Pres polític

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica
La política birmana Aung San Suu Kyi va ser empresonada per motius polítics en diverses ocasions entre 1990 i 2010.
Pancarta a Sabadell en defensa dels presos polítics pel procés independentista català.

Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma, per exemple, sota arrest, sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.[1][2] Com que les opinions o les actituds no acostumen a ser objecte de legislació, sol ser difícil determinar exactament qui són els presos polítics a partir dels càrrecs que se'ls imputen.

La definició mateixa del concepte pres polític és subjecte de debat, però totes les conceptualitzacions o definicions tenen en comú és el reconeixement de la importància de l'existència de relacions de poder entre dissidents i agents d'autoritat governamental o elits governants.[3]

La condició de pres polític, per tant, sol ser objecte de disputes; molts dels presoners considerats polítics per grups activistes són qualificats pels governs als que s'oposen de terroristes, subversius o sediciosos.[4][3] En conseqüència, poques vegades una autoritat estatal admet l'existència de presos polítics; els crítics del govern al·leguen que els procediments legals utilitzats només estan dissenyats per ocultar la condició de pres polític. Això pot incloure la invenció de càrrecs criminals, o la negativa de beneficis concedits a altres presos en situació semblant, així com l'aplicació de poders especials, com l'estat d'excepció.[4]

La legislació actual considera, en general, que la presó per motius polítics és una violació dels drets humans de llibertat de consciència i expressió. Organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional, es mobilitzen per tot el món sol·licitant l'alliberament del que anomenen presoners de consciència. Per evitar problemes amb els governs, es limiten les seves accions a l'alliberament de persones que no hagin defensat o practicat la violència.[4]

Definicions[modifica]

Amnistia Internacional[modifica]

Amnistia Internacional fa campanya amb regularitat per a l'alliberament de presos de consciència, que inclou tota aquella persona que tingui restringida la seva llibertat a causa de les seves creences polítiques o religioses, origen ètnic, gènere, raça, idioma, estatus econòmic o orientació sexual. Per reduir la controvèrsia i, per principis, la política de l'organització només s'aplica als presos que no hagin comès ni defensin la violència. Per tant, hi ha presos polítics que no s'ajusten als criteris més estrictes per als presos polítics.[4]

El terme "pres de consciència" ja es va incloure en un dels textos fundadors de l'organització, on Peter Benenson es referia a dos estudiants portuguesos condemnats a presó sota el règim d'António d'Oliveira Salazar per haver fet un "brindis a la llibertat".[3]

Segons l'ús que Amnistia Internacional fa del terme, les següents casuístiques entrarien en la definició:[5]

  • Una persona acusada o condemnada per un delicte ordinari dut a terme per motius polítics, com l'assassinat o el robatori dut a terme per donar suport als objectius d'un grup d'oposició.
  • Una persona acusada o condemnada per un delicte ordinari comès en un context polític, com per exemple en una manifestació d'un sindicat o una organització de camperols.
  • Un membre o sospitós membre d'un grup armat d'oposició acusat de "traïció" o "subversió".

Des de la seva creació el 1961, l'organització demana que tots els presos de consciència siguin alliberats de manera immediata i incondicional. Ha treballat en més de 44.000 casos i ha resolt amb èxit 40.000 d'ells.[4]

Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa[modifica]

L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa té una definició més estricta de pres polític, aprovada el 2012 a partir d'una definició elaborada el 2001 per un comitè d'experts del mateix organisme.[6] Aquest considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a "pres polític":[7][8]

  • si la detenció s'ha imposat en violació d'una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d'expressió i informació, llibertat de reunió i associació;
  • si la detenció s'ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte
  • si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;
  • si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d'altres.
  • si la detenció és el resultat d'un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.[4]

Human Rights Watch[modifica]

Humans Rights Watch sol evitar l'ús del terme, i en canvi fa servir el concepte "defensor dels drets humans" a les seves campanyes.[4]

Espanya[modifica]

Per definir què és un pres polític a l'estat espanyol, el govern segueix la definició adoptada l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa el 2012. Ara bé, cenyint-se a aquesta definició, el govern no considera que els empresonats arran del procés independentista català siguin presos polítics.[6]

Referències[modifica]

  1. «political prisoner Meaning in the Cambridge English Dictionary» (en en). [Consulta: 17 octubre 2018].
  2. Inc., US Legal,. «Political Prisoner Law and Legal Definition | USLegal, Inc.» (en en-us). [Consulta: 17 octubre 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Political prisoner» (en en). Encyclopedia Britannica.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Explainer: What Defines A Political Prisoner?» (en en). [Consulta: 17 octubre 2018].
  5. «http://www.amnesty-volunteer.org/aihandbook/ch3.html#Politicalprisoners». [Consulta: 17 octubre 2018].
  6. 6,0 6,1 «Els cinc criteris del govern espanyol per definir un pres polític: una arma de doble tall» (en ca). Ara.cat.
  7. «Parliamentary Assembly's Documents». [Consulta: 16 octubre 2017].
  8. «PACE - Resolution 1900 (2012) - The definition of political prisoner». [Consulta: 17 octubre 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pres polític Modifica l'enllaç a Wikidata