Presó d'Ocaña
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Presó  | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ocaña (província de Toledo) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Secretaria General d'Institucions Penitenciàries | |||
El Centre Penitenciari Ocaña I, conegut històricament com a presó d'Ocaña, estava considerada la més antiga d'Espanya.[1] Actualment depèn de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries d'Espanya i està situada al terme municipal d'Ocaña (Toledo). L'any 2001, al costat de l'antiga presó, s'hi va construir el Centre Penitenciari Ocaña II, amb 350 cel·les i 71 de complementaries. Té capacitat per a 439 interns.[2][3][4]
Història
[modifica]Les primeres instal·lacions van ser inaugurades el 1883, per a presos comuns. El 1914 es va reconvertir en un reformatori per a adults.[5] Durant la Guerra civil, el govern de la Segona República va transformar l'espai en hospital militar.[2] Amb la derrota de l'Exèrcit Popular de la República, va tornar a ser una presó. Durant els anys de la Dictadura franquista es va convertir en una de les presons més grans d'Espanya, amb 15.000 persones, dones incloses.[6]
La presó d'Ocaña en la cultura popular
[modifica]La presó d'Ocaña, coneguda popularment com El penal de Ocaña, està situada l'antiga carretera nacional IV, coneguda com la carretera d'Andalusia. Durant el franquisme més de 1.300 presoners van ser condemnats a mort i afusellats.[7][8] Allí va complir condemna Miguel Hernández durant els anys 1940-41, coincidint amb Fernando Macarro Castillo àlias Marcos Ana[9] i l'artista Eutimio Carretero Benito.[10] També nombroses dones republicanes de la província de Toledo, com Cecilia Cerdeño Cifuentes, Justa Cervantes, esposa de l'alcalde afusellat de Mora de Toledo, Tomasa Velazquez Sánchez, etc.[11] El 1948 es va produïr una espectacular fuga de 12 membres de la CNT.[12] Entre els milers de presos comuns de Ocaña II va destacar Juan José Moreno Cuenca, àlias El Vaquilla.[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ «Descubre cuál es la cárcel más antigua de España en activo y dónde se encuentra» (en castellà), 05-07-2025. [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ 2,0 2,1 Organero Merino, Ángel. La prisión de Ocaña: de la restauración a la Guerra Civil (1883-1936) (Tesi). Universidad de Castilla-La Mancha, 2021.
- ↑ «Centro Penitenciario Ocaña II | Infoprision». [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ País, El «Ocaña II (Toledo) nuevo centro penitenciario modelo» (en castellà). El País [Madrid], 03-04-1981. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Portada del Archivo Histórico Nacional» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «Presos y Batallones de Trabajo» (en castellà). [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «El TENEBROSO penal franquista de Ocaña, donde fueron asesinados mas de 1.300 presos REPUBLICANOS» (en castellà), 07-12-2018. [Consulta: 28 agost 2025].
- ↑ «Fosas en el cementerio de Ocaña - Memoria Democrática UCLM» (en castellà). [Consulta: 29 agost 2025].
- ↑ «La guerra civil española, 70 años después | elmundo.es». [Consulta: 29 agost 2025].
- ↑ «EL DIBUJO LA TALLA EN MADERA COMO SUPERVIVENCIA DE PRESOS REPUBLICANOS EN LAS PRISIONES. 1939-1943 | VITORIA-GASTEIZ.». [Consulta: 29 agost 2025].
- ↑ «Vidas Olvidadas, víctimas de la represión política en la postguerra» (en castellà). Memoriademora. [Consulta: 20 agost 2025].
- ↑ Yañez, Cerezo, Espin, José,Antonio,Vicente. Evasión del penal de Ocaña, 1948 (en castellà). Fundación Anselmo Lorenzo, 1993. ISBN 84-86864-11-9.
- ↑ García, Jorge Luis. «TELECINCO - televisión a la carta, series y entretenimiento» (en spanish), 08-12-2022. [Consulta: 28 agost 2025].
- ↑ Alarcón, Alicia Avilés Pozo, Bárbara D. «Entramos en la prisión de Ocaña: divulgación científica entre rejas que abre “una ventana al mundo” para los presos» (en castellà), 26-05-2024. [Consulta: 27 agost 2025].
Bibliografia
[modifica]- Abad Buil, Irene. En constante lucha. Biografía política de Ángeles Blanco, 1917-2000. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2003.
- Cabrera Forneiro, José. Yo estuve allí. Memorias de un psiquiatra forense. Encuentro, 2009.
- González, Damián A.; Ortiz; Pérez La Historia, lost in translation? Actas del XIII Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. Ediciones de la Universidad de Castilla La Mancha, 2016. ISBN 978-84-96467-98-9.