Presó de Dones de les Corts

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Presó de les Corts)
Salta a: navegació, cerca

La presó de les Corts (nom oficial: Presó provincial de dones de Barcelona) fou un espai penitenciari de la ciutat de Barcelona que estigué en serveis entre els anys 1936 i 1959.

La porta principal, que donava pas a una llarga avinguda flanquejada per arbres, s'obria al carrer Joaquim Molins 11, que encara avui existeix. El perímetre el delimitaven l'actual plaça de Maria Cristina i la Diagonal, al nord; el carrer de les Corts, a l'oest: Joaquim Molins, al sud; i els Jardins de Clara Campoamor, a l'est. Havia estat antigament un asil per a noies de tota condició,"donde sean gratuitamente mantenidas instruidas y moralizadas jóvenes extraviadas",[1] aixecat en els terrenys de la masia medieval de Can Duran o Feló, a l'actual districte de les Corts.

Fins als anys de la Segona República, l’asil, propietat de les germanes Dominiques de la Presentació, fou anomenat del Bon Consell i tingué com a principal funció l’acollida de joves, orfes i senyoretes en règim de pensió modesta.   

El treball que sobre les masies de les Corts va realitzar Imma Navarro possibilita la reconstrucció de la seva història.[2]

Espai que ocupava la Presó de dones de les Corts.

Període Republicà 1936-1939[modifica]

Un cop la Guerra Civil ja havia començat la propietat fou confiscada  per la Generalitat de Catalunya segons l’ordre dictat el 22 de setembre de 1936. Així, el Comitè de Serveis Correccionals de Catalunya s’apropià de l’antic col·legi El Bon Consell per tal que aquest esdevingués una institució reformadora doncs era necessari buscar un nou emplaçament per les dones preses de la ciutat, ja que el 21 d’agost de 1936 s’havia enderrocat la Presó de Dones de Barcelona, situada al carrer de la Reina Amàlia.

D’aquesta forma fou com la propietat de les Dominiques de la Presentació es transformà en la Presó de Dones de Les Corts l’octubre de 1936. La capacitat habitual de la presó s’havia establert en cent recluses tot i que en algunes períodes l’ocupació fou força superior.

Va ser el govern de la Generalitat republicana qui va habilitar l'antic asil com a presó -després de l'enderrocament de la vella presó de dones de Reina Amàlia l'octubre del 1936- amb el nom de Correccional General de Dones. Durant la guerra civil va albergar recluses polítiques d'ideologia dretana i també del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), de la CNT (Confederació Nacional del Treball), i anarcosindicalistes.

Placa- homenatge-

Període Franquista 1939-1959[modifica]

Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el mes de gener del 1939, la presó de les Corts es va convertir en la Presó provincial de dones, governada i administrada per un orde religiós -les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül- segons la pràctica habitual del règim franquista a les presons femenines. El que resulta evident és que el estat de les instal·lacions l'any 1939, acabada la guerra, no era el més òptim. I al fet de no ser el lloc idoni per allotjar les dones mancades de llibertat, se sumà el deteriorament lògic provocat pels esdeveniments propis de l'estat de guerra que havia durat quasi tres llargs i interminables anys. I si els republicans no varen invertir en millores, que haurien requerit una despesa econòmica que no es podia assumir en temps de guerra, els franquistes tampoc s'ho van plantejar en la dura postguerra, cosa que ajuda a explicar el fet que es retardés la construcció d'una nova presó per a les dones de la ciutat de Barcelona.[1]

A mitjans de 1939 hi havia prop de dues mil recluses tancades, amb més de quaranta nens. Al llarg dels anys 1939 i 1940 van ser afusellades prop d'onze dones tancades en aquesta presó: Carme Claramunt Barot, Eugenia González Ramos, Cristina Fernández Perera, Ramona Peralba Sala, Dolors Giorla Laribal, Magdalena Nolla Montseny, Elionor Malich Salvador, Virginia Amposta Amposta, Assumpció Puigdelloses Vila i Inés Giménez Lumbreras.[3]

De les condicions infrahumanes de la presó franquista de les Corts, n'han deixat constància les preses polítiques que van tenir la desgràcia de conèixer-la, com María Salvo, Isabel Vicente, Laia Berenguer, Teresa Hernández, Enriqueta Gallinat, Soledad Real, Tomasa Cuevas, Joaquina Dorado o Ángeles García-Madrid. Al seu extens hort, centenars de recluses van ser explotades treballant en benefici de l'orde religiós que dirigia el centre, sobretot durant els primers anys. A principis dels anys 1950 s'hi va obrir un taller de costura.

L'octubre del 1955 es va tancar la presó  per ordre de la Direcció General de Presons; el col·lectiu de preses -per aquell temps dues-centes seixanta-tres, amb dinou nens- va ser traslladat a la Presó Model d'homes, convertint-se així en un centre mixt.

Instal·lacions de la presó[modifica]

L’edifici que va acollir la presó de dones l’any 1936 no havia estat dissenyat amb la finalitat i els requisits que un centre penitenciari requeria. A més a més, el deteriorament que va patir l’edifici al llarg de la Guerra Civil i la manca d’inversions en l’etapa de la postguerra propiciarien que les instal·lacions no fossin les més adients per a albergar la població reclusa. Així pel que fa a l'edifici, les fonts ens parlen d'un conjunt de dependències en què va transcórrer la vida de les recluses i del que exercien el poder a la presó. Disposem de referències a la biblioteca, la capella, les cel·les, la cuina, el costurer, l'economat, l'escola,la infermeria, la farmàcia, les garites de vigilància, la granja, l'horta, el pavelló de direcció, els tallers, entre altres instal·lacions com el magatzem d'objectes usats, les dutxes, els vàters, la rentadora i l'estació depuradora d'aigua.[1]

Espai de Memòria dedicat a les dones represaliades a la Presó de les Corts.jpg

L’edifici de la presó estava format per un conjunt de dependències en les quals transcorria el temps de la població reclusa i dels administradors de la presó. Hi ha referències a les següents dependències:

  • Cel·les
  • Capella
  • Cuina
  • Biblioteca
  • Costurer
  • Economat
  • Escola
  • Infermeria
  • Farmàcia
  • Espai de Memòria dedicat a les dones represaliades a la Presó de les Corts.(2).jpg
    Garites de vigilància
  • Pavelló  de direcció
  • Granja
  • Hort
  • Tallers
  • Dutxes
  • Vàters
  • Magatzem d’objectes usats
  • Estació depuradora d’aigua

Els òrgans de poder de la Presó de dones entre els anys 1939 i 1959[modifica]

El règim  i l’administració dels establiments penitenciaris era responsabilitat dels funcionaris que integraven el Cos Especial de Presons el qual al seu torn depenia orgànicament de la Direcció General de Presons.

Els integrants el Cos Especial de Presons tenien diferents qualificacions ja que alguns d’ells eren considerats com a autoritat (Directors, Caps de Presó i inspectors) mentre que la resta de funcionaris tenien la consideració d’agents de la autoritat.  A més, cal mencionar altres òrgans de poder unipersonals com el capellà, el metge i el mestre.

A la Presó de Dones també hi havia una comunitat de religioses establerta on la mare superiora actuava com a màxima autoritat de les germanes del seu ordre, alhora que també era un referent per a la població reclusa i fins i tot per a tot aquell personal que convivia a la presó. 

El director[modifica]

La direcció del centre era el representant del poder públic al centre i l’encarregat de fer complir les lleis relacionades amb les seves competències.  El director, com a màxima autoritat del centre, s’encarregava de la gestió del centre i els seus serveis, de l’ordre i la disciplina, de les comunicacions amb l’exterior i de la fiscalització de les activitats administratives i comptables. 

Subdirector-administrador[modifica]

Encarregat d’assumir les atribucions i deures del director en cas que aquest hagués de ser substituït per malaltia, vacances o absència. El Subdirector-administrador era el segon en l’ordre jeràrquic i tenia l seu càrrec les oficines generals de la presó i tots els serveis d’administració de la mateixa.

Altres òrgans de poder unipersonals com el capellà, el metge i el mestre.

A la Presó de Dones també hi havia una comunitat de religioses establerta on la mare superiora actuava com a màxima autoritat de les germanes del seu ordre, alhora que també era un referent per a la població reclusa i fins i tot per a tot aquell personal que convivia a la presó. 

Capellà[modifica]

Era l’encarregat del règim  moral i religiós de la presó tot i que s’havia de sotmetre a les ordres del director en tot allò que no fos espiritual. El capellà celebrava la missa els diumenges i els festius a la capellà de la presó, on hi assistien totes les recluses. A més, també oficiava una missa diària per a la comunitat de religioses, a les quals els prestava els serveis religiosos necessaris.

Un cop a la setmana, el capellà parlava sobre temes morals davant de les recluses, a les quals també predicava el dogma i el catecisme.

Mare superiora de la comunitat de religioses[modifica]

Les filles de la Caritat de Sant Vicenç Paül, ordre fundada a Paris el 1633,  fou la comunitat de religioses  encarregada del bon funcionament de determinades tasques i aspectes rellevants d la presó, entre les quals podem mencionar l’administració dels queviures i de l’alimentació, de la farmàcia, dels tallers de costura i de l’escola.

El metge[modifica]

Encarregat dels serveis sanitaris de la presó, és a dir, n’era el metge i també l’encarregat de la higiene de les dependències i instal·lacions de la presó.

Junta de Disciplina o Junta de Règim i Administració[modifica]

Òrgan col·legiat del govern de la Presó de Dones. A partir de l’any 1948 fou anomenada Junta de Règim i Administració enlloc de Junta de Disciplina.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Molina Javierre, Mª Pilar. La Preso de Dones de Barcelona. Les Corts (1939-1959). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Setembre, 2010, p. 415. ISBN 978-84-9850-255-8. 
  2. Navarro i Molleví, Imma. Masies de Les Corts:torres,masos i altres cases. Barcelona: Ajuntament de Barcelona,Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, 1993, p. 121-130. 

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 41° 23′ 9.23″ N, 2° 7′ 45.78″ E / 41.3858972°N,2.1293833°E / 41.3858972; 2.1293833