President del Consell de la Unió Europea
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | càrrec organització governamental  |
| Història | |
| Creació | 1958 |
| Governança corporativa | |
| Part de | Consell de la Unió Europea |
| Lloc web | consilium.europa.eu… |
El President del Consell de la Unió Europea és el títol amb el qual es denomina el president rotatiu del Consell de la Unió Europea.
La seva principal responsabilitat és la d'organitzar i presidir totes les reunions del Consell de la Unió Europea, i és de vital importància a l'hora de resoldre les dificultats polítiques de negociació entre els estats membres.
La presidència d'aquest consell ha tingut un caràcter rotatori des dels inicis del procés d'integració l'any 1952 amb l'entrada en vigor del Tractat de París. El càrrec de President del Consell de la Unió Europea recau en el Ministre d'Afers Exteriors de cada estat membre. De forma separada existeix també el Consell Europeu, que es reuneix en cimeres europees al voltant de quatre vegades l'any. La tasca com a President de l'assemblea del Consell Europeu és realitzada pel cap de govern o cap d'Estat de l'Estat membre que exerceixi la Presidència. El President és el principal responsable de preparar i presidir les reunions del Consell, i no té poders executius.
Presidències rotatòries
[modifica]1958 a 2006
[modifica]El Consell de la Unió Europea és presidida per un període de sis mesos per cada estat membre de la Unió Europea (UE), al seu torn, d'acord amb una llista preestablerta tret que el Consell prengui una nova decisió.
¹Alemanya havia de succeir Àustria en la presidència rotatòria entre juliol-desembre de 2006, però l'adveniment de les eleccions generals en aquest període feu que Finlàndia, el següent de la llista, prengués el seu lloc.
A partir de 2007
[modifica]Per fer front a l'entrada d'un nombre gran de països en el si de la Unió Europea a partir del semestre gener-juny de 2007 s'utilitza el sistema de "Triple presidència", en la qual els successius presidents han de treballar conjuntament per un període de 18 mesos a partir d'uns objectius comuns.
| Any | Semestre | Trio | Presidència rotatòria |
|---|---|---|---|
| 2007 | gener-juny | T1 |  Alemanya |
| juliol-desembre |  Portugal | ||
| 2008 | gener-juny |  Eslovènia | |
| juliol-desembre | T2 |  França | |
| 2009 | gener-juny |  Txèquia | |
| juliol-desembre |  Suècia | ||
| 2010 | gener-juny | T3 |  Espanya |
| juliol-desembre |  Bèlgica | ||
| 2011 | gener-juny |  Hongria | |
| juliol-desembre | T4 |  Polònia | |
| 2012 | gener-juny |  Dinamarca | |
| juliol-desembre |  Xipre | ||
| 2013 | gener-juny | T5 |  Irlanda |
| juliol-desembre |  Lituània | ||
| 2014 | gener-juny |  Grècia | |
| juliol-desembre | T6 |  Itàlia | |
| 2015 | gener-juny |  Letònia | |
| juliol-desembre |  Luxemburg | ||
| 2016 | gener-juny | T7 |  Països Baixos |
| juliol-desembre |  Eslovàquia | ||
| 2017 | gener-juny |  Malta | |
| juliol-desembre | T8 |  Estònia | |
| 2018 | gener-juny |  Bulgària | |
| juliol-desembre |  Àustria | ||
| 2019 | gener-juny | T9 |  Romania |
| juliol-desembre |  Finlàndia | ||
| 2020 | gener-juny |  Croàcia | |
| juliol-desembre | T10 | Alemanya | |
| 2021 | gener-juny | Portugal | |
| juliol-desembre | Eslovènia | ||
| 2022 | gener-juny | T11 | França |
| juliol-desembre | Txèquia | ||
| 2023 | gener-juny | Suècia | |
| juliol-desembre | T12 | Espanya | |
| 2024 | gener-juny | Bèlgica | |
| juliol-desembre | Hongria | ||
| 2025 | gener-juny | T13 | Polònia |
| juliol-desembre | Dinamarca | ||
| 2026 | gener-juny | Xipre | |
| juliol-desembre | T14 | Irlanda | |
| 2027 | gener-juny | Lituània | |
| juliol-desembre | Grècia | ||
| 2028 | gener-juny | T15 | Itàlia |
| juliol-desembre | Letònia | ||
| 2029 | gener-juny | Luxemburg | |
| juliol-desembre | T16 | Països Baixos | |
| 2030 | gener-juny | Eslovàquia | |
| juliol-desembre | Malta |