Premi Gaziel
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 2002 - | ||
| Conferit per | Grup RBA i Fundació Comte de Barcelona | ||
El premi Gaziel de biografies i memòries és un premi d'assaig biogràfic per a obres inèdites en català, castellà o anglès atorgat per l'editorial RBA i la Fundació Comte de Barcelona (promoguda pel Grupo Godó).[1][2] Es premien biografies, memòries, dietaris, epistolaris o treballs històrics en general que suposin un testimoni personal o col·lectiu de l'època a la que faci referència l'obra presentada.[3] El nom del premi és un homenatge a Agustí Calvet, “Gaziel”, un referent de la narrativa periodística i que va ser director de La Vanguardia de 1920 a 1936.[4]
Història[modifica]
Va ser creat originalment per la Fundació Comte de Barcelona i l'editorial Edicions 62. La primera etapa comprèn sis edicions, de 1996 a 2001, i el premi està dotat amb quatre milions de pessetes i la publicació de l'obra. A partir de 2002, Edicions 62 abandona el patrocini del premi i no és fins al 2007 que la Fundació Comte de Barcelona arriba a un acord amb l'editorial RBA per a donar-ne continuïtat.[5] En aquesta segona etapa, que comprèn de la setena edició l'any 2008 fins a l'actualitat, s'introdueix el castellà com a llengua de les obres presentades que poden optar al premi. També s'augmenta la seva dotació econòmica per passar a ser de 30.000 euros, tot i que dos anys més tard passa a 20.000 i, a partir de 2014 (en la seva tretzena edició), a 10.000 euros.
Guanyadors[modifica]
- 1996 – Josep Maria Muñoz, per Jaume Vicens i Vives (1910-1960). Una biografia intel·lectual
- 1997 – Xavier Miserachs, per Fulls de contactes. Memòries[6]
- 1998 – Francesc Escribano, per Pere Casaldàliga. Descalç sobre la terra vermella
- 1999 – Fabià Estapé, per De tots colors[7]
- 2000 – Jaume Ferran, per Memòries de Ponent
- 2001 – Vinyet Panyella, per Santiago Rusiñol. El caminant de la terra[8]
- 2007 – Cristina Gatell i Glòria Soler, per Martí de Riquer. Viure la literatura[9]
- 2008 – Jordi Amat, per Els laberints de la llibertat: Vida de Ramon Trias Fargas[10]
- 2009 – Anna Caballé i Israel Rolón, per Una mujer en fuga. Biografía de Carmen Laforet[11]
- 2010 – Lluís Racionero, per Memorias Culturales[12]
- 2011 – Juan Bonilla, per Vida y obra de Terenci Moix. El tiempo es un sueño pop[13]
- 2012 –
- 2013 – Enrique Barón, per ¿Más Europa?[14]
- 2014 – Xavier Ayén, per Aquellos años del boom[15]
- 2015 – Josep Antoni González, per Memorias de un socialista indignado[16]
- 2016 – Andreu Martín, per De moment, tot va bé[17]
- 2017 – Javier Varela, per Eugenio d'Ors, 1881-1954[18]
- 2018 – Joan Esculies, per Ernest Lluch. Vida d'un intel·lectual agitador[19]
Referències[modifica]
- ↑ «La biografia d'Ernest Lluch, premi Gaziel – Grupo Godó». [Consulta: 13 desembre 2018].
- ↑ «Fundación RBA» (en castellà). [Consulta: 13 desembre 2018].
- ↑ «Bases y convocatoria del XVII Premio Gaziel de Biografías y memorias» (en castellà). [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ «[https://www.escriptors.cat/autors/gaziel/pagina.php?id_sec=2756 Agust� Calvet (Gaziel)]». [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ Press, Europa. «La Fundación Conde de Barcelona y la editorial RBA convocan el premio Gaziel de Biografías y Memorias», 18-06-2007. [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ «Sobre l'autor». [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ «Fabià Estapé i Rodríguez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ «Vinyet Panyella i Balcells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ 324cat. «Martí de Riquer rep un emotiu homenatge en l'entrega del Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2007, atorgat a un llibre sobre la seva vida», 27-03-2008. [Consulta: 19 desembre 2018].
- ↑ «'Els laberints de la llibertat', primera biografia de Ramon Trias Fargas». [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ Girona, Diari de. «[https://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/01/10/biografia-carmen-laforet-escrita-dos-filolegs-guanya-premi-gaziel/380112.html Una biografia de Carmen Laforet escrita per dos fil�legs guanya el premi Gaziel]». [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ Press, Europa. «Luis Racionero gana el Premio Gaziel con una novela donde retrata la cultura 'hippie' de los 60», 24-12-2010. [Consulta: 19 desembre 2018].
- ↑ Girona, Diari de. «L'escriptor Juan Bonilla guanya el premi Gaziel per una biografia de Terenci Moix». [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ Girona, Diari de. «[https://www.diaridegirona.cat/cultura/2013/01/08/politic-enrique-baron-guanya-premi-gaziel-lassaig-mas-europa/598601.html El pol�tic Enrique Bar�n guanya el premi Gaziel amb l'assaig "�M�s Europa?"]». [Consulta: 19 desembre 2018].
- ↑ «Xavi Ayén, premio Gaziel por su trabajo sobre el boom de la literatura latinoamericana». Arxivat de l'original el 2018-09-26. [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ «José Antonio González Casanova, XIV Premio Gaziel de Biografías y Memorias por “Memorias de un socialista indignado”», 17-01-2015. [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ Press, Europa. «Andreu Martín gana el Premio Gaziel con sus memorias», 20-01-2016. [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ «Javier Varela rep el premi Gaziel per la seva biografia d'Eugeni d'Ors – Grupo Godó». [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ «Joan Esculies guanya el 17è premi Gaziel amb una biografia d'Ernest Lluch», 25-07-2018. [Consulta: 13 desembre 2018].