Presa de Squillace

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarPresa de Squillace
Guerra de Sicília
Presa de Squillace (Mediterrani central)
Presa de Squillace
Presa de Squillace
Presa de Squillace
Coord.: 38° 47′ 0″ N, 16° 31′ 0″ E / 38.78333°N,16.51667°E / 38.78333; 16.51667
I Vespri Siciliani - Domenico Morelli 1823-1901.jpg
Tipus batalla
Data Juliol a setembre de 1297
Coordenades 38° 47′ 00″ N, 16° 31′ 00″ E / 38.78333333°N,16.51666667°E / 38.78333333; 16.51666667
Lloc Squillace
Resultat Victòria siciliana
Bàndols
Regne de Nàpols Regne de Nàpols Regne de Sicília Regne de Sicília
Comandants en cap
Regne de Nàpols Giovanni Monforte Regne de Sicília Roger de Llúria
Regne de Sicília Blasco d'Alagó el vell
Modifica les dades a Wikidata

La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília

Antecedents[modifica]

Article principal: Pau d'Anagni

El 1295 la pau d'Anagni entre el Regne de França, els Valois, el Regne de Nàpols i la Corona d'Aragó va posar fi provisional a la lluita, renunciant a Sicília i Calàbria i el retorn del regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca, mentre que Carles I de Valois ratificava la seva renúncia a la investidura Papal dels regnes catalans i el Papa com a desgreuge cedia la investidura de les illes de Còrsega i Sardenya, sota domini efectiu de les repúbliques de Gènova i Pisa però de les que el Papa tenia l'alta senyoria feudal al rei català.

A l'illa de Sicília el retorn als angevins va ser molt mal vist i es van preparar per oposar-se. Ischia va ser el primer territori que els catalans van retornar. El Parlament sicilià es va reunir a Catania el 15 de gener de 1296 i va rebutjar el lliurament del país a Carles II d'Anjou; el rei Jaume II fou declarat sense dret al regne i en virtut del testament del seu pare que l'obligava a cedir-lo a son germà, que fou proclamat Frederic II de Sicília el 25 de març de 1296, coronat a Palerm.

Carles va reaccionar a la coronació de Frederic, que va donar el càrrec de virrei i de capità general Guillem Galceran de Cartellà i declarant-li la guerra a i preparant una invasió de Sicília amb el suport de Jaume el Just. A continuació, els sicilians van envair territori napolità, assetjant Siracusa, que va resistir, però van conquerir Catania, Messina i Reggio

La presa de Squillace[modifica]

Després de dos mesos de setge[1] Giovanni Monforte, el comte de Squillace va poder fugir, i el castell fou pres.

Conseqüències[modifica]

Les disensions entre Guillem Galceran de Cartellà i Roger de Llúria es van fer insalvables i Roger va passar a Calàbria, i els castells que Roger de Llúria posseïa a l'illa,[2] encerclats i vençuts. Roger de Llúria intentà aixecar Calàbria contra Frederic però va fracassar al ser derrotat pel governador Blasco d'Alagó el vell a la batalla de Catanzaro.

Referències[modifica]

  1. (italià) Guido Rhodio, Squillace e il comprensorio dagli svevi al tracollo della feudalità: Spigolature storiche [1]
  2. Guillem Galceran de Cartellà (1230-1306). El comte "desperta ferro" [2]