Premi Rómulo Gallegos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Rómulo Gallegos
Map
 10° 30′ 00″ N, 66° 56′ 00″ O / 10.5°N,66.9333°O / 10.5; -66.9333
Tipuspremi literari Modifica el valor a Wikidata
EpònimRómulo Gallegos Freire Modifica el valor a Wikidata
Vigència6 agost 1964 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps1967 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióCaracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
EstatVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcelarg.org.ve… Modifica el valor a Wikidata

El Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos és un premi literari creat en honor del novel·lista i polític veneçolà Rómulo Gallegos el 6 d'agost de 1964 mitjançant un decret promulgat pel llavors president de Veneçuela, Raúl Leoni. En un principi, el seu objectiu era premiar novel·les llatinoamericanes, però a partir de la dècada de 1990 s'expandí a tot l'àmbit hispanoparlant.

Des d'un principi es va convertir en un del premis més importants a l'àmbit de la narrativa en llengua castellana, en plena coincidència amb el boom llatinoamericà; els primers tres guanyadors, Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes, eren part d'aquest moviment.

És atorgat pel govern de Veneçuela per mitjà del «Centro de Estudios Latinoamericanos Rómulo Gallegos».

Història[modifica]

L'1 d'agost de 1964 el president de Veneçuela Raúl Leoni va publicar el seu decret Nº 83, amb el que s'establia el Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos amb la finalitat de "perpetuar i honrar l'obra d'un eminent novel·lista i estimular l'activitat creadora dels escriptors de parla castellana". Tres anys després, el 1967, es publicà la primera convocatòria, én la qual van participar disset novel·les jutjades per tretze crítics de tota Amèrica Llatina, els quals van nomenar guanyadora la novel·la La casa verde de Mario Vargas Llosa. En un principi el premi s'atorgava cada cinc anys.

A partir de 1987 es va establir que el guardó seria biennal, d'acord amb el decret Nº 1271 de 1986 del president Jaime Lusinchi. El 1995, el premi es va estendre a tot el conjunt de països hispanoparlants.

Els últims anys, la quantitat de novel·les participants ha estat aclaparant (el 2003 van concursar 246, i el 2005, 208). El 2003 corrien rumors sobre la desaparició del premi. El 2005, el crític i editor de la casa francesa Gallimard, Gustavo Guerrero, va denunciar al diari espanyol El País (15 de juliol de 2005) l'elecció d'un jurat procastrista i prochavista que va afavorir a un escriptor, Isaac Rosa, que donava suport al règim cubà, tot i que qualificava la seva novel·la, El vano ayer, de "brillant".[1]

Procés de selecció[modifica]

Després de 40 anys, la convocatòria, la participació dels crítics i el procés de selecció per part del govern han canviat en diverses ocasions. Si en la I edició el jurat va estar format per tretze crítics de tretze països diferents, a la XV (de 2007) va estar format solament per cinc crítics de quatre països (Veneçuela, Cuba, Xile, i Equador). A partir de la II Edició i, amb l'única excepció de la XIV (2005), l'escriptor de l'última novel·la guanyadora ha estat part del jurat.

Poden participar-hi novel·les publicades els dos anys anteriors a l'aparició de la convocatòria, escrites en castellà, per autors de qualsevol nacionalitat. El guanyador és escollit per majoria de vots del jurat i el premi no pot ésser decretat desert. El guardó ha canviat al llarg de la seva història, i, a la més recent edició, consistí d'una medalla d'or, un diploma i un premi en efectiu de 100.000 dòlars.[2] La cerimònia d'entrega es realitza sempre el 2 d'agost, dia de naixement de Rómulo Gallegos.

Obres guardonades[modifica]

Edició Any Títol Autor País Imatge
I 1967 La casa verde Mario Vargas Llosa Perú Perú
II 1972 Cien años de soledad Gabriel García Márquez Colòmbia Colòmbia
III 1977 Terra Nostra Carlos Fuentes Mèxic Mèxic
IV 1982 Palinuro de México Fernando del Paso Mèxic Mèxic
V 1987 Los perros del paraíso Abel Posse Argentina Argentina
VI 1989 La casa de las dos palmas Manuel Mejía Vallejo Colòmbia Colòmbia
VII 1991 La visita en el tiempo Arturo Uslar Pietri Veneçuela Veneçuela
VIII 1993 Santo oficio de la memoria Mempo Giardinelli Argentina Argentina
IX 1995 Mañana en la batalla piensa en mí Javier Marías Espanya Espanya
X 1997 Mal de amores Ángeles Mastretta Mèxic Mèxic
XI 1999 Los detectives salvajes Roberto Bolaño Xile Xile
XII 2001 El viaje vertical Enrique Vila-Matas Espanya Espanya
XIII 2003 El desbarrancadero Fernando Vallejo Colòmbia Colòmbia
XIV 2005 El vano ayer Isaac Rosa Espanya Espanya
XV 2007 El tren pasa primero Elena Poniatowska Mèxic Mèxic
XVI 2009 El país de la canela William Ospina Colòmbia Colòmbia
XVII 2011 Blanco nocturno Ricardo Piglia Argentina Argentina
XVIII 2013 Simone Eduardo Lalo Puerto Rico Puerto Rico
XIX 2015 Tríptico de la infamia Pablo Montoya Colòmbia Colòmbia
- 2016-18
Suspès per la crisi política a Veneçuela[3][4]
XX 2020 El país del diablo Perla Suez Argentina Argentina

Referències[modifica]

  1. ↑ Guerrero, Gustavo «Réquiem por un galardón». El País, 15-07-2005.
  2. ↑ «La mexicana Elena Poniatowska gana el Premio Internacional Rómulo Gallegos» (en castellà). El Mundo, 26-06-2007. [Consulta: 16 gener 2020].
  3. ↑ Martínez, Ibsen «Columna | Rómulo Gallegos: muerte de un premio» (en castellà). El País [Madrid], 21-06-2017. ISSN: 1134-6582.
  4. ↑ Sánchez Amaya, Humberto «Suspenden Premio Internacional de Novela Rómulo Gallegos 2017». , 06-06-2017 [Consulta: 3 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_Rómulo_Gallegos&oldid=32291859»