Guerra hispano-sudamericana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Primera Guerra del Pacífic)
Infotaula de conflicte militarGuerra hispano-sudamericana

Combat del Callao
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data18641866
EscenariIlles Xinxa, Perú, Oceà Atlàntic
Llocilles Chincha Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú, Equador, Xile, Bolívia i Espanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatConsolidació de la Independència del Perú, Tractat de Lima del 1883
Bàndols
Xile Xile
Peru (1825 - 1950) Perú
Bolívia Bolívia
Ecuador (civil) Equador
Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931) Espanya
Forces
Armada de Xile
Marina de Guerra del Perú
Armada Espanyola


La Guerra hispano-sudamericana o Guerra de les Illes Xinxa fou un conflicte armat que va enfrontar al Regne d'Espanya contra les repúbliques de Xile i el Perú, seguides de Bolívia i l'Equador en menor grau.[1] El conflicte es va iniciar amb l'ocupació espanyola de les Illes Xinxa en 1864[1] i va acabar amb el tractat de Pau signat a Lima, el 12 de juny de 1883.

Aquesta guerra és coneguda com a Guerra contra Espanya a Xile i Perú, mentre a Espanya l'anomenava la Guerra del Pacífic o Primera Guerra del Pacífic, tot i que aquest terme és generalment utilitzat per a referir-se a la guerra entre Bolívia, Xile i Perú, entre 1879 i 1883.

La guerra[modifica]

El conflicte diplomàtic entre Espanya i el Perú va començar amb una baralla entre peons espanyols d'una hisenda a Talambo i el terratinent peruà Manuel Salcedo que va acabar amb dos morts i diversos ferits. Les notícies que van arribar a la flota i el Govern espanyol va sol·licitar explicacions, i la manca d'entesa entre el Govern peruà i l'enviat espanyol va portar a l'ocupació espanyola de les peruanes Illes Xinxa en 1864. Malgrat els acords inicials entre Espanya i Perú mitjançant una resolució pacífica, el canvi de govern al Perú, forçat per un cop d'estat, va rebutjar aquest acord inicial. Xile va intervenir en el conflicte negant-se a proveir als vaixells espanyols primer i declarant la guerra a Espanya seguidament el 25 de setembre de 1865, Perú ho va fer el 13 de desembre i ja en 1866 també li van declarar la guerra a Espanya l'Equador (el 30 de gener) i Bolívia (el 22 de març).

Les accions de guerra es van donar entre 1865 i 1866, sent els principals combats navals el de Papudo,[2] d'Abtao, el bombardeig de Valparaíso i la batalla del Callao.[3] Les hostilitats van acabar en 1866 i es va aconseguir un armistici en 1871. Els tractats de pau es van signar de manera bilateral entre cada país sud-americà i Espanya en els anys 1879 (Perú i Bolívia), 1883 (Xile) i 1885 (Equador).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra hispano-sudamericana
  1. 1,0 1,1 Calmanash, Emma. Las Cautivas Correntinas en la Guerra del Paraguay (1864-1870), Memorias Rescatadas (en castellà). Editorial Dunken, 2013, p. 273. ISBN 9870265626. 
  2. Anuario La Nación (en castellà). La Nación, 1955, p. 372. 
  3. Ruz, Fernando. El Organizador de la Victoria (en castellà). Andres Bello, 1980, p. 90.