Priabonià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Període Època Estatge Edat (Ma)
Neogen Miocè Aquitanià (més recent)
Paleogen Oligocè Catià 28,4
Rupelià 33,9
Eocè Priabonià 37,2
Bartonià 40,4
Lutecià 48,6
Ipresià 55,8
Paleocè Thanetià 58,7
Selandià 61,6
Danià 66,0
Cretaci Superior Maastrichtià (més antic)
Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1]

El període Priabonià és l'últim estatge faunístic de l'Eocè. Coincideix aproximadament amb el Ludià. Començà fa 37,2 ± 0,1 milions d'anys. És l'últim estatge faunístic de l'Eocè, i la Grande Coupure, un episodi d'extincions, de canvis faunístics i d'abundant especiació, tingué lloc a finals del període. Estratigràficament, el seu inici queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. El seu final queda marcat per foraminífers planctònics i l'extinció del gènere Hantkenina. S'acabà fa 33,9 ± 0,1 milions d'anys i deu el seu nom a la localitat de Priabona (Itàlia).[2]

Definició estratigràfica[modifica]

L'estatge priabonià va ser introduït per Ernest Munier-Chalmas i Albert de Lapparent el 1893. La seva base és la primera aparició de l'espècie de nanoplàncton calcària Chiasmolithus oamaruensis (la qual forma la base de la biozona de nanoplàncton NP18).

La part de dalt del pis priabonià (la base del pis Rupelià i les sèries de l'Oligocè) és a l'extinció del gènere de foraminífers Hantkenina.

El Priabonià, per exemple, s'encavalca amb els pisos Johannià superior i l'Aldingà d'Austràlia o el Nanzià superior i el Refugià inferior a califòrnia.

En bioestratigrafia, el Priabonià té la mateixa edat (fora d'Europa) que el Chadronià, el Headonià,[3] parts del Barrancà i Mustersà, el Ulangochuià i l'Ergilià.

Fauna[modifica]

Artròpodes
Mamífers
Eocè
Eocè inferior Eocè superior
Ipresià | Lutecià Bartonià | Priabonià

Referències[modifica]

  1. «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2020/01» (PDF). Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 15 maig 2020].
  2. Rohde, Robert A. «Priabonian ICS Stage». GeoWhen Database. International Commission on Stratigraphy, 2005. [Consulta: 1r març 2008].
  3. Alroy, John. «Mammal Paleogene zones» p. The Paleobiology Database. [Consulta: 15 juliol 2009].