Lliga espanyola de futbol femenina
.png){kind=logo} | |
| Tipus | lliga de futbol  |
|---|---|
| Esport | futbol |
| Organització | Reial Federació Espanyola de Futbol |
| Nombre participants | 18 |
| Lloc i data | |
| Estat | Espanya |
| Dates | 1988 - |
| Classificació | |
| Guanyador | FC Barcelona Femení (2022) |
| Més informació | |
| Lloc web | primeraiberdrola.es |
   | |
La Lliga espanyola de futbol femení, anomenada Lliga Femenina Iberdrola per motius de patrocini des de la temporada 2016-17,[1] és una competició esportiva professional de clubs de futbol femenins espanyols, creada la temporada 1988-89 i organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol, essent la màxima competició per a clubs femenins que es disputa a Espanya. Fundada com Lliga Nacional Femenina, fins a la temporada 1995-1996. La següent temporada va canviar el nom per Divisió d'Honor Femenina sovint dividida en grups territorials i amb una fase final per decidir el campió, fins a la temporada 2001-02 en què es crea la Superlliga Femenina en un grup únic, i el 2008-09 en tres grups, fins al 2011-12, en què es reanomena a Primera Divisió de Futbol Femenina, de nou amb un sol grup.[2]
És considerada com una de les lligues més importants a nivell europeu segons la Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA), màxim òrgan futbolístic a nivell continental, essent la cinquena competició amb millor Coeficient UEFA.[3] Hi ha hagut 12 equips campions de lliga on hi destaquen el Futbol Club Barcelona amb 7 títols i l'Athletic Club de Bilbao amb 5.
Història[modifica]
Primeres edicions sota l'empara de la Federació Espanyola[modifica]
La Lliga Nacional Femenina va ser creada per la Reial Federació Espanyola de Futbol a la temporada 1988-89. En la primera edició de la competició, considerada amateur o semiprofessional per regulació, va estar formada per un únic grup en el qual van formar part nou clubs de la geografia espanyola:[4] l'Olímpico Fortuna i el Fútbol Femenino Parque Alcobendas de Madrid, el Club Deportivo Puente Castro Femenino de Lleó, el Club Esportiu Santa Maria Atlètic (Illes Balears), i els catalans Vallés Occidental Aluvall, Real Club Deportivo Espanyol Inreplast, Club Femení Barcelona, Centre d'Esports Sabadell Futbol Club i Penya Barcelonista Barcilona Deco Parquet, qui en va proclamar com a primer campió de la competició.[5]
L'alta xifra d'equips catalans va ser degut a l'auge i repercussió de la disciplina perquè des d'inicis de la dècada de 1970 amb el suport d'alguns clubs professionals masculins i de la Federació Catalana de Futbol, organitzava la Copa Pernod que va desembocar en el primer Campionat Regional de Catalunya.[6] Tot i les pèrdues econòmiques que suposava pels clubs, es va anar consolidant i creixent, i per això després de la vuitena edició es va decidir ampliar la xifra de clubs inscrits i fer una primera gran reestructuració. Fins aquella data, un total de cinc clubs havien aconseguit proclamar-se guanyadores: la ja mencionada P. B. Barcilona, l'Atlético Villa de Madrid, l'Oiartzun Kirol Elkartea, el Club Deportivo Oroquieta Villaverde, i el més guardonat amb tres títols Sociedad Cultural y Deportiva Añorga.
Les reestructuracions[modifica]
A partir de la temporada 1996-97 es va denominar Divisió d'Honor Femenina, repartint als clubs participants en quatre grups segons criteris de proximitat geogràfica. Aquesta fase regular en què els equips jugaven tots contra tots a doble partit, va tenir una inscripció històrica de 42 participants, on els quatre campions de cada grup van avançar a una fase final eliminatòria. L'anomenada Lliga de campions va donar com vencedor al Sant Vicent València Club de Fútbol Femenino després d'imposar-se a l'Añorga.
El nou format va donar un gran impuls a la competició i va veure com s'augmentava la xifra de participants fins als 54. Malgrat això, la gran diferència de nivell entre els diferents clubs va fer necessària una nova reestructuració en la Superlliga Femenina en l'edició 2001-02 formada per un grup únic, tal com es disputava amb gran èxit en categoria masculina, amb els millors onze equips del panorama nacional,[7] i la resta d'equips jugarien en la Lliga Nacional Femenina. Es va establir també que el campió obtingués la classificació per a la recent creada Copa de la UEFA Femenina, màxima competició europea de clubs femenins a Europa. El Llevant va representar la lliga espanyola en la primera edició del torneig continental en proclamar-se guanyador del campionat de 2001, i fer-ho en el primer any de la Superlliga el 2002. La temporada 2008-09 el campionat s'amplia de 14 a 16 equips participants.
La temporada 2009-10 la RFEF, tot i l'oposició de la majoria dels clubs i de les jugadores, es va dur a terme una important remodelació de la competició, passant de 16 a 24 participants. L'objectiu era intentar donar entrada als principals clubs de la Lliga masculina, encara que finalment tan sols dos clubs de la Primera Divisió es van sumar al projecte: el Sevilla FC i el Real Valladolid. Amb l'ampliació de la Superlliga es va recuperar el format de diversos grups, disputant-se el campionat en dues fases i amb una eliminatòria final a doble partit per determinar el campió.
El nou format només es va mantenir dues temporades, posteriorment es va recuperar el grup únic, amb 16 equips participants, sota la nova denominació de Primera Divisió Femenina.[8] Donada a la Pandèmia de COVID-19, la temporada 2019-20 no es va poder acabar i no hi va haver descensos. La temporada 2020-21 excepcionalment va ser de 18 equips i hi va haver 4 descensos.[9]
La professionalització[modifica]
El 15 de juny de 2021 el CSD va donar el vistiplau a la transformació de la primera divisió en professional.[10]
Clubs participants[modifica]
En la temporada 2021-22, hi participen 16 equips a la Lliga Femenina lbedrola:[11]
Sistema de competició[modifica]
La competició la disputen anualment 16 equips que juguen en un únic grup jugant tots contra tots a doble partit (un partit en camp propi i l'altre en camp contrari), segons un calendari prèviament establert per sorteig.
Els equips puntuen en funció dels seus resultats: tres punts per partit guanyat, un per empatar i cap per les derrotes. El club que suma més punts al finalitzar el campionat es proclama campió de lliga i obté una plaça per a la següent edició de la Lliga de Campions, com també fa el segon classificat. Així mateix, els vuit primers classificats disputen la Copa de la Reina al finalitzar la lliga. Els dos darrers classificats baixen a Segona Divisió i pugen recíprocament dos equips.
Historial[modifica]
Al llarg de la seva història dotze clubs han estat campions, dels quals el FC Barcelona n'és el més llorejat amb set títols. Tres equips de Catalunya, Penya Barcelonista Barcilona, RCD Espanyol, FC Barcelona, i un del País Valencià, Llevant UE, han estat almenys una vegada campió de la competició. L'actual campió de lliga és el FC Barcelona.
|
En negreta = Equip guanyador |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sistema de grups amb eliminatòria final entre els quatre campions de cada grup.
- ↑ 2,0 2,1 Play-off pel títol entre els dos primers classificats de la lliga regular.
- ↑ Degut a la finalització de la Lliga pel risc públic de contagi del COVID-19, la Reial Federació Espanyola de Futbol va proclamar campió el FC Barcelona.
Palmarès[modifica]
| Equip | Campió | Subcampió | Anys campió | Anys subcampió |
|---|---|---|---|---|
 Futbol Club Barcelona
|
7 | 5 | 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2019-20, 2020-21, 2021-22 | 1991-92, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19 |
 Athletic Club de Bilbao
|
5 | 3 | 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2006-07, 2015-16 | 2011-12, 2012-13, 2013-14 |
 Llevant Unió Esportiva
|
4 | 4 | 1996-97, 2000-01, 2001-02, 2007-08 | 1997-98, 2002-03, 2004-05, 2008-09 |
 Club Atlético de Madrid
|
4 | 3 | 1989-90, 2016-17, 2017-18, 2018-19 | 1990-91, 2014-15, 2019-20 |
| Añorga Kirol eta Kultur Elkartea
|
3 | 3 | 1991-92, 1994-95, 1995-96 | 1992-93, 1993-94, 1996-97 |
| Oroquieta Villaverde
|
3 | 2 | 1992-93, 1993-94, 1998-99 | 1994-95, 1995-96 |
| Rayo Vallecano
|
3 | 1 | 2008-09, 2009-10, 2010-11 | 2007-08 |
| Reial Club Deportiu Espanyol
|
1 | 3 | 2005-06 | 2006-07, 2009-10, 2010-11 |
 Club de Futbol Puebla
|
1 | 2 | 1999-00 | 1998-99, 2001-02 |
| Penya Barcelonista Barcilona
|
1 | 1 | 1988-89 | 1989-90 |
| Oiartzun Kirol Elkartea
|
1 | 0 | 1990-91 | — |
 Málaga Club de Fútbol
|
1 | 0 | 1997-98 | — |
| CF Parque Alcobendas
|
0 | 1 | — | 1988-89 |
| AD Torrejón CF
|
0 | 1 | — | 1999-00 |
| Eibar Kirol Elkartea
|
0 | 1 | — | 2000-01 |
| Centre d'Esports Sabadell
|
0 | 1 | — | 2003-04 |
| Sevilla Futbol Club
|
0 | 1 | — | 2005-06 |
| Real Madrid Club de Futbol
|
0 | 1 | — | 2020-21 |
| Real Sociedad
|
0 | 1 | — | 2021-22 |
Trofeus en propietat
La copa de la Lliga s'entrega al club campió, que el conserva durant un any per després cedir-lo al campió de la següent edició. Després de tornar-lo, els clubs només poden exhibir a les seves vitrines una còpia a escala reduïda de l'original. Encara que, l'equip que aconsegueix guanyar en cinc ocasions alternes o tres consecutives, se'l queda en propietat. També s'entrega en propietat, quan s'estrena un nou format de competició, al primer guanyador d'aquest.
- FC Barcelona: Té dos trofeus en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2012, 2013, 2014 i 2020, 2021, 2022.
- Athletic Club: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2003, 2004 i 2005.
- Rayo Vallecano: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2009, 2010 i 2011.
- Llevant UE: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la primera Superlliga disputada.
- Atlético de Madrid: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2017, 2018 i 2019.
Llista de màximes golejadores per temporada[modifica]
| Temporada | Jugadora | Club | Gols |
|---|---|---|---|
| 2004–05 |  Marta Cubí
|
RCD Espanyol | 32 |
| 2005–06 |  Auxiliadora Jiménez |
Sevilla FC | 29 |
| 2006–07 | Adriana Martín
|
RCD Espanyol | 30 |
| 2007–08 | Natalia Pablos
|
Rayo Vallecano | 24 |
| 2008–09 | Erika Vázquez
|
Athletic Club | 32 |
| 2009–10 | Adriana Martín
|
Rayo Vallecano | 35 |
| 2010–11 | Verónica Boquete
|
RCD Espanyol | 39 |
| 2011–12 | Sonia Bermúdez
|
FC Barcelona | 38 |
| 2012–13 | Sonia Bermúdez
|
FC Barcelona | 27 |
| Natalia Pablos
|
Rayo Vallecano | ||
| 2013–14 | Sonia Bermúdez
|
FC Barcelona | 28 |
| 2014–15 | Sonia Bermúdez
|
FC Barcelona | 22 |
| Adriana Martín
|
Llevant UD | ||
| 2015–16 | Jennifer Hermoso
|
FC Barcelona | 24 |
| 2016–17 | Jennifer Hermoso
|
FC Barcelona | 35 |
| 2017–18 |  Charlyn Corral
|
Llevant UD | 24 |
| 2018–19 | Jennifer Hermoso
|
Atlético de Madrid | 24 |
| 2019–20 | Jennifer Hermoso
|
FC Barcelona | 23 |
| 2020-21 | Jennifer Hermoso
|
FC Barcelona | 31 |
| 2021-22 |  Asisat Oshoala
|
FC Barcelona | 20 |
 Geyse Ferreira
|
Madrid CFF |
Referències[modifica]
- ↑ «Iberdrola patrocinará la Primera División Femenina» (en castellà). La Liga, 22-08-2016. [Consulta: 27 juny 2018].
- ↑ «La liga femenina se reinventa a la espera de la televisión» (en castellà). As, 01-09-2011. [Consulta: 10 juny 2012].
- ↑ «UEFA WOMEN'S CHAMPIONS LEAGUE ASSOCIATION COEFFICIENT RANKINGS» (en anglès). UEFA.COM. [Consulta: 26 juny 2018].
- ↑ «Desde 1988 hasta la actualidad: la evolución del fútbol femenino en España». Portal digital DameBola. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
- ↑ «Fútbol femenino - La liga habló catalán». Mundo Deportivo. [Consulta: 26 juny 2018].
- ↑ «Los primeros pasos del fútbol femenino en España». CIHEFE - Cuadernos de Fútbol. [Consulta: 26 juny 2018].
- ↑ Castañer, Cristina. «En busca de la igualdad en el fútbol femenino español» (en castellà). El diario.es. [Consulta: 11 agost 2021].
- ↑ «Adiós Superliga, hola Primera».>
- ↑ «El Barça de Lluís Cortés, campió de lliga, i l’Espanyol es manté». L'Esportiu, 07-05-2020. [Consulta: 28 novembre 2020].
- ↑ Concejo, Edurne. «El CSD da luz verde a la profesionalización del fútbol femenino» (en castellà). La Vanguardia, 15-06-2021. [Consulta: 11 agost 2021].
- ↑ «Clubes Primera División Femenina» (en castellà). Laliga. [Consulta: 11 agost 2021].
- ↑ «El Villa Madrid, campeón». Mundo Deportivo, 08-06-1990. [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ Guim, Sebas. «El Barça és proclamat de forma oficial campió de la Lliga femenina». Esports3, 08-05-2020. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «El Barça, campió». L'Esportiu, 09-05-2021. [Consulta: 9 maig 2021].
- ↑ X.M. «Alèxia alça la setena lliga blaugrana». [Consulta: 13 març 2022].
- ↑ «PRIMERA IBERDROLA I El Barça completa su fiesta ganando al Real Madrid (5-0) | rfef.es». [Consulta: 13 març 2022].
- ↑ «La setena Lliga i tercera consecutiva!». [Consulta: 13 març 2022].
