Premi Estatal de l'URSS

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Estatal de l'URSS
Imatge
Tipuspremi Modifica el valor a Wikidata
Vigència9 setembre 1966 - 1991 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1941 Modifica el valor a Wikidata - 
Rang↑ Premi Lenin Modifica el valor a Wikidata ↓ Premi Lenin Komsomol Modifica el valor a Wikidata
EstatUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata

El Premi Estatal de l'URSS, rus: Государственная премия СССР Gosudàrstvennaia prémia SSSR fou un premi estatal anual establert pel Comitè Central del PCUS i el Consell de Ministres de l'URSS el 1966.[1]

El Premi Estatal es va atorgar del 1967 al 1991 en l'aniversari de la Revolució d'Octubre per èxits creatius destacats en el camp de la ciència i la tecnologia, la literatura i l'art.

Estatus[modifica]

Fou el successor del Premi Stalin, atorgat el 1941-1954. Com a part de la desestalinització, el nom de Premi Estatal de l'URSS també es va utilitzar en un context històric en lloc del nom de Premi Stalin. El nou nom del premi antic es va utilitzar en els mitjans de comunicació o publicacions històriques, també es van intercanviar els diplomes i les medalles que es van lliurar als guanyadors del Premi Stalin. Per tant, tot i que el premi estatal es va introduir el 1966, el seu nom (i guanyadors) també apareix en relació amb període anterior.

El Premi Estatal de l'URSS era el segon premi monetari més gran i major de l'URSS, després del premi Lenin, que es va concedir a l'URSS del 1957 al 1991. Quan es va establir el Premi Estatal de l'URSS, la seva quantia era de 5.000 rubles (la meitat del premi Lenin). Però els requisits per al futur llorejat no eren tan elevats. Si el Premi Estatal de l'URSS es concedia "a la investigació científica que contribueixi de manera important al desenvolupament de la ciència domèstica", el Premi Lenin requeria "una investigació científica especialment destacada, obrint noves àrees en ciència i tecnologia i superant els èxits mundials en aquest camp del coneixement". Entre els guardonats hi havia escriptors, científics, artistes, fins a 100 persones anuals. Els guanyadors de tres premis foren Txinguiz Aitmàtov, Oleg Iefrémov, Vladímir Xumski, Volodímir Txelomei i Serguei Nepobedimi.

Les diverses repúbliques de la Unió varen establir premis equivalents.

El successor del Premi Estatal de l'URSS a la Federació Russa des del 1991 és el Premi Estatal de la Federació Russa.

Guardonats amb el Premi Estatal de l'URSS en ciència i enginyeria per any[modifica]

Nota: Aquesta llista no està completa.

1967[modifica]

1968[modifica]

1969[modifica]

1970[modifica]

1971[modifica]

1972[modifica]

  • Andrei Túpolev, per la creació dels avions de passatgers d'alta velocitat Tu-134 i les seves modificacions.

1973[modifica]

  • Desenvolupament del transistor KT315.[2][3]
  • Desenvolupament de la xeroradiografia mèdica.[4]
  • Borís Nikolski, per una sèrie de treballs sobre la teoria d'un elèctrode de vidre i les propietats dels elèctrodes dels vidres.
  • Aleksei Oklàdnikov, Víktor Xunkov, per l'obra científica de 5 volums “Història de Sibèria”, rus: История Сибири (1968-1969)

1974[modifica]

1975[modifica]

1976[modifica]

1977[modifica]

1978[modifica]

1979[modifica]

1980[modifica]

1981[modifica]

1982[5][modifica]

1983[modifica]

1984[modifica]

  • Jorès Alfiórov: per la sèrie de treballs “Estudis fonamentals dels processos de formació i propietats d'heterostructures amb punts quàntics i la creació de làsers basats en ells", rus: Фундаментальные исследования процессов формирования и свойств гетероструктур с квантовыми точками и создание лазеров на их основе
  • Nikolai Bogoliúbov, per la sèrie de treballs "Mètode del grup de renormalització en la teoria de camps", rus: Метод ренормализационной группы в теории полей (1955-1956)
  • Ígor Selezniov: pel disseny del míssil Kh-59
  • Ilia Vekua, acadèmic: per la monografia “Alguns mètodes generals per a construir variants de la teoria dels sòlids deformables
  • Iuri Gleba: biologia
  • Algis Petras Piskarskas: òptica no lineal
  • Eugen Doga: Compositor.

1985[modifica]

1986[modifica]

1987[modifica]

1988[modifica]

1989[modifica]

1990[modifica]

1991[modifica]

Guardonats amb el Premi Estatal de l'URSS en el camp de la literatura, l'art i l'arquitectura per any[modifica]

Nota: Aquesta llista no està completa.

1967[modifica]

1968[modifica]

1970[modifica]

1971[modifica]

1972[modifica]

  • Mustai Karim, per la col·lecció de poemes lírics “Després d'anys”, rus: Годам вослед (1971)
  • Rodion Sxedrín, per l'oratori "Lenin al cor de la gent", rus: Ленин в сердце народном i l'òpera "No només l'amor", rus: Не только любовь (1961, nova edició)
  • Borís Iefímov, pels cartells i caricatures polítiques (1970-1971)

1973[modifica]

  • Vera Dúlova, arpista, pels seus programes de concerts (1969-1970) i (1971-1972)
  • Mikhaïl Lukonin, pel llibre de poemes "La necessitat", rus: Необходимость (1969)
  • Mikhaïl Savitski, pel cicle de pintures "Heroica Belarús" (pintures "La madonna partisana", "La porta de Vítebsk", "Al camp") i les pintures murals "La Gran Guerra Patriòtica. 1944" al Museu de la Gran Guerra Patriòtica de Minsk

1974[modifica]

  • Leonid Martínov, per a la col·lecció de poemes "Hipèrboles", rus: Гиперболы (1972)
  • Kaissín Kulíev (Qaysin Quli) per a la col·lecció de poemes "Llibre de la Terra" (1972)
  • Veljo Tormis, compositor: per les obres corals Lenini sõnad" ("Paraules de Lenin"), Maarjamaa ballaad ("Balada del país de Maria") i Raua needmine ("La maledicció del ferro").

1975[modifica]

1976[modifica]

  • Mikhaïl Alekséiev, per la novel·la Ivuixka no plora, rus: Ивушка неплакучая
  • Daniïl Granin, per la història "Klàvdia Vilor", rus: Клавдия Вилор (1975)
  • Andrei Eixpai, per cantata titulada Lenin amb nosaltres sobre versos de Maiakovski, i el 2n concert per a piano i orquestra.
  • Zulfïia, rus: Зульфия, pel llibre de poemes "Línies de memòria", rus: Строки памяти (1974) i el cicle "Arc de Sant Martí", rus: Радуга.

1977[modifica]

1978[modifica]

1979[modifica]

1980[modifica]

1981[modifica]

1982[modifica]

1983[modifica]

1984[modifica]

1985[modifica]

1986[modifica]

1987[modifica]

1988[modifica]

  • Vladímir Dudíntsev, per la novel·la "Roba blanca" (1987)
  • Lídia Ginsburg, crítica literària, pels seus llibres "Sobre l'heroi literari" (1979) i "La literatura a la recerca de la realitat" (1987)

1989[modifica]

1990[modifica]

1991[modifica]

  • Bulat Okudjava: poeta i cantautor, per la col·lecció de poemes "Dedicat a Tu", rus: Посвящается Вам, (1988)
  • Víktor Astàfiev, escriptor, per la història "Personal vist", rus: Зрячий посох.

Guardonats amb el Premi Estatal de l'URSS per fites destacades en el treball[modifica]

Nota:Aquesta llista no és exhaustiva.

1975[modifica]

1976[modifica]

  • Ievgueni Panteleimónovitx Kopiov, per la iniciativa en el desenvolupament de la competència social per al desenvolupament més eficient de les capacitats de producció com a part de l'equip.
  • Nikolay Ilitx Vetxerkin, per la iniciativa de trobar i utilitzar reserves per augmentar l'eficiència de la producció.

1977[modifica]

  • Nikolai Sergueievitx Leksin, per la seva activitat creativa i la seva iniciativa per augmentar els recursos energètics i de combustible i augmentar significativament l'eficiència de la producció mitjançant la intensificació dels processos de producció i l'ús més complet d'equips de mineria i de perforació com a part de l'equip.
  • Guennadi Aleksàndrovitx Khudiakov, Per un augment significatiu de la productivitat laboral basat en la millora de la tecnologia de producció i l'organització del treball, la modernització d'equips i l'ús més eficient dels equips com a part de l'equip.

1978[modifica]

1979[modifica]

  • Mikhaïl Il·lariónovitx Kharséiev, per a una gran eficàcia i qualitat del treball en l'extracció de carbó i petroli.
  • Ivan Mikhàilovitx Nagorni, per obtenir rendiments alts i sostenibles de cultius industrials, vegetals, de fruites, patates, lli, cotó i te, basat en l'aplicació dels èxits científics i la introducció de la mecanització integrada.

Referències[modifica]

  1. Decret del Comitè Central del PCUS i del Consell de Ministres de l'URSS de 9 de setembre de 1966 núm. 739 "Sobre els premis Lenin i Estatal de l'URSS en el camp de la ciència i la tecnologia, la literatura i l'art"
  2. «Национальная академия наук Беларуси :: Член-корреспондент ОНЕГИН Евгений Евгеньевич (1932-2002)» (en rus). Arxivat de l'original el 2011-08-08. [Consulta: 17 maig 2015].
  3. «Музей электронных раритетов - Актив - КТ315+КТ361» (en rus). [Consulta: 28 maig 2015].
  4. (rus)referència
  5. (rus) Llista de nominats
  6. (rus) Biografia
  7. «Морозов Анатолий Алексеевич - Известные ученые». www.famous-scientists.ru. [Consulta: 3 març 2019].