Premi Stalin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentPremi Stalin
Stalin Medal.png
Tipus guardó
Epònim Ióssif Stalin
Vigència 1941 –
Estat Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Modifica les dades a Wikidata

El Premi Stalin era un honor estatal Unió Soviètica, creat per Ióssif Stalin el 20 de desembre de 1939, a fi d'honorar les grans fites creatives en la ciència, l'enginyeria, els coneixements militars, la literatura i l'art soviètics.

El 1966, després de la desestalinització, es convertí en el Premi Estatal de l'URSS, i se sol·licità als guardonats la devolució de les seves medalles, a fi de canviar-les per les del Premi Estatal de l'URSS.

No s'ha de confondre amb el Premi Lenin.

Concessió del premi[modifica]

El Consell de Comissaris del Poble va establir dues ordenances per a la concessió del Premi:

  • el 20 de desembre de 1939, en commemoració del 60è aniversari de Stalin, es decidí crear el Premi Stalin, dotat amb 100.000 rubles, per una tasca destacada en els camps de:[1]
  1. les ciències físiques i matemàtiques
  2. les ciències tècniques
  3. les ciències químiques
  4. les ciències biològiques
  5. les ciències agrícoles
  6. les ciències mèdiques
  7. la filosofia
  8. l'economia
  9. la història i la filologia
  10. la jurisprudència
  11. la música
  12. la pintura
  13. l'escultura
  14. el teatre
  15. el cinema.
  • l'1 de febrer de 1940 es decidí ampliar les categories, atorgant-lo també en la tasca destacada en el camp de la literatura, amb les especificacions de la poesia, la prosa, el teatre i la crítica literària.[2]

El nombre de premis va modificar-se diverses vegades durant els anys. A més dels premis ja existents, el 1949 va establir-se el Premi Internacional Stalin per la Lluita per la Pau entre els Pobles.

Guardonats amb el Premi Stalin en ciència i enginyeria per any[modifica]

L'enginyer aeronàutic Serguei Iliuxin va ser qui va rebre més Premis Stalin, amb un total de 7. Amb sis guardons estan els directors de cinema Ivan Piriev i Iuli Raizman, el director de documentals Ilià Kopalin, l'actor i director Nikolai Okhlopkov, el poeta i escriptor Konstantín Símonov, el compositor Serguei Prokófiev, l'actor Nikolai Bogoliúbov i els enginyers aeronàutics Aleksandr Iàkovlev, Artiom Mikoian i Mikhaïl Gurévitx

Vegeu també: Categoria:Guanyadors del Premi Stalin

Nota: Aquesta llista no està completa.

1941[modifica]

1942[modifica]

1943[modifica]

1944[modifica]

Els premis d'aquest any es van anunciar oficialment el 1946.[5]

1945[modifica]

Els premis d'aquest any es van anunciar oficialment el 1946.[5]

1946[modifica]

1947[modifica]

1948[modifica]

1949[modifica]

1950[modifica]

1951[modifica]

1952[modifica]

1953[modifica]

1954[modifica]

  • Andrei Sàkharov: : 1r grau, física
  • V. Aleksàndrov (en rus: Александров В. В.), Iu. Bazilevski (en rus: Базилевский Ю. Я.), D. Jutxkov (en rus: Жучков Д. А.), I. Liguin (en rus: Лыгин И. Ф.), G. Màrkov (en rus: Марков Г. Я.), B. Mélnikov (en rus: Мельников Б. Ф.), G. Prokudàiev (en rus: Прокудаев Г. М.), B. Raméiev, N. Trúbnikov (en rus: Трубников Н. Б.), A. Tsigankin (en rus: Цыганкин А. П.), Iu. Sxerbakov (en rus: Щербаков Ю. Ф.) i L. Lariónova (en rus: Ларионова Л.А.) – Equip de desenvolupament de Strelà: 1r grau
  • Ígor Tamm: física
  • Ígor Kurtxàtov: física

Guardonats amb el Premi Stalin en literatura i art[modifica]

El premi Stalin de literatura i arts es va establir a principis dels anys quaranta. Durant tot el període de la seva existència, 1706 persones es van convertit en guanyadores de premis i es van gastar 57,7 milions de rubles en pagaments.

A continuació, s'esmenten les persones que van rebre aquest guardó més d'un cop (guanyadors múltiples).

Vegeu també: Categoria:Guanyadors del Premi Stalin

Guanyadors de sis premis[modifica]

Guanyadors de cinc premis[modifica]

Guanyadors de quatre premis[modifica]

Guanyadors de tres premis[modifica]

Guardonats amb el Premi Stalin per invencions destacades i millores radicals en els mètodes de producció[modifica]

El premi Stalin per a invencions destacades i millores radicals en els mètodes de producció era una forma de recompensar els ciutadans soviètics pels èxits importants en el desenvolupament tècnic de la indústria soviètica, el desenvolupament de noves tecnologies i la modernització de la producció.

Alguns guanyadors del premi Stalin no s’inclouen a la declaració oficial dels decrets pertinents, aparentment per motius de secret. Les enciclopèdies i llibres de referència així ho indiquen. Borís Zbarski i Veniamín Tsúkerman van ser guardonats amb el Premi Stalin el 1944 i el 1945, respectivament, tot i que els Premis Stalin no es van atorgar oficialment en aquests anys. Per la mateixa raó, la data indicada oficialment d’atorgament del premi de segon grau a Solomon Kàntor (1945) és considerada errònia, ja que el va rebre el 1946.

El 1941, el premi només va ser concedit per invencions destacades; des del 1942, el premi també es va atorgar "per millores radicals en els mètodes de producció".[11]

A continuació, s'esmenten les persones que van rebre aquest guardó més d'un cop (guanyadors múltiples).

Vegeu també: Categoria:Guanyadors del Premi Stalin

Guanyador de set premis[modifica]

Guanyadors de sis premis[modifica]

Guanyadors de cinc premis[modifica]

Nikolai Dúkhov, Andrei Lípgart

Guanyadors de quatre premis[modifica]

Guanyadors de tres premis[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Stalin Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Resolució del SNK dels premis i beques. № 351 - 21 de desembre de 1939.
  2. Resolució del SNK dels premis en nom de la literatura de Stalin. - № 32 - 2 de febrer de 1940
  3. Per l'obra "Sobre el desenvolupament de l'economia nacional dels Urals en guerra", en rus: О развитии народного хозяйства Урала в условиях войны
  4. Асташенков, Петр Тимофеевич. Курчатов [Kurtxatov] (en rus). Moscou: Molovdaia gvàrdia, 1968, p. 197. 
  5. 5,0 5,1 «Из истории о дипломе, удостоверении и Почетном знаке лауреата Сталинской премии.».
  6. «Вейнгеров Марк Леонидович».
  7. Волобуев Н. Н. Предисловие к пятому изданию // Очерки гнойной хирургии. — М.: БИНОМ, 2008. — С. 6—7. — 720 с. — 3000 экз. — ISBN 5-9518-0143-5
  8. 8,0 8,1 8,2 «Умер научный руководитель концерна ВКО "Алмаз-Антей" Анатолий Савин». Lenta.ru, 28-03-2016.
  9. Lovell, Julia (2006), The politics of cultural capital, (Honolulu:University of Hawai'i Press) ISBN 978-0-8248-2962-9, 103
  10. (rus) АНДРОСОВ, Павел Иосифович
  11. (rus) Butlletí de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS. - T.12. - Núm. 4, 1942. - pàg. 30-57. En línia aquí