (1922) -
-
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 651.
- ↑ 2,0 2,1 Encyclopædia Britannica (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Artcyclopedia (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Encyclopedia of Art History (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Las formas claras del Precisionismo - Masdearte (castellà)
- ↑ 6,0 6,1 The Metropolitan Museum of Art (anglès)
- ↑ The Art History Archive (anglès)
- ↑ Diccionari enciclopédico de arte y arquitectura Arxivat 2015-06-25 a Wayback Machine. (castellà)
Bibliografia[modifica]
- Ward, Meredith, 1995. Streamlined: The Precisionist Impulse in American Art. Nova York: Hirschl & Adler Galleries. ISBN 9780915057573 [1]
- Stavitsky, Gail; Handy, Ellen; Orvell, Miles i Steinman, Lisa M., 1995. Precisionism in America, 1915-1941: Reordering Reality. Nova York: Harry N. Abrams, Inc., Publishers (en associació amb el Montclair Art Museum). ISBN 9780810937345. [2]
- Friedman, Martin L., 1960. The Precisionist View in American Art. Minneapolis: Walker Art Center. [3]
- Lozowick, Louis; Bowlt, John E., 1978. Louis Lozowick: American Precisionist Retrospective. Long Beach: Long Beach Museum of Art. [4]
- Tsujimoto, Karen, 1982. Images of America: Precisionist Painting and Modern Photography. Seattle:University of Washington Press. ISBN 9780295959313. [5]
- Harris, Ellen, et al., 1994. Precisionism in America, 1915-1941: Reordering Reality. Catàleg d'exhibició. Nova York: Abrams.
- Lochridge, Katherine, ed., 1978. The Precisionist Painters, 1916-1949: Interpretations of a Mechanical Age. Catàleg d'exhibició. Huntington: Heckscher Museum of Art, 1978.
- Ward, Meredith E., 1995. Streamlined: The Precisionist Impulse in American Art. Catàleg d'exhibició. Nova York: Hirschl & Adler Galleries.
- Amy Dempsey, 2002. Styles, Schools and Movements: The Essential Encyclopaedic Guide to Modern Art. ISBN 9780500283769. [6]