Pregadéu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPregadéu
Mantis religiosa
Mantid August 2007-2.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Mantodea
Família Mantidae
Gènere Mantis
Espècie Mantis religiosa
Linnaeus, 1758
Modifica dades a Wikidata

Un pregadéu, resadora, pregadéu de rostoll, cavall de serp (a Mallorca), pregadéu-Bernada, plegamans(o)s, plegabraços, cantamisses, tocacampanes, tocamatines, (re)voltacampanes, regatejador de campanes, repicacampanes, revoltejacampanes, revol de campanes, campanar, tallanàs o, científicament, Mantis religiosa és un insecte mantodeu gros: les femelles superen fàcilment els 7 cm de llargada encara que els mascles són més petits. Se solen trobar en indrets assolellats com ara les brolles, sovint camuflats amb els seus tons críptics de colors verd groc o marró clar.

Són característics del pregadéus els fèmurs punxosos del primer parell de potes plegades davant del cap -en una postura que recorda la d'una persona en oració- i el cap triangular, amb dos grans ulls i unes mandíbules potents. El pregadéu és depredador d'altres insectes. Sovint resta quiet prop d'una flor, a l'aguait dels insectes pol·linitzadors. És inofensiu per als humans, ja que les seves mandíbules i les serretes de les seves potes amb les que enxampa les preses, són molt petites per a l'ésser humà.

Noms dialectals[modifica]

Andreu (La Codonyera), tocacampanes (Almatret), cantamisses (Terres de Lleida), tocamatines (Terres de Lleida), repicacampanes (Terres de Lleida). maria (a Senterada). En rossellonès burra (burro en septentrional de transició), cabra, bernada, marededéu; pregadéu al Vallespir.

Reproducció[modifica]

A la fi de l'estiu, els pregadéus surten a aparellar-se per les zones més assolellades dels boscos on viuen. Les femelles són les que dirigeixen la cacera. Són més grans que els mascles i s'encarreguen d'emetre feromones per atreure'ls. El mascle més proper cedirà a la crida silenciosa sense sospitar que, en la majoria dels casos, la còpula acaba amb la mort del mascle entre les mandíbules de la seva parella.

Els ous -n'hi ha fins a dos-cents- romandran tancats dins una coberta anomenada ooteca, unes estructures de contorn el·líptic i consistència esponjosa que contenen els ous i acostumen a trobar-se adherides a la pedra o a la fusta, en un indret prou arrecerat i no naixeran fins a l'any següent.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pregadéu Modifica l'enllaç a Wikidata