Premi Pulitzer de Teatre
| |||
| Tipus | guardó Premis Pulitzer  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Premis Pulitzer | ||
.png)
El Premi Pulitzer de Teatre és un dels set Premis Pulitzer estatunidencs que es concedeixen anualment per Lletres, Teatre i Música. És un dels Pulitzers originals, ja que el programa es va inaugurar el 1917 amb set premis, quatre dels quals es van concedir aquell any.[1] (No es va atorgar cap premi de teatre, de manera que es va inaugurar el 1918, en certa manera.)[2] Reconeix una obra teatral representada als Estats Units durant l'any natural anterior.
Fins al 2007, els requisits per al Premi Drama es van desenvolupar de l'1 al 2 de març per reflectir la "temporada" de Broadway en lloc de l'any natural que va regir la majoria dels altres premis Pulitzer.
El jurat del drama, format per un acadèmic i quatre crítics, assisteix a obres de teatre a Nova York i en teatres regionals. El consell del Pulitzer pot anul·lar l'elecció del jurat; el 1986, l'oposició de la junta a l'elecció del jurat de the CIVIL warS no va donar cap premi.[3]
El 1955 Joseph Pulitzer, Jr., va pressionar el jurat del premi perquè presentés el premi a La gata sobre la teulada de zinc calenta, que el jurat havia considerat la més feble dels cinc candidats preseleccionats ("construït amb afició ... des dels punts de vista estilístic molestament pretensiós"), en lloc de The Flowering Peach de Clifford Odets (l'opció preferida) o The Bad Seed, la seva segona opció.[4] Who's Afraid of Virginia Woolf? d'Edward Albee va ser seleccionada pel Premi Pulitzer de Teatre de 1963 pel comitè d'aquest premi. No obstant això, la selecció del comitè va ser anul·lada pel consell assessor del premi, els patrons de la Universitat de Colúmbia, a causa del controvertit ús de la profanació i els temes sexuals de l'obra. Si Albee hagués estat guardonat, estaria empatat amb Eugene O'Neill com a màxim guanyador de premis Pulitzer per Teatre (quatre).
Premis i nominacions[modifica]
En els seus primers 98 anys, fins al 2013, el Pulitzer de Teatre va ser atorgat en 82 ocasions, no es va concedir 15 anys i mai no va ser dividit.
El major nombre de receptors del premi en un any són cinc, quan Michael Bennett, James Kirkwood, Jr., Nicholas Dante, Marvin Hamlisch i Edward Kleban van compartir el premi de 1976 pel musical A Chorus Line.[2]
Notes[modifica]
† indica guanyadors del Premi Tony a la millor obra.
* indica guanyadors del Premi Tony al millor musical.
1910s[modifica]
| Any | Producció | Autor |
|---|---|---|
| 1917 | ||
| no es va concedir[1] | N/A | |
| 1917 | ||
| Why Marry? | Jesse Lynch Williams | |
| 1919 | ||
| no es va concedir | N/A |
1920s[modifica]
1930s[modifica]
1940s[modifica]
| Any | Producció | Autor |
|---|---|---|
| 1940 | ||
| The Time of Your Life | William Saroyan | |
| 1941 | ||
| There Shall Be No Night | Robert E. Sherwood | |
| 1942 | ||
| no es va concedir | N/A | |
| 1943 | ||
| The Skin of Our Teeth | Thornton Wilder | |
| 1944 | ||
| no es va concedir[5] | N/A | |
| 1945 | ||
| Harvey | Mary Coyle Chase | |
| 1946 | ||
| State of the Union | Russel Crouse, Howard Lindsay | |
| 1947 | ||
| no es va concedir | N/A | |
| 1948 | ||
| A Streetcar Named Desire | Tennessee Williams | |
| 1949 | ||
| Death of a Salesman† | Arthur Miller |
1950s[modifica]
| Any | Producció | Autor |
|---|---|---|
| 1950 | ||
| South Pacific* | Richard Rodgers, Oscar Hammerstein II, Joshua Logan | |
| 1951 | ||
| no es va concedir | N/A | |
| 1952 | ||
| The Shrike | Joseph Kramm | |
| 1953 | ||
| Picnic | William Inge | |
| 1954 | ||
| The Teahouse of the August Moon† | John Patrick | |
| 1955 | ||
| La gata sobre la teulada de zinc calenta (Cat on a Hot Tin Roof) | Tennessee Williams | |
| 1956 | ||
| The Diary of Anne Frank | Albert Hackett i Frances Goodrich | |
| 1957 | ||
| Long Day's Journey into Night† | Eugene O'Neill | |
| 1958 | ||
| Look Homeward, Angel | Ketti Frings | |
| 1959 | ||
| J.B.† | Archibald MacLeish |
1960s[modifica]
| Any | Producció | Autor |
|---|---|---|
| 1960 | ||
| Fiorello!* | Jerome Weidman, George Abbott, Jerry Bock i Sheldon Harnick | |
| 1961 | ||
| All the Way Home | Tad Mosel | |
| 1962 | ||
| How to Succeed in Business Without Really Trying* | Frank Loesser and Abe Burrows | |
| 1963 | ||
| no es va concedir[6] | N/A | |
| 1964 | ||
| no es va concedir | N/A | |
| 1965 | ||
| The Subject Was Roses† | Frank D. Gilroy | |
| 1966 | ||
| no es va concedir | N/A | |
| 1967 | ||
| A Delicate Balance | Edward Albee | |
| 1968 | ||
| no es va concedir | N/A | |
| 1969 | ||
| The Great White Hope† | Howard Sackler |
1970s[modifica]
| Any | Producció | Autor |
|---|---|---|
| 1970 | ||
| No Place to Be Somebody | Charles Gordone | |
| 1971 | ||
| The Effect of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds | Paul Zindel | |
| 1972 | ||
| no es va concedir | N/A | |
| 1973 | ||
| That Championship Season† | Jason Miller | |
| 1974 | ||
| no es va concedir | N/A | |
| 1975 | ||
| Seascape | Edward Albee | |
| 1976 | ||
| A Chorus Line* | Michael Bennett, Nicholas Dante and James Kirkwood, Jr., Marvin Hamlisch i Edward Kleban | |
| 1977 | ||
| The Shadow Box† | Michael Cristofer | |
| 1978 | ||
| The Gin Game | Donald L. Coburn | |
| 1979 | ||
| Buried Child | Sam Shepard |
1980s[modifica]
1990s[modifica]
2000s[modifica]
2010s[modifica]
2020s[modifica]
| Any | Producció | Autor |
|---|---|---|
| 2020 | ||
| A Strange Loop | Michael R. Jackson | |
| Heroes of the Fourth Turning | Will Arbery | |
| Soft Power | David Henry Hwang i Jeanine Tesori | |
| 2021 | ||
| The Hot Wing King[7] | Katori Hall | |
| Circle Jerk | Michael Breslin and Patrick Foley | |
| Stew | Zora Howard | |
| 2022 | ||
| Fat Ham[8] | James Ijames | |
| Kristina Wong, Sweatshop Overlord | Kristina Wong | |
| Selling Kabul | Sylvia Khoury |
Musicals[modifica]
Deu musicals han guanyat el Premi Pulitzer de teatre, aproximadament un per dècada, des de la dècada de 1930 fins a la dècada de 2020. Són: Of Thee I Sing, de George i Ira Gershwin's (1932), South Pacific de Rodgers and Hammerstein (1950), Fiorello! de Bock & Harnick (1960), How to Succeed in Business Without Really Trying de Frank Loesser (1962), A Chorus Line de Marvin Hamlisch, Edward Kleban, James Kirkwood, Jr., and Nicholas Dante' (1976), Sunday in the Park with George de Stephen Sondheim i James Lapine (1985), Rent de Jonathan Larson (1996), Next to Normal de Brian Yorkey i Tom Kitt (2010), Hamilton de Lin-Manuel Miranda (2016), i A Strange Loop de Michael R. Jackson (2020).
Sunday in the Park with George i Next to Normal són els únics musicals que van guanyar el Premi Pulitzer i no van guanyar el premi Tony al millor musical, tot i que aquest últim va guanyar els Tonys a la millor partitura original i a les millors orquestracions.[9] (Of Thee I Sing es va estrenar abans que existissin els premis Tony mentre que A Strange Loop va estrenar-se a l'Off-Broadway a Playwrights Horizons i, per tant, no era elegible per als premis Tony de Broadway).
El guardó recau en el dramaturg, tot i que també es té en compte la producció de l’obra. En el cas que s’atorgui el premi a un musical, el compositor, lletrista i escriptor del llibret solen ser els destinataris. Una excepció a això va ser el primer Pulitzer atorgat a un musical: quan Of Thee I Sing va guanyar el 1932, els autors del llibret George S. Kaufman i Morrie Ryskind, així com el lletrista Ira Gershwin, van ser citats com a guanyadors, mentre que la comissió va passar per alt la contribució del compositor George Gershwin. La raó exposada va ser que el Premi Pulitzer de drama és un premi dramàtic i no musical. No obstant això, el 1950 el comitè Pulitzer va incloure al compositor Richard Rodgers com a destinatari quan South Pacific va guanyar el premi, en reconeixement a la música com a part integral i important de l'experiència teatral.[10]
A més, des del 1983, quan es va donar a conèixer la identitat dels finalistes, cinc musicals han estat finalistes del premi Pulitzer de drama. Són: The Gospel at Colonus de Lee Breuer i Bob Telson's (1985); In the Heights de Lin-Manuel Miranda i Quiara Alegría Hudes (2009); Fun Home de Jeanine Tesori i Lisa Kron's (2014); A 24-Decade History of Popular Music de Taylor Mac (2017); i Soft Power de David Henry Hwang i Jeanine Tesori's (2020).[2]¹Totes les dates indiquen l'any del premi. Generalment el musical en qüestió s'estrenà a Nova York durant l'any anterior o durant l'anterior temporada de Broadway.
Multiples premis i nominacions[modifica]
|
Els següents individus han rebut dos o més Premis Pulitzer de Teatre:
|
Els següents han rebut dues o més nominacions
|
Lynn Nottage és la única dramaturga que ha guanyat el premi en dues ocasions. Ella i August Wilson són els únics dramaturgs negres que l'han guanyat.
Jon Robin Baitz, Gina Gionfriddo, John Guare, A.R. Gurney, Richard Greenberg, Tina Howe, Branden Jacobs-Jenkins, Stephen Karam i Sarah Ruhl han estat nomenats finalistes en dues ocasions sense guanyar-lo. David Henry Hwang és la única persona que ho ha estat en tres ocasions sense guanyar-lo. Lin-Manuel Miranda i Jeanine Tesori són els únics que han estat nomenats finalistes en dues ocasions per escriure i compondre un musical, amb Miranda guanyant-lo el 2016.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 "1917 Winners". The Pulitzer Prizes. Retrieved 2013-12-20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 "Drama". The Pulitzer Prizes (pulitzer.org). Retrieved 2013-12-20.
- ↑ Pulitzer Prize|Broadway Scene
- ↑ Fischer, Heinz-Dietrich & Erika J. Fischer. The Pulitzer Prize Archive: A History and Anthology of Award-Winning Materials in Journalism, Letters, and Arts München: K.G. Saur, 2008. ISBN 3-598-30170-7 ISBN 9783598301704 p. 246
- ↑ Encara que aquel any no es va concedir, Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II van rebre un Premi Especial pel musical Oklahoma!
- ↑ El jurat dels Pulitzer recomanà l'obra d'Edward Albee Who's Afraid of Virginia Woolf? *, però el comitè dels Pulitzer, que té la única potestad de concedir el premi, rebutjà la proposta, a causa que a l'obra es percebia vulgaritat, i aquel any no es va concedir.
Klein, Alvin. "Albee's 'Tiny Alice,' The Whole Enchilada". The New York Times. May 24, 1998: CT11. - ↑ «THE HOT WING KING Wins the 2021 Pulitzer Prize for Drama».
- ↑ 2022 Pulitzer Prizes
- ↑ Next to Normal a l'Internet Broadway Database
- ↑ Flinn, Denny Martin. Musical! A Grand Tour. Schirmer, first edition (April 17, 1997), pages 230–31. ISBN 0-02-864610-X
| Premis Pulitzer |
| 2021 - 2020 - 2019 - 2018 - 2017 - 2016 - 2015 - 2014 - 2013 - 2012 - 2011 - 2010 - 2009 - 2008 - 2007 - 2006 - 2005 - 2004 - 2003 - 2002 - 2001 - 2000 - 1999 - 1998 - 1997 - 1996 - 1995 - 1994 - 1993 - 1992 - 1991 - 1990 - 1989 - 1988 - 1987 - 1986 - 1985 - 1984 - 1983 - 1982 - 1981 - 1980 - 1979 - 1978 - 1977 - 1976 - 1975 - 1974 - 1973 - 1972 - 1971 - 1970 - 1969 - 1968 - 1967 - 1966 - 1965 - 1964 - 1963 - 1962 - 1961 - 1960 - 1959 - 1958 - 1957 - 1956 - 1955 - 1954 - 1953 - 1952 - 1951 - 1950 - 1949 - 1948 - 1947 - 1946 - 1945 - 1944 - 1943 - 1942 - 1941 - 1940 - 1939 - 1938 - 1937 - 1936 - 1935 - 1934 - 1933 - 1932 - 1931 - 1930 - 1929 - 1928 - 1927 - 1926 - 1925 - 1924 - 1923 - 1922 - 1921 - 1920 - 1919 - 1918 - 1917 |