Premi Mediambiental Goldman
Nom en la llengua original | (en) Goldman Environmental Prize ![]() |
---|---|
Tipus | premi mediambiental ![]() |
Motius del premi | Defensors de la naturalesa i del medi ambient |
Epònim | Richard Goldman i Rhoda Haas Goldman ![]() |
Vigència | 1990 ![]() |
Interval de temps | 1990 ![]() |
Data | 1990 |
Estat | Estats Units |
Lloc web | goldmanprize.org ![]() |
El Premi Mediambiental Goldman és un premi que es concedeix anualment com a recompensa als defensors de la naturalesa i del medi ambient. Està repartit en 6 categories en funció de la zona geogràfica: Àfrica, Àsia, Europa, les nacions insulars, Amèrica del Nord, Amèrica Central i Amèrica del Sud.
El premi va ser instituït al 1990 pels filantrops Richard N. Goldman (1920-2010) i Rhoda H. Goldman (1924-1996) per tal de demostrar el caràcter internacional dels problemes ambientals, per donar atenció pública a problemes globals d'importància crítica, per donar reconeixement als individus ordinaris que treballen per protegir i millorar el medi ambient, i per inspirar a altres per tal que segueixin l'exemple dels guanyadors del Premi. La primera cerimònia d'aquest premi, coincidint amb el Dia de la Terra, es va dur a terme el 16 d'abril de 1990.[1]
Richard Goldman va fundar la Goldman Insurance Services a San Francisco. Rhoda Goldman era descendent de Levi Strauss.
Les nominacions als premis són enviades per un grup d'institucions que treballen en temes ambientals, arreu del món, i per un grup confidencial de 150 experts ambientals, de més de 70 nacions diferents.[1] Els nominats treballen sobre una gran varietat de temes, incloent justícia ambiental, drets dels pobles indígenes, protecció dels recursos ambientals, biodiversitat i conservació, salut ambiental i defensa de la terra, entre molts altres.[1]
Els guanyadors són seleccionats per un jurat intern.[1] Després de ser notificats, participen en una gira de 10 dies per San Francisco i Washington DC, per participar en la cerimònia de premis, conferències i entrevistes.[2]
El Premi Goldman amplifica la veu dels guanyadors i els dona:
- Reconeixement internacional que millora la seva credibilitat
- Visibilitat mundial als problemes que defensen
- Suport financer per poder seguir lluitant per la seva visió d'un entorn renovat i protegit
Es tracta de la recompensa més generosa que s'ofereix als defensors del medi ambient a títol individual: 150 000 $ al 2008.[2] El Premi Mediambiental Goldman també es coneix com el Premi Nobel Verd.
Premiats[modifica]
S'ordenen els guanyadors de cada any seguint el següent ordre: Àfrica, Àsia, Europa, Illes i nacions insulars, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i central.
1990[modifica]
- Michael Werikhe, Kenya
- Harrison Ngau Laing, Malàisia
- János Vargha, Hongria
- Bob Brown, Austràlia
- Lois Gibbs, Estats Units
- Janet Gibson, Belize
1991[modifica]
- Wangari Muta Maathai, Kenya
- Yoichi Kuroda, Japó
- Eha Kern i Roland Tiensuu, Suècia
- Cath Wallace, Nova Zelanda
- Samuel LaBudde, Estats Units
- Evaristo Nugkuag, Perú
1992[modifica]
- Wadja Egnankou, Costa d'Ivori
- Medha Patkar, Índia
- Christine Jean, França
- Jeton Anjain, Illes Marshall
- Colleen McCrory, Canadà
- Carlos Alberto Ricardo, Brasil
1993[modifica]
- Margaret Jacobsohn & Garth Owen-Smith Namíbia
Namíbia
- Dai Qing Xina
República Popular de la Xina
- Sviatoslav Zabelin Rússia
Rússia
- John Sinclair Austràlia
Austràlia
- JoAnn Tall Estats Units
Estats Units
- Juan Mayr Colòmbia
Colòmbia
1994[modifica]
- Laila Iskander Kamel Egipte
Egipte
- Tuenjai Deetes Tailàndia
Tailàndia
- Heffa Schücking Alemanya
Alemanya
- Andrew Simmons Saint Vincent i les Grenadines
Saint Vincent i les Grenadines
- Matthew Coon Come Canadà
Canadà
- Luis Macas Equador
Equador
1995[modifica]
- Ken Saro-Wiwa Nigèria
Nigèria
- Yul Choi South Corea del Sud
Corea del Sud
- Emma Must Anglaterra
Anglaterra
- Noah Idechong Palaos
República de Palau
- Aurora Castillo Estats Units
Estats Units
- Ricardo Navarro El Salvador
El Salvador
1996[modifica]
- Ndyakira Amooti Uganda
Uganda
- M.C. Mehta Índia[1] Arxivat 2015-08-01 a Wayback Machine.
Índia
- Albena Simeonova Bulgària
Bulgària
- Bill Ballantine Nova Zelanda
Nova Zelanda
- Edwin Bustillos Mèxic
Mèxic
- Marina Silva Brasil
Brasil
1997[modifica]
- Nick Carter Zàmbia
Zàmbia
- Loir Botor Dingit Indonèsia
Indonèsia
- Alexander Nikitin Rússia
Rússia
- Fuiono Senio & Paul Coix Samoa
Samoa
- Terri Swearingen Estats Units
Estats Units
- Juan Pablo Orrego Xile
Xile
1998[modifica]
- Sven "Bobby" Peek Sud-àfrica
Sud-àfrica
- Hirofumi Yamashita Japó
Japó
- Anna Giordano Itàlia
Itàlia
- Atherton Martin República Dominicana
República Dominicana
- Berito Kuwaru'wa Colòmbia
Colòmbia
- Kory Johnson Estats Units
Estats Units
1999[modifica]
- Samuel Nguiffo Camerun
Camerun
- Ca Hsaw Wa Myanmar
Myanmar
- Michal Kravcik Eslovàquia
Eslovàquia
- Jacqui Katona & Yvonne Margarula Austràlia
Austràlia
- Bernard Martin Canadà
Canadà
- Jorge Varela Hondures
2000[modifica]
- Alexander Peal Libèria
Libèria
- Oral Ataniyazova Uzbekistan
Uzbekistan
- Vera Mischenko Rússia
Rússia
- Nat Quansah Madagascar
Madagascar
- Rodolfo Montiel Flores Mèxic
Mèxic
- Elias Diaz Peña & Oscar Rivas Paraguai
Paraguai
2001[modifica]
- Eugène Rutagarama Ruanda
Ruanda
- Yosepha Alomang Indonèsia
Indonèsia
- Giorgos Catsadorakis & Myrsini Malakou Grècia
Grècia
- Bruno Van Peteghem Nova Caledònia
Nova Caledònia
- Jane Akre & Steve Wilson Estats Units
Estats Units
- Oscar Olivera Bolívia
Bolívia
2002[modifica]
- Fatima Jibrell Somàlia
Somàlia
- Pisit Charnsnoh Tailàndia
Tailàndia
- Jadwiga Lopata Polònia
Polònia
- Alexis Massol-González Puerto Rico
Puerto Rico
- Sarah James & Jonathan Solomon Estats Units i Norma Kassi Canadà
Estats Units
Canadà
- Jean La Rose Guayana francesa
2003[modifica]
- Odigha Odigha Nigèria
Nigèria
- Von Hernandez Filipines
Filipines
- Pedro Arrojo Agudo Espanya
Espanya
- Eileen Kampakuta Brown & Eileen Wani Wingfield Austràlia
Austràlia
- Julia Bonds Estats Units}
Estats Units
- Maria Elena Foronda Farro Perú
Perú
2004[modifica]
- Rudolf Amenga-Etego, Ghana
Ghana
- Rashida Bee et Champa Devi Shukla Índia
Índia
- Manana Kochladze, Geòrgia
Geòrgia
- Demetrio do Amaral de Carvalho, Timor-Leste
- Margie Richard, Estats Units
Estats Units
- Líbia Gruixut Colòmbia
Colòmbia
2005[modifica]
- Corneille Ewango República del Congo
Rep. del Congo
- Kaisha Atakhanova Kazakhstan
Kazakhstan
- Stephanie Danielle Roth Romania
Romania
- Jean-Baptiste Chavannes Haití
- Isidro Baldenegro López Mèxic
Mèxic
- José Andrés Tamayo Cortez Hondures
2006[modifica]
- Silas Kpanan' Siakor, Libèria
Libèria
- Yu Xiaogang, Xina
República Popular de la Xina
- Olya Melen, Ucraïna
Ucraïna
- Anne Kajir, Papua Nova Guinea
Papua Nova Guinea
- Craig I. Williams, Estats Units
Estats Units
- Tarcisio Feitosa da Silva, Brasil
Brasil
2007[modifica]
- Hammerskjoeld Simwinga Zàmbia
Zàmbia
- Tsetsegee Munkhbayar Mongòlia
Mongòlia
- Willie Corduff Irlanda
Irlanda
- Orri Vigfússon Islàndia
Islàndia
- Sophia Rabliauskas Canadà
Canadà
- Julio Cusurichi Perú
Perú
2008[modifica]
- Feliciano dos Santos Moçambic
Moçambic
- Marina Rikhvanova Rússia
Rússia
- Ignace Schops Bèlgica
Bèlgica
- Rosa Hilda Ramos Puerto Rico
Puerto Rico
- Jesús León Santos Mèxic
Mèxic
- Pablo Fajardo Mendoza i Luis Yanza Equador
Equador
2009[modifica]
- Marc Ona Essangui Gabon
Gabon
- Rizwana Hasan Bangladés
- Olga Speranskaya Rússia
Rússia
- Yuyun Ismawati Indonèsia
Indonèsia
- Maria Gunnoe Estats Units
Estats Units
- Wanze Eduards & Hugo Jabini Surinam
2010[modifica]
- Thuli Brilliance Makama, Swaziland
- Tuy Sereivathana, Cambodja
- Dt.łgorzata Górska, Polònia
Polònia
- Humberto Ríos Llaurada, Cuba
- Lynn Henning, Estats Units
Estats Units
- Randall Arauz, Costa Rica
2011[modifica]
- Raoul du Toit, Zimbabue
[3]
- Dmitry Lisitsyn Rússia
Rússia
- Ursula Sladek Alemanya
Alemanya
- Prigi Arisandi Indonèsia
Indonèsia
- Hilton Kelley Estats Units
Estats Units
- Francisco Pineda El Salvador
El Salvador
2012[modifica]
- Ikal Angelei Kenya
Kenya
- Caroline Cannon Estats Units
Estats Units
- Evgenia Chirikova Rússia
Rússia
- Edwin Gariguez Filipines
Filipines
- Sofia Gatica Argentina
Argentina
- Ma Jun Xina
República Popular de la Xina
2013[modifica]
- Jonathan Deal Sud-àfrica
Sud-àfrica
- Azzam Alwash Iraq
Iraq
- Rossano Ercolini Itàlia
Itàlia
- Aleta Baun Indonèsia
Indonèsia
- Kimberly Wasserman Estats Units
Estats Units
- Nohra Padilla Colòmbia
Colòmbia
2014[modifica]
- Desmond D'Sa
Sud-àfrica
- Ramesh Agrawal
Índia
- Suren Gazaryan
Rússia
- Rudi Putra
Indonèsia
- Helen Slottje
Estats Units
- Ruth Buendía
Perú
2015[modifica]
- Myint Zaw Myanmar[4]
- Marilyn Baptiste Canadà
- Jean Wiener Haití
- Phyllis Omido Kenya
- Howard Wood Escòcia
- Berta Càceres, Hondures, assassinada el 3 de març de 2016 [5]
2016[modifica]
- Máxima Acuña, Perú [6]
- Zuzana Caputova, Eslovàquia[7]
- Luis Jorge Rivera Herrera, Puerto Rico[8]
- Edward Loure, Tanzània[9]
- Leng Ouch, Cambodja[10]
- Destiny Watford, Estats Units[11]
2017[modifica]
- Wendy Bowman, Australia
- Rodrigue Mugaruka Katembo, República Democràtica del Congo
- Mark Lopez, United States
- Uroš Macerl, Slovenia
- Prafulla Samantara, India
- Rodrigo Tot, Guatemala
2018[modifica]
- Manny Calonzo, Filipines[12]
- Francia Márquez, Colombia
- Nguy Thi Khanh, Vietnam
- LeeAnne Walters, Estats Units
- Makoma Lekalakala i Liz McDaid, Sud-àfrica
- Claire Nouvian, França
2019[modifica]
- Alberto Curamil, Xile[13]
- Alfred Brownell, Líban
- Bayarjargal Agvaantseren, Mongòlia
- Ana Colovic Lesoska, Macedònia del Nord
- Jacqueline Evans, Illes Cook
- Linda Garcia, Estats Units
2020[modifica]
- Leydy Pech, Mèxic[14]
- Kristal Ambrose, Bahames[14]
- Paul Sein Twa, Myanmar[14]
- Lucie Pinson, França[14]
- Chibeze Ezekiel, Ghana[14]
- Nemonte Nenquimo, Equador[14]
2021[modifica]
- Gloria Majiga-Kamoto, Malawi[15]
- Thai Van Nguyen, Vietnam[15]
- Maida Bilal, Bòsnia i Hercegovina[15]
- Kimiko Hirata, Japó[15]
- Sharon Lavigne, Estats Units[15]
- Liz Chicaje Churay, Perú[15]
2022[modifica]
- Chima Williams, Nigèria[16]
- Niwat Roykaew, Tailàndia[16]
- Marjan Minnesma, Països Baixos[16]
- Julien Vincent, Austràlia[16]
- Nalleli Cobo, Estats Units[16]
- Alex Lucitante i Alexandra Narvaez, Equador[16]
2023[modifica]
- Zafer Kizilkaya, Turquia[17]
- Alessandra Korap Munduruku, Brasil[17]
- Chilekwa Mumba, Zàmbia[17]
- Tero Mustonen, Finlàndia[17]
- Delima Silalahi, Indonèsia[17]
- Diane Wilson, Estats Units[17]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pàgina oficial del Premi Ambiental Goldman
- ↑ 2,0 2,1 Página oficial del Premio Ambiental Goldman: Sobre el premio
- ↑ 3,0 3,1 https://web.archive.org/web/20120320024237/http://www.goldmanprize.org/pressroom/2010_print/pressreleases
- ↑ Prize Recipients
- ↑ Matan a Berta Cáceres, la hondureña que le torció la mano al Banco Mundial y a China, BBC
- ↑ «Máxima Acuña» p. The Goldman Environmental Prize. Goldman Environmental Foundation. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ «Zuzana Caputova» p. The Goldman Environmental Prize. Goldman Environmental Foundation. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ «Luis Jorge Rivera Herrera» p. The Goldman Environmental Prize. Goldman Environmental Foundation. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ «Edward Loure». Goldman Environmental Foundation. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ «Leng Ouch» p. The Goldman Environmental Prize. Goldman Environmental Foundation. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ «Destiny Watford» p. The Goldman Environmental Prize. Goldman Environmental Foundation. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ «Conoce a los siete premios ‘Nobel de medio ambiente’ de este año», 23-04-2018. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «Conoce a los seis ‘premios Nobel' de la protección ambiental de este año», 02-05-2019. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 «Estos son los seis premios Goldman 2020, los ‘Nobel’ del medio ambiente» (en castellà), 01-12-2020. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 «Premios ambientales Goldman: estos son los seis héroes del planeta 2021» (en castellà), 15-06-2021. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 «Los 'siete magníficos' del medio ambiente mundial: estos son los Premios Goldman 2022» (en castellà), 26-05-2022. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 «Estos son los defensores del planeta ganadores del Goldman 2023, el 'Nobel' del medio ambiente» (en castellà), 25-04-2023. [Consulta: 3 agost 2023].
Enllaços externs[modifica]
- Seminari Internacional de Protecció Ambiental i Responsabilitat Social Arxivat 2009-08-03 a Wayback Machine.
- Pàgina oficial del Premi Ambiental Goldman
- Entrevistes als guanyadors a Grist Magazine (anglès): 2003, 2004, 2005, 2006,]