President de la Generalitat Valenciana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de càrrec políticPresident de la Generalitat Valenciana
Isotip de la Generalitat Valenciana.svg
Ximo Puig en 2017.jpg
TitularJoaquim Puig Ferrer Modifica el valor a Wikidata
des del 25 juny 2015 Modifica el valor a Wikidata
TractamentMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Nomenat perrei d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Designat perCorts Valencianes, (majoria absoluta) a proposta del President de les Corts Valencianes
JurisdiccióGeneralitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
LlocPaís Valencià Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
MandatQuatre anys, sense límit de mandats
Creat perReial Decret llei 10/1978, pel que s'aprova el règim preautonòmic del País Valencià
Creació1978 Modifica el valor a Wikidata
Primer titularJosep Lluís Albinyana i Olmos, com a president del Consell del País Valencià
Precedit perAlberto Fabra i Part
Segon en el càrrecMónica Oltra Jarque
LlistaLlista de presidents de la Generalitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.presidencia.gva.es/ Modifica el valor a Wikidata

El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.[1]

Després de l'elecció, segons la normativa de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià i el reglament de les Corts, el president té la potestat de triar un nou consell del qual formen part els consellers, els quals han de prometre o jurar l'Estatut i la Constitució, que es faran càrrec de diferents àrees de govern o conselleries. Des de la reforma de l'Estatut en 2006 al president, com més alta representació de la Generalitat, li correspon la convocatòria de les eleccions a les Corts Valencianes.[2][1]

Des de la reinstauració de la Generalitat Valenciana hi ha hagut set presidents de la Generalitat, encara que s'ha de sumar un altre, el qual va ser president del Consell del País Valencià, ens preautonòmic del País Valencià. El primer president va ser Enric Monsonís Domingo, encara que el primer que va ser triat democràticament per les Corts Valencianes és Joan Lerma i Blasco. Des del 27 de juny de 2015 deté el càrrec de president de la Generalitat Ximo Puig, líder del PSPV-PSOE.

Als presidents i expresidents de la Generalitat, els correspon el tractament de «Molt Honorable Senyor».[1]

La institució presidencial[modifica]

Durant l'edat mitjana i moderna[modifica]

Les Corts Valencianes de l'any 1418 crearen la Diputació del General (per antonomàsia, la Generalitat), amb una Durada dels anys del càrrec de tres anys, tenint una funció executiva i administrativa.

Les Corts de 1510 reorganitzaran la designació dels càrrecs de la Generalitat, en un sentit automàtic més i menys electiu. Amb aquesta estructura es va institucionalitzar este organisme, durant l'edat moderna fins a la seua extinció total, l'any 1709, a conseqüència de la Guerra de Successió i consegüent derogació dels Furs mitjançant els Decrets de Nova Planta.

Després de la reinstauració[modifica]

Amb l'Estatut d'Autonomia de 1982 es va restaurar el càrrec, encara que amb unes funcions i capacitats molt diferents de les de l'edat mitjana. Així, en l'actualitat la persona que deté el càrrec de la Presidència de la Generalitat, segons l'Estatut d'Autonomia, dirigix la Generalitat Valenciana, coordina l'Administració de la comunitat autònoma, designa i separa els consellers i ostenta la suprema representació de la Comunitat Valenciana i l'ordinària de l'Estat en la comunitat. El president és triat per les Corts Valencianes entre els seus membres i és anomenat pel rei.[1][2]

Òrgans de suport[modifica]

La Presidència de la Generalitat Valenciana compta amb el suport de cinc òrgans superiors, que es dividixen en set direccions generals:[3][4]

Llistat dels presidents[modifica]

Abans de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, es va instaurar el Plenari de Parlamentaris del País Valencià, el qual estava format pels senadors i diputats valencians de les Corts Generals. Este plenari era el responsable de triar al Consell Preautonòmic del País Valencià, el primer president del qual va ser Josep Lluís Albinyana. Les tensions sorgides durant la batalla de València van fer que el PSPV-PSOE, amb majoria en les dos institucions, abandonara el Consell al desembre de 1979, provocant la dimissió d'Albinyana. Entre 1979 i 1982 el president va ser Enrique Monsonís, d'UCD, en el mandat del qual es va aprovar l'Estatut, per la qual cosa se'l considera primer president de la Generalitat Valenciana, fet ratificat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Amb la celebració de les eleccions generals espanyoles de 1982, el PSOE va guanyar les eleccions i Monsonís va ser substituït per Joan Lerma, qui després de les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 seria el primer president de la Generalitat designat per les Corts Valencianes.

La Comunitat Valenciana ha tingut des de l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia set presidents, dels quals tots excepte Enrique Monsonís, i Joan Lerma en el seu primer govern, van ser designats per les Corts Valencianes després de la celebració d'unes eleccions autonòmiques o per la dimissió del seu antecessor. Les Corts Valencianes han investit per majoria absoluta a tots els presidents triats per elles, encara que en tres ocasions (Joan Lerma en 1987, Eduardo Zaplana en 1995 i Ximo Puig en 2015) els candidats van haver de comptar amb el suport d'altres forces polítiques a més de les seues.

President Mandat Partit polític Gabinet Legislatura
Fotografia Nom
(Naixement–Mort)
Inici mandat Fi mandat Dies
-
Josep Lluís Albinyana en 1978.jpg.png
Josep Lluís Albinyana Olmos
(1943-)
10 d'abril de 1978[6] 17 de desembre de 1979
(va dimitir)
616
Pv pspv.png
Albinyana
UCD València.jpg Alianza Popular.svg
PCPV.png
Pv pspv.png
Preautonòmica
1r Sense imatge Enric Monsonís Domingo
(1931-2011)
17 de desembre de 1979 24 de novembre de 1982[7] 1073 UCD València.jpg Monsonís I
UCD València.jpg
Monsonís II
Lerma I

UCD València.jpg PCPV.png
Pv pspv.png
Transició
2n Felipe González recibe a Joan Lerma, presidente de la Generalitat valenciana.jpg Joan Lerma i Blasco
(1951-)
24 de novembre de 1982
(elegit per l'Assemblea Provisional de la Generalitat Valenciana el 12 d'agost de 1982[8][9])
3 de juliol de 1995 4604
Pv pspv.png
Lerma II
Pv pspv.png
I
(1983)
Lerma III
Pv pspv.png
II
(1987)
Lerma IV
Pv pspv.png
III
(1991)
3r Eduardo Zaplana en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros (cropped).jpg Eduardo Zaplana Hernández-Soro
(1956-)
3 de juliol de 1995 24 de juliol de 2002
(va dimitir)
2578 Logo PPCV 1993-2000.png Zaplana I
Logo PPCV 1993-2000.png Unió Valenciana.png
IV
(1995)
Zaplana II
Olivas

Logo PPCV 1993-2000.png
V
(1999)
4t Sense imatge José Luis Olivas Martínez
(1952-)
24 de juliol de 2002 20 de juny de 2003 331 People's Party (Spain) Logo (1993-2000).svg
Francisco Camps (2009) (Recortada).jpg Francesc Camps i Ortiz
(1962-)
20 de juny de 2003 28 de juliol de 2011
(va dimitir)
2960 People's Party (Spain) Logo (2000-2007).svg Camps I
People's Party (Spain) Logo (2000-2007).svg
VI
(2003)
Camps II
People's Party (Spain) Logo (2007).svg
VII
(2007)
Camps III
Fabra

People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg
VIII
(2011)
AlbertFabra2.jpg Alberto Fabra Part
(1964-)
28 de juliol de 2011 28 de juny de 2015 1431 People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg
Ximo Puig en 2017.jpg Joaquim Puig Ferrer
(1959-)
28 de juny de 2015 En el càrrec 1909 PSPV-PSOE.svg Botànic
PSPV-PSOE.svg Compromís (isotip).svg
IX
(2015)
Botànic II
PSPV-PSOE.svg Compromís (isotip).svg Logo Unidas Podemos 2019b.png
X
(2019)

Presidència accidental[modifica]

President Mandat Partit polític Gabinet Legislatura
Fotografia Nom
(Naixement–Mort)
Inici mandat Fi mandat Dies
1a Mònica Oltra 2015.jpg Mónica Oltra Jarque [10]
(1969-)
10 d'agost de 2015 23 d'agost de 2015 13 Coalició Compromís Botànic
PSPV-PSOE.svg Compromís (isotip).svg
IX
(2015)
1a Mònica Oltra 2015.jpg Mónica Oltra Jarque [11]
(1969-)
16 d'agost de 2018 28 d'agost de 2018 12 Coalició Compromís Botànic
PSPV-PSOE.svg Compromís (isotip).svg
IX
(2015)
2n Rubén Martínez Dalmau attactv.jpg Rubén Martínez Dalmau
(1970-)
20 d'agost de 2019 [12] 28 d'agost de 2019 [13] 8 Podem Comunitat Valenciana Botànic II
PSPV-PSOE.svg Compromís (isotip).svg Logo Unidas Podemos 2019b.png
X
(2019)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Generalidad Valenciana. «LEY ORGÁNICA 1/2006, de 10 de abril, de Reforma de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.». DOCV, 10-04-2006. [Consulta: 17 febrer 2013].
  2. 2,0 2,1 Cortes Valencianas. «Texto consolidado que incorpora la reforma de los artículos 45 y 50 del Reglamento de Les Corts aprobada en el Pleno del día 21 de febrero de 2013 y publicada en el Butlletí Oficial de les Corts número 138, de 1 de marzo de 2013». www.cortsvalencianes.es, 01-03-2013. [Consulta: 20 juliol 2014].
  3. «DECRETO 9/2015, de 30 de junio, del president de la Generalitat, por el que determina las secretarías autonómicas en que se estructura la Presidencia de la Generalitat y las consellerias.». DOCV, 7561, 01-07-2015, pàg. 20901-20902 [Consulta: 3 juliol 2015].
  4. «Así queda el organigrama del nuevo Consell». www.elmundo.es. Unidad Editorial Información General S.L.U., 08-07-2015 [Consulta: 13 juliol 2015].
  5. «Las competencias de emergencias e incendios dependerán de Presidencia». www.abc.es. VOCENTO, 07-07-2015 [Consulta: 13 juliol 2015].
  6. «Llistat dels governs preautonòmics de la Generalitat Valenciana».
  7. «Joan Lerma prendrà demà possessió de la presidència de la Generalitat Valenciana». El País, 25-11-1982 [Consulta: 16 juliol 2020].
  8. «Joan Lerma, del Partit Socialista, virtual president electe de la Generalitat de València». El País, 12-08-1982 [Consulta: 16 juliol 2020].
  9. «Joan Lerma Blasco és elegit president del Consell amb l'abstenció d'UCD». Valenpedia-Las Provincias, 1982 [Consulta: 16 juliol 2020].
  10. «Oltra, presidenta por dos semanas» (en espanyol), 11-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  11. «El Consell se va 15 días de veraneo» (en castellà), 02-08-2018. [Consulta: 2 agost 2018].
  12. «Las vacaciones dan la presidencia a Podemos» (en castellà), 20-08-2019. [Consulta: 20 agost 2019].
  13. «Agenda del president de la Generalitat, Ximo Puig, per al divendres, 30 d'agost», 29-08-2019. [Consulta: 29 agost 2019].


Coord.: 39° 28′ 39.67″ N, 0° 22′ 28.01″ O / 39.4776861°N,0.3744472°O / 39.4776861; -0.3744472