Prehistòria occitana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Història d'Occitània
  Prehistòria occitana
  Els primers pobladors occitans
  Occitània romana
  Regne visigot de Tolosa
  Regne Burgundi de Provença
     Septimània visigòtica
  Ducat d'Aquitània
  Comtat de Tolosa
  Vescomtat de Carcassona
  Comtat de Provença
  Comtat de Foix
  Croada albigesa
  Occitània del segle XIV al XVII
  Occitània durant la Revolució Francesa
     Felibritge
     Regionalisme occità
     Occitània de 1900 a 1940
  Occitània sota el règim de Vichy
  Occitània fins la dècada del 1970
     Occitània i la regionalització del 1981

Occitània és un país ric en jaciments arqueològics antics i de gran importància. Està ben demostrat que el país ja estava poblat entre el 50000 i el 20000 aC, com ho mostren les troballes fetes el 1868 a Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiana), datades del paleolític superior, i a Lo Mostièr (Dordonya), però el més important és el de la cova de Cròs Manhon, que pertany a l’Homo sapiens sapiens i que ha donat nom a la subespècie (cromanyó).

D'èpoques posteriors són les venus impúdiques de La Mota i l'Aujarià Bassa, així com les pintures rupestres de les coves de Las Comabrèlas, las Caus (les més importants d'Europa després de les d’Altamira, i investigades pel savi abat de Breuil) i la font de Gaume, on també s'hi trobaren estris obtinguts amb eines de percussió. També són datats en el 26000 aC els jaciments amb estris obtinguts pel treball de fulles i punxes d'Aurinhac (Comenges, Gascunya), que donen el nom a la cultura aurinyaciana, i de Graveta (Guiana), que donen nom a la cultura gravetiana o perigordiana.

Cap al 10000 aC aparegué la cultura mesolítica de mas d'Azil (Arieja), que correspon a un poble de pescadors i caçadors que elaboraven micròlits.

Finalment, entre el 3000 i el 2000 aC, s'hi formaren les primeres cultures neolítiques de caràcter megalític al Cevenol, a Niça i a Chassey-Chalain (Las Martigas, Provença), relacionades amb les cultures megalítiques mediterrànies de Còrsega, Sardenya (els nurags) i les Balears (talaiots i navetes).