Pregadéu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPregadéu
Mantis religiosa
Mantid August 2007-2.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Mantodea
Família Mantidae
Gènere Mantis
Espècie Mantis religiosa
Linnaeus, 1758
Modifica dades a Wikidata

Un pregadéu[1] o plegamans[2] o, científicament, Mantis religiosa és un insecte mantodeu gros: les femelles superen fàcilment els 7 cm de llargada encara que els mascles són més petits. Se solen trobar en indrets assolellats com ara les brolles, sovint camuflats amb els seus tons críptics de colors verd groc o marró clar.

Són característics del pregadéus els fèmurs punxosos del primer parell de potes plegades davant del cap -en una postura que recorda la d'una persona en oració- i el cap triangular, amb dos grans ulls i unes mandíbules potents. El pregadéu és depredador d'altres insectes. Sovint resta quiet prop d'una flor, a l'aguait dels insectes pol·linitzadors. És inofensiu per als humans, ja que les seves mandíbules i les serretes de les seves potes amb les que enxampa les preses, són molt petites per a l'ésser humà.

Noms dialectals[modifica]

pregadéu de rostoll, pregadéu-Bernada, pregamans, (a)plegaman(o)s, plegabraços, cantamisses, tocacampanes,, (re)voltacampanes, regatejador de campanes, revoltejacampanes, revol de campanes, campanar, beata, predicador, cabra[3], etc.

I els més locals: dimoni (a l'Urgell), Andreu (La Codonyera), Mateu, tocacampanes (Almatret), cantamisses (Terres de Lleida), tocamatines (Terres de Lleida), repicacampanes (Terres de Lleida). També rep els noms atribuïts a altres insectes de maria (a Senterada i més llocs), mortefuig (Mequinensa), rodadits, cavall de serp (a les Balears), tallanàs (??).

En rossellonès burra (o burro en septentrional de transició), cabra, bernada, marededéu; pregadéu i cabra llosca al Vallespir.

Per a més noms vegeu el mapa pregadéu de l'ALDC.

Reproducció[modifica]

A la fi de l'estiu, els pregadéus surten a aparellar-se per les zones més assolellades dels boscos on viuen. Les femelles són les que dirigeixen la cacera. Són més grans que els mascles i s'encarreguen d'emetre feromones per atreure'ls. El mascle més proper cedirà a la crida silenciosa sense sospitar que, en la majoria dels casos, la còpula acaba amb la mort del mascle entre les mandíbules de la seva parella.

Els ous -n'hi ha fins a dos-cents- romandran tancats dins una coberta anomenada ooteca, unes estructures de contorn el·líptic i consistència esponjosa que contenen els ous i acostumen a trobar-se adherides a la pedra o a la fusta, en un indret prou arrecerat i no naixeran fins a l'any següent.

Referències[modifica]

  1. «DIEC».
  2. «DIEC».
  3. forma del català septentrional i més àrees https://books.google.ga/books?id=ejAv1BItPD0C&pg=PA74&lpg=PA74&dq=resadora+"mantis+religiosa"&source=bl&ots=jubdHOwH6u&sig=unFosYOXop3Uij8h48fb8l1r8oI&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiNy47mv7zYAhUIWxQKHfdfDSEQ6AEIcTAS#v=onepage&q=resadora%20%22mantis%20religiosa%22&f=false

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pregadéu Modifica l'enllaç a Wikidata