Prim i Felicià de Mentana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Sant Prim i Sant Felicià» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Prim i Felicià d'Agen».
sants Prim i Felicià de Mentana
Felicianusandprimus.jpg
màrtirs
Naixement Primus et Felicianus Nomentani
Segle III
Nomentum?, actual Mentana (província de Roma)
Mort 297 o 303
Nomentum
Sepultura Santo Stefano Rotondo (Roma)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 9 de juny
Iconografia Junts, amb palma de martiri

Prim i Felicià (Nomentum?, actual Mentana, província de Roma, s. III - ca. 297 o 303) foren dos cristians, martiritzats durant les perseucions de Dioclecià i Maximià. Són venerats com a sants a tota la cristiandat. Van originar la llegenda dels sants Prim i Felicià d'Agen, en un procés de desdoblament de personalitat hagiogràfica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Se'n sap poca cosa del cert. Una passio[1] tardana (s. VI), poc versemblant, que Jacopo da Varagine fa servir a la Legenda aurea, diu que eren germans, ja grans, d'uns vuitanta anys, que es negaren a fer sacrificis als déus pagans i que foren torturats i decapitats.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Ja el Martyrologium Hieronymianum del s. V els cita el 9 de juny dient que són sebollits a la XV milla de la Via Nomentana de Roma, prop de l'actual Mentana. El Liber Pontificalis diu que el papa Teodor I (642-649) va fer traslladar els seus cossos a Roma, on foren inhumats a un altar de Santo Stefano Rotondo, on són representats en un mosaic del segle VII, a banda i banda d'una creu. Foren els primers màrtirs dels que consta que les restes foren traslladades a Roma.

Foren inclosos al Martirologi romà, però en 1969 es deixà el seu culte com a optatiu, ja que es considerà que tenien una devoció local.

Veneració a Baviera[modifica | modifica el codi]

Segons una tradició bavaresa, Prim i Felicià eren legionaris romans, cristians i missioners a la regió de Chiemgau. Prim descobrí una font amb propietats guaridores en un bosc, i mentre predicaven, guarien els malalts que hi anaven. En tornar a Itàlia, foren martiritzats per Dioclecià.

La font, encara existent a Adelholzen, té el nom de Font de Sant Prim i és termal; en 1615 es construí a la vora una capella dedicada als dos germans.

Confusió amb els sants d'Agen[modifica | modifica el codi]

Article principal: Prim i Felicià d'Agen

Durant el segle X, a Agen, on es veneraven els sants Caprasi i Alberta d'Agen, es desenvolupà el culte a una llegendària santa Fe d'Agen. Alhora, aquest culte es barrejà amb les figures dels sants Prim i Felicià i es crearen les figures llegendàries dels sant Prim i Felicià d'Agen, que suposadament eren germans de Caprasi.

Una llegenda diu que durant les persecucions del prefecte Dacià, Caprasi marxà a Mont-Saint-Vincent, prop d'Agen; fou testimoni del martiri de Fe i, proclamant-se cristià, ell mateix fou condemnat i executat, juntament amb Alberta, la germana de Fe, i segons algunes fonts mare de Caprasi, i els dos germans de Caprasi, Prim i Felicià.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Acta Sanctorum, Junii II, 152-ss.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prim i Felicià de Mentana Modifica l'enllaç a Wikidata