Premi Blanco Amor

Premi Blanco Amor
Tipus	premi literari
Epònim	Eduardo Blanco Amor
Vigència	1981 -
Estat	Espanya
Llengua del terme, de l'obra o del nom	gallec
Guanyador	Daniel Cortezón Álvarez (1981); Víctor Fernández Freixanes, Per l'obra O triángulo inscrito na circunferencia (gl) (1982); Xosé Manuel Martínez Oca, Per l'obra Beiramar (gl) (1983); Alfredo Conde Cid (1984); Xoán-Manuel Casado (1985); Lois Diéguez Vázquez (1986); Isaac Otero (1987); Miguel Suárez Abel (1988); Román Raña, Per l'obra O crime da rúa da Moeda Vella (gl) (1989); Valentín Carrera (1990); Fran Alonso, Per l'obra Tráiler (1991); Ramón Caride Ogando, Per l'obra Soños eléctricos (gl) (1992); Úrsula Heinze de Lorenzo (1993); Xosé Cid Cabido, Per l'obra Panificadora (gl) (1994); Xavier Lorenzo Tomé (1996); Suso de Toro Santos, Per l'obra Calzados Lola (gl) (1997); Francisco Xavier Alcalá Navarro, Per l'obra Alén da desventura (en) (1998); Xosé Cid Cabido, Per l'obra Grupo abeliano (gl) (1999); Xosé Carlos Caneiro, Per l'obra Ébora (gl) (2000); José Antonio Perozo (2001); Xosé Monteagudo (2002); Séchu Sende, Per l'obra Orixe (gl) (2003); Dolores Ruiz Gestoso (2004); Francisco Castro Veloso (2006); Xesús Rábade Paredes (2007); Inma López Silva (2008); Luís Rei Núñez (2009); Iván García Campos, Per l'obra O imposible de desatar (gl) (2010); Manuel Lourenzo González (2011); Ignacio Vidal Portabales (2012); Jorge Llorca (2013); Fran P. Lorenzo, Per l'obra Cabalos e lobos (gl) (2014); Xavier Queipo, Per l'obra Os kowa (gl) (2015); Miguel Anxo Fernández, Per l'obra Blues para Moraima (gl) (2016); Manuel Portas (2018); Xesús Fraga (2019); Marilar Aleixandre (2020); Blanca Riestra (2021); Roberto Fernández Álvarez (en) (2022)

El Premi Blanco Amor és un premi literari gallec dotat amb 12.000 euros que premia a una novel·la llarga escrita en gallec, està convocat per 52 concellos gallecs, que s'alternen cada any en qualitat d'organitzador. El premi va ser creat en 1981 en homenatge a Eduardo Blanco Amor per iniciativa del concello de Redondela. L'obra guanyadora és publicada per l'editorial Galaxia.

Guanyadors[modifica]

2014: Fran P. Lorenzo, Cabalos e lobos.
2013: Jorge Llorca Freire, O violín de Rembrandt.
2012: Ignacio Vidal Portabales, Dióxenes en Dolorida.
2011: Manuel Lourenzo González, ATL.
2010: Iván García Campos, O imposible de desatar.
2009: Luís Rei Núñez, Monte Louro.
2008: Inma López Silva, Memorias da cidade sen luz
2007: Xesús Rábade Paredes, Mentres a herba medra.
2006: Francisco Castro, Spam.
2005: Dolores Ruiz Gestoso, Dentro da illa.
2004: Séchu Sende, Orixe.
2002: Xosé Monteagudo, As voces da noticia.
2001: Xosé Antonio Perozo, Martázul.
2000: Xosé Carlos Caneiro, Ébora.
1999: Xosé Cid Cabido, Grupo abeliano.
1998: Xavier Alcalá, Alén da desventura.
1997: Suso de Toro, Calzados Lola.
1996: Xavier Lorenzo Tomé, O paxaro que canta un nome.
1995: Non se convocou pola negativa do concello da Coruña.
1994: Xosé Cid Cabido, Panificadora.
1993: Úrsula Heinze, Culpable de asasinato.
1992: Ramón Caride Ogando, Soños eléctricos.
1991: Fran Alonso, Tráiler.
1990: Valentín Carrera, Río Sil.
1989: Román Raña, O crime da rúa da Moeda Vella.
1988: Miguel Suárez Abel, Turbo.
1987: Isaac Otero, O sorriso de Gardel.
1986: Lois Diéguez, A canción do vagamundo.
1985: Xoán Manuel Casado, O inverno do lobo.
1984: Alfredo Conde, Xa vai o griffón no vento.
1983: Xosé Manuel Martínez Oca, Beiramar.
1982: Víctor Fernández Freixanes, O triángulo inscrito na circunferencia.
1981: Daniel Cortezón, A vila sulagada.

Bibliografia[modifica]

A grande aventura do libro, contada por el mesmo, Diputació d'Ourense, Santiago de Compostela, 2013, ISBN 978-84-941165-1-3.

Enllaços externs[modifica]

30 anys de Premi Blanco Amor