Preludi i fuga en re major, BWV 850

*Preludi i fuga en re major, BWV 850*
Forma musical	preludi i fuga
Àudio
Tonalitat	re major
Compositor	Johann Sebastian Bach
Llengua	contingut no lingüístic
Catalogació	BWV 850
Instrumentació	instrument de teclat
Cronologia
	El clavecí ben temprat 1
	← Preludi i fuga en do sostingut menor (BWV 849) Prelude and Fugue in D minor, BWV 851 (en) →

El preludi i fuga en re major, BWV 850 és la cinquena parella de preludis i fugues del primer llibre del El clavecí ben temprat de Johann Sebastian Bach.

El preludi, en moviment perpetu, és un estudi desenvolupat per a la mà dreta. La fuga a quatre veus, pren la forma d'una obertura francesa amb ritmes puntejats, i un tema atípic que recorda els de Haendel.

$\version "2.18.2" \header { tagline = ##f } \score { \new Staff \with { } << \relative c'' { \key d \major \time 4/4 %% INCIPIT CBT I-5, BWV 850, ré majeur r16^\markup{Preludi} d16 e fis a, fis' e d a' d, e fis a, fis' e d \bar ".." \skip 8*1 \override Staff.Clef.extra-offset = #'(-1 . 0) \clef bass \partial 1 r4^\markup{Fuga} d,,32 e fis g fis e fis d b'8.\mordent b16 a8.\mordent g16 { % suppression des warnings : #(ly:set-option 'warning-as-error #f) #(ly:expect-warning (_ "stem does not fit in beam")) %% <= à traduire éventuellement #(ly:expect-warning (_ "beam was started here")) %% <= à traduire éventuellement \set stemRightBeamCount = #1 fis4.*1/4[ s] } } >> \layout { \context { \Score \remove "Metronome_mark_engraver" \override SpacingSpanner.common-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2) } } \midi {} }$

Preludi[modifica]

El preludi, en compàs 4/4 (), consta de 35 compassos. El tema és un perpetuum mobile (moviment perpetu) i està concebut com un estudi per a la mà dreta tot treballant la precisió, mentre que el polze i el cinquè dit presenten una separació important. L'atenció se centra sobre la mà dreta, mentre que la mà esquerra bàsicament fa notes dins cada temps del compàs, en pizzicati.

$\version "2.18.2" \header { tagline = ##f } upper = \relative c'' { \clef treble \key d \major \time 4/4 \tempo 4 = 96 \set Staff.midiInstrument = #"harpsichord" %% PRÉLUDE CBT I-5, BWV 850, ré majeur r16 d16 e fis a, fis' e d a' d, e fis a, fis' e d | g e fis g b, d cis b cis e fis g a, g' fis e | fis d e fis a, cis b a b d e fis b, a' gis fis } lower = \relative c { \clef bass \key d \major \time 4/4 \set Staff.midiInstrument = #"harpsichord" d8 r8 d' r8 fis,8 r8 d'8 r8 e,8 r8 d'8 r8 a8 r8 cis8 r8 d,8 r8 d'8 r8 d,8 r8 d'8 } \score { \new PianoStaff << \set PianoStaff.instrumentName = #"BWV 850" \new Staff = "upper" \upper \new Staff = "lower" \lower >> \layout { \context { \Score \remove "Metronome_mark_engraver" \override SpacingSpanner.common-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/3) } } \midi { } }$

Fuga[modifica]


Caracteristiques 4 voix — 33x33px\|4/4, 28 mes. ⋅ fuga pathétique ⋅ 11 entrées du sujet ⋅ réponse tonale ⋅ pas de contre-sujet ⋅ 3 divertissements

La fuga a quatre veus, en compàs 4/4 (), consta de 29 compassos, amb un tema a l'estil de Händel, de caràcter sumptuós, poderós, amb els seus ritmes majestuosos que evoquen una obertura a la francesa.

El tema és atípic, «llançat per un viu ressort de triples corxeres, però de seguida rassie sobre un prudent ritme despuntat»;^[1] tot com aquesta fuga sense contra-tema autèntic, ni strette. En el transcurs de les diversions, la fórmula en duplica-corxeres (manllevat a la mesura 3) no en serà que més posada en valor (compassos 9–10, 17).^[2]

$\version "2.18.2" \header { tagline = ##f } \score { \new Staff \with { } << \relative c' { \key d \major \time 4/4 %% SUJET fuga CBT I-5, BWV 850, ré majeur r4 d32 e fis g fis e fis d b'8.\mordent b16 a8.\prall g16 fis8. } >> \layout { \context { \Score \remove "Metronome_mark_engraver" } } \midi {} }$

El ritme despuntat de la tercera mesura ha de realitzar-se com una corxera lligada a una triple La mateixa presentació es troba al Preludi en <i id="mwLg">fa-sostingut</i> major.

$\version "2.18.2" \header { tagline = ##f } \score { \new Staff \with { \remove "Time_signature_engraver" } << \relative c'' { \key d \major \time 4/4 \tempo 4 = 66 %% rythme pointé a8~ a32 e32 fis g a2 r4 | a8.*5/6 e32 fis g a2 } >> \layout { \context { \Score \remove "Metronome_mark_engraver" \override SpacingSpanner.common-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2) } } \midi {} }$

$\version "2.18.2" \header { tagline = ##f } Mordbhp = { \tag #'print { b'8.\mordent } \tag #'midi { b32 a b8 } } Prallahp = { \tag #'print { a8.\prall } \tag #'midi { \times 2/3 { b32 a b } a8 } } Prallehp = { \tag #'print { e8.\prall } \tag #'midi { \times 2/3 { fis32 e fis } e8 } } Mordfishpup = { \tag #'print { fis'8.\mordent } \tag #'midi { fis32 e fis8 } } Mordfishp = { \tag #'print { fis8.\mordent } \tag #'midi { fis32 e fis8 } } Dux = { r4^\markup{Dux} d32 e fis g fis e fis d \Mordbhp b16 \Prallahp g16 } Comes = { r4^\markup{Comes} a32 b cis d cis b cis a \Mordfishpup fis16 \Prallehp d16 } upper = \relative c'' { \clef treble \key d \major \time 4/4 \tempo 4 = 66 \set Staff.midiInstrument = #"harpsichord" %% fuga CBT I-5, BWV 850, ré majeur R1 \relative c' \Comes cis,4 \Mordfishp fis16 b,8.*5/6 b32 cis d e16 d e cis << { s1 \relative c'' \Comes cis'8. } \\ { a,4 d~ d cis d a'~ a gis a } \\ { \relative c' \Dux fis8. gis16 } >> } lower = \relative c { \clef bass \key d \major \time 4/4 \set Staff.midiInstrument = #"harpsichord" \Dux fis8. g16 fis8. e16 d4 e | a,8.*5/6 e'32 fis g a2 g4~ g8. fis32 e fis8. d16 g8. e16 a8. a,16 << { s4 cis'4 b2 a4 } \\ { d,8. e16 fis8. e16 d8. b16 e4 a, } >> } thePianoStaff = \new PianoStaff << \set PianoStaff.instrumentName = #"BWV 850" \new Staff = "upper" \upper \new Staff = "lower" \lower >> \score { \keepWithTag #'print \thePianoStaff \layout { \context { \Score \remove "Metronome_mark_engraver" } } } \score { \keepWithTag #'midi \thePianoStaff \midi { } }$

Gènesi[modifica]

El preludi existia a un estat anterior més curt (22 compassos) al Clavierbüchlein de Wilhelm Friedemann Bach (núm. 17), i a una còpia de Forkel, que correspon a les compassos 1–18 i 27–29 de la versió definitiva.^[3]

Posteritat[modifica]

Théodore Dubois en ha realitzat una versió per a piano a quatre mans,^[4] publicada l'any 1914.

Bibliografia[modifica]

Hugo Riemann. Analysis of J.S. Bach's Wohltemperirtes clavier. 1. Augener & Co. / G. Schirmer, 1893. Riemann1893.
Cecil Gray. Forty-Eight Preludes and Fugues of J.S .Bach (pdf). Oxford University Press, 1938, p. 28–30. Gray1938. OCLC 603425933.
Hermann Keller. Le clavier bien tempéré de Johann Sebastian Bach (pdf). Bordas, 1973, p. 65–68 (Études). Keller1973. OCLC 373521522.
François-René Tranchefort (dir.). Guide de la musique de piano et de clavecin. Fayard, 1987, p. 27 (Les Indispensables de la musique). Tranchefort1987. ISBN 978-2-213-01639-9. OCLC 17967083.
Guy Sacre. La musique pour piano. I (A-I). Robert Laffont, 1998, p. 201–202 (Bouquins). Sacre1998. ISBN 2-221-05017-7.
David Schulenberg. The keyboard music of J.S. Bach. Routledge, 2006, p. 266–267. Schulenberg2006. ISBN 0415973996. OCLC 63472907.

Notes i referències[modifica]

↑ Sacre, 1998, p. 202.
↑ Keller, 1973, p. 67.
↑ Keller, 1973, p. 65.
↑ Le clavecin bien tempéré. Transcripció per a 4 mans de Théodore Dubois.

Enllaços externs[modifica]

Preludi i fuga en re major a freesheetpianomusic.com PDF
(anglès) La fuga en re major Arxivat 2017-10-30 a Wayback Machine. a bach.nau.edu

[FOOTNOTESacre1998202-1] Sacre, 1998, p. 202.

[FOOTNOTEKeller197367-2] Keller, 1973, p. 67.

[FOOTNOTEKeller197365-3] Keller, 1973, p. 65.

[4] Le clavecin bien tempéré. Transcripció per a 4 mans de Théodore Dubois.

[1]

[2]

[3]

[4]

El clavecí ben temprat de J. S. Bach
Llibre I (1722) BWV 846 – BWV 869	Núm. 1 en Do M · Núm. 2 en do m · Núm. 3 en Do# M · Núm. 4 en do# m · Núm. 5 en Re M · Núm. 6 en re m · Núm. 7 en Mi♭ M · Núm. 8 en mi♭ m · Núm. 9 en Mi M · Núm. 10 en mi m · Núm. 11 en Fa M · Núm. 12 en fa m · Núm. 13 en Fa# M · Núm. 14 en fa# m · Núm. 15 en Sol M · Núm. 16 en sol m · Núm. 17 en La♭ M · Núm. 18 en sol# m · Núm. 19 en La M · Núm. 20 en la m · Núm. 21 en Si♭ M · Núm. 22 en si♭ m · Núm. 23 en Si M · Núm. 24 en si m
Llibre II (1744) BWV 870 – BWV 893	Núm. 1 en Do M · Núm. 2 en do m · Núm. 3 en Do# M · Núm. 4 en do# m · Núm. 5 en Re M · Núm. 6 en re m · Núm. 7 en Mi♭ M · Núm. 8 en re# m · Núm. 9 en Mi M · Núm. 10 en mi m · Núm. 11 en Fa M · Núm. 12 en fa m · Núm. 13 en Fa# M · Núm. 14 en fa# m · Núm. 15 en Sol M · Núm. 16 en sol m · Núm. 17 en La♭ M · Núm. 18 en sol# m · Núm. 19 en La M · Núm. 20 en la m · Núm. 21 en Si♭ M · Núm. 22 en si♭ m · Núm. 23 en Si M · Núm. 24 en si m
Llista de composicions de J. S. Bach