Lliga espanyola de futbol femenina

De Viquipèdia
Infotaula de competició esportivaLliga espanyola de futbol femenina
Primera Iberdrola logo (2).png
Tipuslliga de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióReial Federació Espanyola de Futbol Modifica el valor a Wikidata
Nombre participants18 Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dates1988 Modifica el valor a Wikidata - 
Classificació
GuanyadorFC Barcelona Femení (2022) Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webprimeraiberdrola.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Primeraiberdrola Twitter: primeriberdrola Instagram: primeraiberdrola Modifica el valor a Wikidata

La Lliga espanyola de futbol femení, anomenada Lliga Femenina Iberdrola per motius de patrocini des de la temporada 2016-17,[1] és una competició esportiva professional de clubs de futbol femenins espanyols, creada la temporada 1988-89 i organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol, essent la màxima competició per a clubs femenins que es disputa a Espanya. Fundada com Lliga Nacional Femenina, fins a la temporada 1995-1996. La següent temporada va canviar el nom per Divisió d'Honor Femenina sovint dividida en grups territorials i amb una fase final per decidir el campió, fins a la temporada 2001-02 en què es crea la Superlliga Femenina en un grup únic, i el 2008-09 en tres grups, fins al 2011-12, en què es reanomena a Primera Divisió de Futbol Femenina, de nou amb un sol grup.[2]

És considerada com una de les lligues més importants a nivell europeu segons la Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA), màxim òrgan futbolístic a nivell continental, essent la cinquena competició amb millor Coeficient UEFA.[3] Hi ha hagut 12 equips campions de lliga on hi destaquen el Futbol Club Barcelona amb 7 títols i l'Athletic Club de Bilbao amb 5.

Història[modifica]

Primeres edicions sota l'empara de la Federació Espanyola[modifica]

La Lliga Nacional Femenina va ser creada per la Reial Federació Espanyola de Futbol a la temporada 1988-89. En la primera edició de la competició, considerada amateur o semiprofessional per regulació, va estar formada per un únic grup en el qual van formar part nou clubs de la geografia espanyola:[4] l'Olímpico Fortuna i el Fútbol Femenino Parque Alcobendas de Madrid, el Club Deportivo Puente Castro Femenino de Lleó, el Club Esportiu Santa Maria Atlètic (Illes Balears), i els catalans Vallés Occidental Aluvall, Real Club Deportivo Espanyol Inreplast, Club Femení Barcelona, Centre d'Esports Sabadell Futbol Club i Penya Barcelonista Barcilona Deco Parquet, qui en va proclamar com a primer campió de la competició.[5]

L'alta xifra d'equips catalans va ser degut a l'auge i repercussió de la disciplina perquè des d'inicis de la dècada de 1970 amb el suport d'alguns clubs professionals masculins i de la Federació Catalana de Futbol, organitzava la Copa Pernod que va desembocar en el primer Campionat Regional de Catalunya.[6] Tot i les pèrdues econòmiques que suposava pels clubs, es va anar consolidant i creixent, i per això després de la vuitena edició es va decidir ampliar la xifra de clubs inscrits i fer una primera gran reestructuració. Fins aquella data, un total de cinc clubs havien aconseguit proclamar-se guanyadores: la ja mencionada P. B. Barcilona, l'Atlético Villa de Madrid, l'Oiartzun Kirol Elkartea, el Club Deportivo Oroquieta Villaverde, i el més guardonat amb tres títols Sociedad Cultural y Deportiva Añorga.

Les reestructuracions[modifica]

A partir de la temporada 1996-97 es va denominar Divisió d'Honor Femenina, repartint als clubs participants en quatre grups segons criteris de proximitat geogràfica. Aquesta fase regular en què els equips jugaven tots contra tots a doble partit, va tenir una inscripció històrica de 42 participants, on els quatre campions de cada grup van avançar a una fase final eliminatòria. L'anomenada Lliga de campions va donar com vencedor al Sant Vicent València Club de Fútbol Femenino després d'imposar-se a l'Añorga.

El nou format va donar un gran impuls a la competició i va veure com s'augmentava la xifra de participants fins als 54. Malgrat això, la gran diferència de nivell entre els diferents clubs va fer necessària una nova reestructuració en la Superlliga Femenina en l'edició 2001-02 formada per un grup únic, tal com es disputava amb gran èxit en categoria masculina, amb els millors onze equips del panorama nacional,[7] i la resta d'equips jugarien en la Lliga Nacional Femenina. Es va establir també que el campió obtingués la classificació per a la recent creada Copa de la UEFA Femenina, màxima competició europea de clubs femenins a Europa. El Llevant va representar la lliga espanyola en la primera edició del torneig continental en proclamar-se guanyador del campionat de 2001, i fer-ho en el primer any de la Superlliga el 2002. La temporada 2008-09 el campionat s'amplia de 14 a 16 equips participants.

La temporada 2009-10 la RFEF, tot i l'oposició de la majoria dels clubs i de les jugadores, es va dur a terme una important remodelació de la competició, passant de 16 a 24 participants. L'objectiu era intentar donar entrada als principals clubs de la Lliga masculina, encara que finalment tan sols dos clubs de la Primera Divisió es van sumar al projecte: el Sevilla FC i el Real Valladolid. Amb l'ampliació de la Superlliga es va recuperar el format de diversos grups, disputant-se el campionat en dues fases i amb una eliminatòria final a doble partit per determinar el campió.

El nou format només es va mantenir dues temporades, posteriorment es va recuperar el grup únic, amb 16 equips participants, sota la nova denominació de Primera Divisió Femenina.[8] Donada a la Pandèmia de COVID-19, la temporada 2019-20 no es va poder acabar i no hi va haver descensos. La temporada 2020-21 excepcionalment va ser de 18 equips i hi va haver 4 descensos.[9]

La professionalització[modifica]

El 15 de juny de 2021 el CSD va donar el vistiplau a la transformació de la primera divisió en professional.[10]

Clubs participants[modifica]

En la temporada 2021-22, hi participen 16 equips a la Lliga Femenina lbedrola:[11]

Sistema de competició[modifica]

La competició la disputen anualment 16 equips que juguen en un únic grup jugant tots contra tots a doble partit (un partit en camp propi i l'altre en camp contrari), segons un calendari prèviament establert per sorteig.

Els equips puntuen en funció dels seus resultats: tres punts per partit guanyat, un per empatar i cap per les derrotes. El club que suma més punts al finalitzar el campionat es proclama campió de lliga i obté una plaça per a la següent edició de la Lliga de Campions, com també fa el segon classificat. Així mateix, els vuit primers classificats disputen la Copa de la Reina al finalitzar la lliga. Els dos darrers classificats baixen a Segona Divisió i pugen recíprocament dos equips.

Historial[modifica]

Al llarg de la seva història dotze clubs han estat campions, dels quals el FC Barcelona n'és el més llorejat amb set títols. Tres equips de Catalunya, Penya Barcelonista Barcilona, RCD Espanyol, FC Barcelona, i un del País Valencià, Llevant UE, han estat almenys una vegada campió de la competició. L'actual campió de lliga és el FC Barcelona.

En negreta = Equip guanyador
(1) = Nombre de títols
(p.) = Penaltis
Nota: Noms dels equips segons l'època.

Edició Temporada Campió Resultat Subcampió refs
Lliga Nacional de Futbol Femení
I 1988-89 Catalunya PB Barcilona Deco Parquet (1) lligueta Madrid FF Parque Alcobendas
II 1989-90 Madrid Atlético Villa de Madrid (1) Catalunya PB Barcilona Deco Parquet [12]
III 1990-91 País Basc Oiartzun KE (1) Madrid Atlético Villa de Madrid
IV 1991-92 País Basc Añorga KKE (1) Catalunya CF Barcelona
V 1992-93 Madrid CD Oroquieta Villaverde (1) País Basc Añorga KKE
VI 1993-94 Madrid CD Oroquieta Villaverde (2) País Basc Añorga KKE
VII 1994-95 País Basc Añorga KKE (2) Madrid CD Oroquieta Villaverde
VIII 1995-96 País Basc Añorga KKE (3) Madrid CD Oroquieta Villaverde
Divisió d'Honor de Futbol Femení
IX 1996-97 País Valencià Sant Vicent València CFF (1) País Basc Añorga KKE [Nota 1]
X 1997-98 Andalusia CA Málaga (1) 2-0 País Valencià Sant Vicent València CFF [Nota 1]
XI 1998-99 Madrid CD Oroquieta Villaverde (3) 4-1 Extremadura CFF Irex Puebla [Nota 1]
XII 1999-00 Extremadura CFF Irex Puebla (1) 0-0 (p.) Madrid AD Torrejón CF [Nota 1]
XIII 2000-01 País Valencià Llevant UE (2) 4-0 País Basc Eibartarrak FT [Nota 1]
Superlliga de Futbol Femení
XIV 2001-02 País Valencià Llevant UE (3) lligueta Extremadura CFF Irex Puebla
XV 2002-03 País Basc Athletic Club (1) País Valencià Llevant UE
XVI 2003-04 País Basc Athletic Club (2) Catalunya CE Sabadell FC
XVII 2004-05 País Basc Athletic Club (3) País Valencià Llevant UE
XVIII 2005-06 Catalunya RCD Espanyol (1) Andalusia CD Híspalis
XIX 2006-07 País Basc Athletic Club (4) Catalunya RCD Espanyol
XX 2007-08 País Valencià Llevant UE (4) Madrid Rayo Vallecano
XXI 2008-09 Madrid Rayo Vallecano (1) País Valencià Llevant UE
XXII 2009-10 Madrid Rayo Vallecano (2) 1-0 / 1-1 Catalunya RCD Espanyol [Nota 2]
XXIII 2010-11 Madrid Rayo Vallecano (3) 2-1 / 2-2 Catalunya RCD Espanyol [Nota 2]
Campionat Nacional de Lliga de Primera Divisió
XXIV 2011-12 Catalunya FC Barcelona (1) lligueta País Basc Athletic Club
XXV 2012-13 Catalunya FC Barcelona (2) País Basc Athletic Club
XXVI 2013-14 Catalunya FC Barcelona (3) País Basc Athletic Club
XXVII 2014-15 Catalunya FC Barcelona (4) Madrid Atlético de Madrid
XXVIII 2015-16 País Basc Athletic Club (5) Catalunya FC Barcelona
XXIX 2016-17 Madrid Atlético de Madrid (2) Catalunya FC Barcelona
XXX 2017-18 Madrid Atlético de Madrid (3) Catalunya FC Barcelona
XXXI 2018-19 Madrid Atlético de Madrid (4) Catalunya FC Barcelona
Primera Divisió Pro
XXXII 2019-20 Catalunya FC Barcelona (5) [Nota 3] Madrid Atlético de Madrid [13]
XXXIII 2020-21 Catalunya FC Barcelona (6) lligueta Madrid Reial Madrid [14]
XXXIV 2021-22 Catalunya FC Barcelona (7) País Basc Real Sociedad [15][16][17]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sistema de grups amb eliminatòria final entre els quatre campions de cada grup.
  2. 2,0 2,1 Play-off pel títol entre els dos primers classificats de la lliga regular.
  3. Degut a la finalització de la Lliga pel risc públic de contagi del COVID-19, la Reial Federació Espanyola de Futbol va proclamar campió el FC Barcelona.

Palmarès[modifica]

Equip Campió Subcampió Anys campió Anys subcampió
Catalunya Futbol Club Barcelona 7 5 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2019-20, 2020-21, 2021-22 1991-92, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19
País Basc Athletic Club de Bilbao 5 3 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2006-07, 2015-16 2011-12, 2012-13, 2013-14
País Valencià Llevant Unió Esportiva 4 4 1996-97, 2000-01, 2001-02, 2007-08 1997-98, 2002-03, 2004-05, 2008-09
Comunitat de Madrid Club Atlético de Madrid 4 3 1989-90, 2016-17, 2017-18, 2018-19 1990-91, 2014-15, 2019-20
País Basc Añorga Kirol eta Kultur Elkartea 3 3 1991-92, 1994-95, 1995-96 1992-93, 1993-94, 1996-97
Comunitat de Madrid Oroquieta Villaverde 3 2 1992-93, 1993-94, 1998-99 1994-95, 1995-96
Comunitat de Madrid Rayo Vallecano 3 1 2008-09, 2009-10, 2010-11 2007-08
Catalunya Reial Club Deportiu Espanyol 1 3 2005-06 2006-07, 2009-10, 2010-11
Extremadura Club de Futbol Puebla 1 2 1999-00 1998-99, 2001-02
Catalunya Penya Barcelonista Barcilona 1 1 1988-89 1989-90
País Basc Oiartzun Kirol Elkartea 1 0 1990-91
Andalusia Málaga Club de Fútbol 1 0 1997-98
Madrid CF Parque Alcobendas 0 1 1988-89
Madrid AD Torrejón CF 0 1 1999-00
País Basc Eibar Kirol Elkartea 0 1 2000-01
Catalunya Centre d'Esports Sabadell 0 1 2003-04
Andalusia Sevilla Futbol Club 0 1 2005-06
Madrid Real Madrid Club de Futbol 0 1 2020-21
País Basc Real Sociedad 0 1 2021-22

Trofeus en propietat

La copa de la Lliga s'entrega al club campió, que el conserva durant un any per després cedir-lo al campió de la següent edició. Després de tornar-lo, els clubs només poden exhibir a les seves vitrines una còpia a escala reduïda de l'original. Encara que, l'equip que aconsegueix guanyar en cinc ocasions alternes o tres consecutives, se'l queda en propietat. També s'entrega en propietat, quan s'estrena un nou format de competició, al primer guanyador d'aquest.

  • FC Barcelona: Té dos trofeus en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2012, 2013, 2014 i 2020, 2021, 2022.
  • Athletic Club: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2003, 2004 i 2005.
  • Rayo Vallecano: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2009, 2010 i 2011.
  • Llevant UE: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la primera Superlliga disputada.
  • Atlético de Madrid: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2017, 2018 i 2019.

Llista de màximes golejadores per temporada[modifica]

Temporada Jugadora Club Gols
2004–05 Flag of Catalonia.svg Marta Cubí RCD Espanyol 32
2005–06Flag of Spain.svg Auxiliadora Jiménez Sevilla FC 29
2006–07 Flag of Spain.svg Adriana Martín RCD Espanyol 30
2007–08 Flag of Spain.svg Natalia Pablos Rayo Vallecano 24
2008–09 Flag of Spain.svg Erika Vázquez Athletic Club 32
2009–10 Flag of Spain.svg Adriana Martín Rayo Vallecano 35
2010–11 Flag of Spain.svg Verónica Boquete RCD Espanyol 39
2011–12 Flag of Spain.svg Sonia Bermúdez FC Barcelona 38
2012–13 Flag of Spain.svg Sonia Bermúdez FC Barcelona 27
Flag of Spain.svg Natalia Pablos Rayo Vallecano
2013–14 Flag of Spain.svg Sonia Bermúdez FC Barcelona 28
2014–15 Flag of Spain.svg Sonia Bermúdez FC Barcelona 22
Flag of Spain.svg Adriana Martín Llevant UD
2015–16 Flag of Spain.svg Jennifer Hermoso FC Barcelona 24
2016–17 Flag of Spain.svg Jennifer Hermoso FC Barcelona 35
2017–18 Flag of Mexico.svg Charlyn Corral Llevant UD 24
2018–19 Flag of Spain.svg Jennifer Hermoso Atlético de Madrid 24
2019–20 Flag of Spain.svg Jennifer Hermoso FC Barcelona 23
2020-21 Flag of Spain.svg Jennifer Hermoso FC Barcelona 31
2021-22 Flag of Nigeria.svg Asisat Oshoala FC Barcelona 20
Flag of Brazil.svg Geyse Ferreira Madrid CFF

Referències[modifica]

  1. «Iberdrola patrocinará la Primera División Femenina» (en castellà). La Liga, 22-08-2016. [Consulta: 27 juny 2018].
  2. «La liga femenina se reinventa a la espera de la televisión» (en castellà). As, 01-09-2011. [Consulta: 10 juny 2012].
  3. «UEFA WOMEN'S CHAMPIONS LEAGUE ASSOCIATION COEFFICIENT RANKINGS» (en anglès). UEFA.COM. [Consulta: 26 juny 2018].
  4. «Desde 1988 hasta la actualidad: la evolución del fútbol femenino en España». Portal digital DameBola. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
  5. «Fútbol femenino - La liga habló catalán». Mundo Deportivo. [Consulta: 26 juny 2018].
  6. «Los primeros pasos del fútbol femenino en España». CIHEFE - Cuadernos de Fútbol. [Consulta: 26 juny 2018].
  7. Castañer, Cristina. «En busca de la igualdad en el fútbol femenino español» (en castellà). El diario.es. [Consulta: 11 agost 2021].
  8. «Adiós Superliga, hola Primera».>
  9. «El Barça de Lluís Cortés, campió de lliga, i l’Espanyol es manté». L'Esportiu, 07-05-2020. [Consulta: 28 novembre 2020].
  10. Concejo, Edurne. «El CSD da luz verde a la profesionalización del fútbol femenino» (en castellà). La Vanguardia, 15-06-2021. [Consulta: 11 agost 2021].
  11. «Clubes Primera División Femenina» (en castellà). Laliga. [Consulta: 11 agost 2021].
  12. «El Villa Madrid, campeón». Mundo Deportivo, 08-06-1990. [Consulta: 12 octubre 2020].
  13. Guim, Sebas. «El Barça és proclamat de forma oficial campió de la Lliga femenina». Esports3, 08-05-2020. [Consulta: 8 maig 2020].
  14. «El Barça, campió». L'Esportiu, 09-05-2021. [Consulta: 9 maig 2021].
  15. X.M. «Alèxia alça la setena lliga blaugrana». [Consulta: 13 març 2022].
  16. «PRIMERA IBERDROLA I El Barça completa su fiesta ganando al Real Madrid (5-0) | rfef.es». [Consulta: 13 març 2022].
  17. «La setena Lliga i tercera consecutiva!». [Consulta: 13 març 2022].

Enllaços externs[modifica]