Presó de Porlier

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Presó de Porlier
Imatge
Aspecte (2010) del Col·legi Calassanç, en el qual es va habilitar la presó de Porlier durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra.
Dades
TipusPresó Modifica el valor a Wikidata
Part deColegio de las Escuelas Pías de San José de Calasanz, Madrid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construccióagost 1936 Modifica el valor a Wikidata
Úspresó Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaMadrid Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGeneral Díaz Porlier Street (en) Tradueix, 54 Modifica el valor a Wikidata
 40° 25′ 49″ N, 3° 40′ 33″ O / 40.43028°N,3.67583°O / 40.43028; -3.67583Coord.: 40° 25′ 49″ N, 3° 40′ 33″ O / 40.43028°N,3.67583°O / 40.43028; -3.67583

La presó de Porlier, oficialment Presó Provincial d'Homes número 1, va ser una presó que va funcionar a Madrid durant la Guerra Civil i la postguerra. Estava situada al carrer General Díaz Porlier, 54 (d'aquí el seu nom), en l'illa que formen aquest carrer, i les de Padilla, Torrijos (avui Conde de Peñalver) i Lista (avui José Ortega y Gasset), ocupant les instal·lacions del col·legi Calasanç. L'edifici existeix avui dia i segueix complint funcions educatives en mans dels pares escolapis.

Confiscat pel Govern després del començament de la Guerra Civil, al principi, el Consell Superior de Protecció de Menors del Ministeri de Justícia el va usar com a alberg per a nens abandonats, però fou transformat en presó l'agost de 1936. Des d'aquesta presó van sortir, durant novembre i desembre de 1936, diverses saques de presos els integrants dels quals van ser assassinats a Paracuellos de Jarama, uns episodis coneguts col·lectivament com a Matances de Paracuellos. Finalitzada la contesa, l'edifici va seguir sent una presó, ara albergant presos del bàndol perdedor. Va romandre oberta fins a 1944, quan va ser retornada als escolapis, que van reprendre la labor docent.

Després de la devolució, un grup d'antics presos del bàndol vencedor i alumnes van crear la Confraria del Diví Captiu el 10 de març de 1945, que des d'aquest any realitzen la Processó del Divino Cautivo, portant una imatge obra de Marià Benlliure des de la capella del col·legi.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]