Premis Pompeu Fabra
| Tipus | grup de premis  |
|---|---|
| Epònim | Pompeu Fabra i Poch |
| Vigència | 2008 - |
| Estat | Espanya |
| Concedit per | Generalitat de Catalunya |
| Lloc web | gencat.cat… |
Els Premis Pompeu Fabra són uns guardons biennals atorgats per la Generalitat de Catalunya a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen en la projecció social de la llengua catalana,[1] i, des de 2010, de la llengua occitana, en qualsevol punt del domini lingüístic.[2]
La creació dels premis data del 28 d'octubre de 2008, mitjançant una ordre vicepresidencial, i va a càrrec de la Secretaria de Política Lingüística, per mitjà del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.[1] Un dels objectius dels premis és fomentar l'acció de la societat civil en l'impuls del català, i de l'occità, en els sectors de regulació privada.[1] L'adquisició del premi no comporta l'ingrés d'una dotació econòmica, sinó d'un bust de Pompeu Fabra fet de bronze, obra de l'escultor Manuel Cusachs,[3] en el cas català, i d'un bust de Robèrt Lafont, de les mateixes característiques i fet pel mateix autor, en el cas del premi occità.[2]
Els premis consten de sis categories temàtiques (comunicació i noves tecnologies; àmbit socioeconòmic; projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; incorporació a la comunitat lingüística catalana, i voluntariat lingüístic, des de l'edició de 2012),[1] així com una categoria especial per la defensa, projecció i promoció de l'occità.[2]
Historial[modifica]
Premi Pompeu Fabra[modifica]
Premi Robèrt Lafont[modifica]
| Edició | Any | Defensa, projecció i promoció de l'occità |
|---|---|---|
| I | 2010 | Pèire Bec |
| II | 2012 | Felip Gardy |
| III | 2014 | Jacme Taupiac |
| IV | 2016 | Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran |
| V | 2018[5] | Georg Kremnitz |
| VI | 2020 | Frederic Vergés Bartau |
Premi Pompeu Fabra anterior[modifica]
Hi havia hagut un Premi Pompeu Fabra anterior, acordat, entre altres, per l'Institut d'Estudis Catalans per tercera vegada el 1973 al filòleg britànic Max Woodfield Wheeler.[7]
Notes[modifica]
Nota 1: Giovanni Castro fou un ciutadà colombià que feia 10 anys que residia a Catalunya quan va establir el rècord de permanència al programa Bocamoll de TV3.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Secretaria de Política Lingüística - Premis Pompeu Fabra, Generalitat de Catalunya (consulta: 26-12-09).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Secretaria de Política Lingüística - Premis Pompeu Fabra, Generalitat de Catalunya (consulta: 5-11-10).
- ↑ Premis Pompeu Fabra, Blogspot.com - Gazophylacium (consulta: 26-12-09).
- ↑ «Jordi Carbonell, Liz Castro, Softcatalà i Casa Ametller guanyen els Premis Pompeu Fabra 2016». Ara, 08-04-2016 [Consulta: 8 abril 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «La consellera de Cultura presideix la cerimònia de lliurament dels VII premis Pompeu Fabra i del V Premi Robèrt Lafont». Generalitat de Catalunya, 23-10-2018. Arxivat de l'original el 2018-10-24. [Consulta: 24 octubre 2018].
- ↑ «Canal Malaia guanya un Premi Pompeu Fabra». Núvol, 04-12-2020.
- ↑ XLIVè Cartell de premis i de borses d'estudi, Institut d'Estudis Catalans, 1973, pàgina 30
- ↑ Google i Isabel-Clara Simó, entre els guardonats amb els Premis Pompeu Fabra pel seu impuls i defensa del català, Avui, 21 de desembre 2009 (consulta: 26-12-09).