Priabonià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Període Sèrie Estatge Edat (Ma)
Neogen Miocè Aquitanià més recent
Paleogen Oligocè Catià 23,03–28,4
Rupelià 28,4–33,9
Eocè Priabonià 33,9–37,2
Bartonià 37,2–40,4
Lutecià 40,4–48,6
Ipresià 48,6–55,8
Paleocè Thanetià 55,8–58,7
Selandià 58,7–61,7
Danià 61,7–65,5
Cretaci Superior Maastrichtià més antic
Subdivisió del període Paleogen segons IUGS, el juliol del 2009.

El període Priabonià és l'últim estatge faunístic de l'Eocè. Coincideix aproximadament amb el Ludià. Començà fa 37,2 ± 0,1 milions d'anys. És l'últim estatge faunístic de l'Eocè, i la Grande Coupure, un episodi d'extincions, de canvis faunístics i d'abundant especiació, tingué lloc a finals del període. Estratigràficament, el seu inici queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. El seu final queda marcat per foraminífers planctònics i l'extinció del gènere Hantkenina. S'acabà fa 33,9 ± 0,1 milions d'anys i deu el seu nom a la localitat de Priabona (Itàlia).[1]

Definició estratigràfica[modifica | modifica el codi]

L'estadi priabonià va ser introduït pery Ernest Munier-Chalmas i Albert de Lapparent el 1893.

La base del pis priabonià és la primera aparició de l'espècie de nanoplàncton calcària Chiasmolithus oamaruensis (la qual forma la base de la biozona de nanoplàncton NP18).

La part de dalt del pis priabonià (la base del pis Rupelià i les sèries de l'Oligocè) és a l'extinció del gènere de foraminífers Hantkenina.

El Priabonià, per exemple ensolapa amb els pisos Johannià superior i l'Aldingà d'Austràlia o el Nanzià superior i el Refugià inferior a califòrnia.

En bioestratigrafia, el Priabonià té la mateixa edat (fora d'Europa) que el Chadronià, el Headonià[2]), parts del Barrancà i Mustersà, el Ulangochuià i Ergilià

Animals del Priabonià[modifica | modifica el codi]

Eocè
Eocè inferior Eocè superior
Ipresià | Lutecià Bartonià | Priabonià

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rohde, Robert A. «Priabonian ICS Stage». GeoWhen Database. International Commission on Stratigraphy, 2005. [Consulta: 1 març 2008].
  2. Alroy, John. «Mammal Paleogene zones» p. The Paleobiology Database. [Consulta: 15 juliol 2009].