Presó Model

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Presó Model de Barcelona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Presó Model
Presó Model.jpg
Dades bàsiques
Tipus presó
Ubicació
Estat Catalunya
Localització Barcelona 41° 22′ 58″ N, 2° 08′ 39″ E / 41.38277778°N,2.14416667°E / 41.38277778; 2.14416667Coord.: 41° 22′ 58″ N, 2° 08′ 39″ E / 41.38277778°N,2.14416667°E / 41.38277778; 2.14416667
Bé inventariat
Identificador IPAC: 41238
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (conegut popularment com a presó Model o simplement "la Model") és una presó situada al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona, entre els carrers del Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença i ocupant l'extensió de dues illes de cases de l'Eixample. Va ser projectada pels arquitectes Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà i inaugurada el 9 de juny de 1904 "disset anys després d'haver-se iniciat les obres" segons Pelai Pagès i Blanch, rebent el nom de Model perquè havia de servir de model per a la reforma del sistema penitenciari.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

La presó Model, aleshores coneguda com a càrcer Model, va començar a construir-se el 1887, inaugurant-se el 9 de juny de 1904. El seu nom prové del fet que aquest centre havia de ser el model sobre el qual s'edificaria el nou sistema penitenciari de l'espanya de l'època. En aquell moment, la presó es trobava als afores de la ciutat, en un solar situat en la confluència del què avui són els carrers Provença, Entença, Rosselló i Nicaragua. La Model es va dissenyar seguint un estil arquitectònic racionalista, concretament el sistema cel·lular, radial i panòptic indicat per garantir el control visual de tot el complex des d’un sol punt central, habitualment una torre de vigilància. Quatre anys més tard de la seva inauguració, el 1908, el complex va ser ampliat amb 200 cel·les destinades a presos condemnats per sentència.[2]

Amb la Guerra Civil (1936-1939), la presó Model va allotjar, a més dels presos comuns, a molts presoners polítics i sindicals del règim franquista, provocant que el centre quadripliqués la seva capacitat òptima d'internats. Diversos personatges rellevants de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar durant el franquisme per les seves dependències. A més, també s'hi van realitzar execucions, com la de Salvador Puig i Antich, ocorreguda el 2 de març de 1974.[3] D'aquesta manera, el centre ha constituit un dels símbols principals de la repressió política franquista a la ciutat, juntament amb el castell de Montjuïc.

A causa d'aquesta associació, a partir del 1976 (coincidint amb la mort de Franco i l'inici de la transició espanyola) van començar a produir-se les primeres reivindicacions veïnals demanant el trasllat de la Model i la construcció d'equipaments en els seus terrenys. Des d'aleshores, diverses institucions van valorar el seu trasllat, però durant més de trenta anys no van aconseguir assolir els terminis que s'havien anat fixant.[4]

El març de 2015, després d'anys de converses, es va començar a enderrocar la presó, concretament les edificacions situades a la cantonada dels carrers Rosselló amb Entença. En un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, es va decidir que el centre tancaria definitivament el 2017. Els espais enderrocats han de ser urbanitzats, de manera provisional, amb equipaments públics. A més, l'Ajuntament va comprar els terrenys de la presó per la quantitat de 15 milions d'euros, eixugant així una part del deute que la Generalitat tenia amb el consistori barceloní.[5]

No obstant, i després del canvi de color a l'alcaldia amb la victòria d'Ada Colau, el calendari de trasllat de la presó es va tornar a reformular. El principal motiu d'aquest perllongament de l'existència del centre penitenciari a l'Eixample va ser el fet que encara no s'havia construit el centre substitutori de la Zona Franca.[6]

El març de 2017 els principals sindicats de funcionaris representats a la Model (CSIF, CATAC i CCOO) van signar un pacte amb la conselleria de justícia pel tancament del centre, que es preveu pel juny del mateix any. L'UGT, al seu torn, va criticar aquest acord, considerant-lo impresentable. El pacte garanteix la reubicació de tots els treballadors a centres propers com Brians 1, 2, Quatre Camins i el de Joves.[7]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

La Model segueix esquemàticament el format de presons dissenyat per primer cop pel filòsof Jeremy Bentham i que és conegut amb el nom de panòptic. La torre central està dissenyada amb la intenció de permetre un control efectiu sobre els presos, com indica l'etimologia grega del mot panoptikon. El primer disseny preveia que hi hauria 620 cel·les de 4 x 2,40 x 3,40 m. dotades de finestres que miren tant cap a l'interior com a l'exterior de l'edifici. El 1908, però, s'hi van afegir 200 cel·les addicionals.[8]

Fugides i amotinaments famosos[modifica | modifica el codi]

  • Durant el franquisme va patir una fugida massiva en què un grup de presos va excavar un túnel fins al clavegueram.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Presó Model Modifica l'enllaç a Wikidata