Presidència de Lula (2023–2027)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPresidència de Lula
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmandat presidencial Luiz Inácio Lula da Silva Modifica el valor a Wikidata
Història
Reemplaçagovern de Jair Bolsonaro Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
8 gener 2023-31 gener 2023Federal intervention in the Distrito Federal in 2023 (en) Tradueix
1r gener 2023 tercera investidura presidencial de Luiz Inácio Lula da Silva
8 gener 2023 assalt als Tres Poders del Brasil de 2023
24 gener 2023 2023 CELAC summit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Element explotat :
  política ambiental do governo Lula (2023-presente)
Governança corporativa
Format per
second cabinet of Lula da Silva (en) Tradueix
Geraldo Alckmin, Vicepresident del Brasil (2023–)
Luiz Inácio Lula da Silva, President del Brasil (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Part dehistòria del Brasil
Govern Federal del Brasil Modifica el valor a Wikidata

La Presidència de Luiz Inácio Lula da Silva és el període de la història brasilera que s'iniciarà amb la possessió de Luiz Inácio Lula da Silva (candidat del Partit dels Treballadors) en el càrrec de president del Brasil, l'1 de gener de 2023, després d'haver derrotat el candidat Jair Bolsonaro en les eleccions de 2022.

Antecedents[modifica]

Luiz Inácio Lula da Silva, va ser derrotat en tres ocasions en el seu intent d'esdevenir president de la República, abans d'imposar-se en el quart intent, en les eleccions del 2002.[1][2] L'any 2005 va patir un fort cop, quan diversos membres del seu partit van ser acusats de corrupció per l'escàndol de les mensualitats.[3] Tot i així, va ser reelegit quatre anys després, però va renunciar a presentar-se a un tercer mandat, cedint el timó del PT a Dilma Rousseff.

Posteriorment va ser acusat de corrupció i blanqueig pel cas Lava-jato, i fou sentenciat a 12 anys de presó.[4] Pres entre abril de 2018 i novembre de 2019,[5] va ser posat en llibertat i finalment exonerat dels càrrecs el 2021.[6]

Després del procés de destitució de Dilma Rousseff i la seva substitució per Michel Temer,[7][8] el país va fer un gir reaccionari a la dreta, i va ser comandat per Jair Bolsonaro en la legislatura de 2019 a a 2022.[9]

Campanya, eleccions i presa de possessió[modifica]

Vegeu també: Eleccions presidencials del Brasil de 2022

Des que Luiz Inácio Lula da Silva va comunicar la seva intenció de presentar-se a la presidència del país, va anar informant quin seria el seu pla de govern: la reconstrucció del país davant de la crisi econòmica; compromís amb la democràcia, sobirania i pau; amb el desenvolupament econòmic i estabilitat; amb el combat a la pobresa; amb l'educació; amb la implantació d'un Sistema Nacional de Cultura i l'ampliació dels programes d'habitatge Minha casa, minha vida.[10][11]

Luiz Inácio Lula da Silva i Geraldo Alckmin[12] juraran com a 39è president del Brasil i 26è vicepresident del Brasil, respectivament, l'1 de gener de 2023. Ho faran després de guanyar la votació del primer torn de les eleccions presidencials de 2022 i d'imposar-se al candidat a la reelecció, Jair Bolsonaro.[13][14] Lula va ser el primer president en el Brasil elegit per a un tercer mandat (ja havia exercit en els periodos 2003-2006 i 2007-2010) i el primer que repeteix de manera no consecutiva, des de Getúlio Vargas.[15]

Respecte de les polítiques indígenes, el nou govern presenta una novetat: la creació d'un Ministério dos Povos Indígenas (Ministeri dels Pobles Indígenes), liderat per Sônia Guajajara, activista pel feminisme i ambientalista.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ Maia, Dominique. «Confira o histórico das eleições presidenciais no Brasil» (en portuguès brasiler). Politize!, 08-08-2022. [Consulta: 3 octubre 2022].
  2. ↑ Viana, Nildo. «Brasil: O Governo Lula ou as ilusões perdidas» (en portuguès brasiler). La Insignia, gener 2005. [Consulta: 31 octubre 2022].
  3. ↑ Rivas Molina, Federico. «El Brasil jutja el cas de corrupció més greu del govern de Lula - 03 ago 2012». El Punt Avui, 03-08-2012. [Consulta: 31 octubre 2022].
  4. ↑ «Por qué casos había sido condenado Lula y qué va a pasar ahora que la Corte Suprema de Brasil anuló las sentencias» (en castellà). BBC News Mundo, 09-03-2021.
  5. ↑ Molina, Federico. «L'expresident brasiler Lula da Silva surt de la presó després d'un any i set mesos - 09 nov 2019». El Punt Avui, 09-11-2019. [Consulta: 3 octubre 2022].
  6. ↑ Ugalde, Ivia. «La exoneración judicial de Lula remueve el tablero político en Brasil» (en castellà). Heraldo de Aragón, 09-03-2021. [Consulta: 3 octubre 2022].
  7. ↑ «Parecer favorável ao impeachment de Dilma é aprovado em comissão da Câmara» (en portuguès brasiler). UOL, 11-04-2016. [Consulta: 4 novembre 2022].
  8. ↑ «Dilma Rousseff, destituïda». [Consulta: 5 setembre 2016].
  9. ↑ Rodríguez, Marta. «Bolsonaro estrena “el Brasil i Déu primer”». Ara, 01-01-2019. [Consulta: 16 febrer 2022].
  10. ↑ Leite, Hellen. «Conheça o programa de governo dos 12 candidatos à Presidência» (en portuguès brasiler). R7, 15-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-21. [Consulta: 21 agost 2022].
  11. ↑ Lupion, Bruno. «Quais são as propostas nas diretrizes de governo de Lula» (en portuguès). Deutsche Welle, 01-10-2022. [Consulta: 2 octubre 2022].
  12. ↑ Spechoto, Caio. «PSB confirma Geraldo Alckmin como vice na chapa de Lula» (en portuguès brasiler). Poder 360, 29-07-2022. [Consulta: 1r novembre 2022].
  13. ↑ Torres, Fernando. «Veja gráfico com virada de Lula no primeiro turno» (en portuguès brasiler). Valor Investe, 02-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 3 octubre 2022].
  14. ↑ «Lula tem vitória mais apertada desde a redemocratização» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 30-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  15. ↑ Neves, Daniel. «Presidentes do Brasil: lista e breve histórico» (en portuguès brasiler). Brasil Escola. UOL. [Consulta: 4 novembre 2022].
  16. ↑ Camprubí, Berta «L’aixecament bolsonarista tensa un Brasil polaritzat». La Directa, 30-01-2023 [Consulta: 17 febrer 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Presidència_de_Lula_(2023–2027)&oldid=33115324»