Primera República Hel·lènica

Administració Provisional de Grècia (1822-1827) Estat Hel·lènic (1827-1832) Προσωρινὴ Διοίκησις τῆς Ἑλλάδος Ἑλληνικὴ Πολιτεία
← 1821 – 1832 →
Bandera Escut
Informació
Capital	Nàuplia
Idioma oficial	Grec
Religió	Església Ortodoxa Grega
Moneda	Fènix grec
Història
Inici de la Guerra d'independència de Grècia	23 de febrer de 1821
Proclamació d'independència	1 de gener de 1822
Conferència de Londres de 1832	30 d'agost de 1832
Forma de govern	República
President
• 1828-1831:	Ioannis Kapodístrias
• 1831-1832:	Avgustinos Kapodístrias

Història de Grècia
Grècia neolítica Grècia neolítica
Edat de bronze grega Hel·làdic Ciclàdic Minoic Micènic
Antiga Grècia Edat fosca grega Època arcaica Grècia Clàssica Grècia hel·lenística Grècia romana
Grècia medieval Grècia bizantina Estats francs i llatins
Grècia moderna Stato da Mar Grècia otomana
Grècia contemporània República de les Set Illes Guerra d'independència Primera República Hel·lènica Regne de Grècia Cisma nacional Segona República Hel·lènica Règim del 4 d'agost Ocupació de Grècia per les Forces de l'Eix (règim col·laboracionista) Guerra civil Junta militar Tercera República Hel·lènica
Història per tema Art Constitució Economia Grècia Noms

La Primera República Hel·lènica (en grec: Α Ἑλληνικὴ Δημοκρατία) és el nom utilitzat per referir-se a l'Estat grec provisional que es va establir durant la Guerra d'independència de Grècia contra l'Imperi Otomà. És un terme purament historiogràfic, destacant el caràcter democràtic i constitucional del règim revolucionari abans que s'establís el Regne de Grècia, plenament independent gràcies al suport de les potències europees, i busca associar aquest període de la història grega amb les posteriors Segona i Tercera repúbliques.

En les primeres fases de la revolta de 1821, diverses àrees regionals van triar els seus propis consells de govern, que van ser substituïts per una administració central en la Primera Assemblea Nacional d'Epidaure a principis de 1822, que també va aprovar la primera Constitució de Grècia, en el que marca el naixement del modern estat grec. El nou estat no va ser reconegut per les grans potències del moment, i després d'alguns èxits inicials, va veure's amenaçat pel col·lapse, tant des de dins a causa de la guerra civil, com des de fora, per les victòries de l'exèrcit turc-egipci d'Ibrahim Paixà.

En 1827, la Tercera Assemblea Nacional de Troezen va establir l'Estat grec (Ἑλληνικὴ Πολιτεία) i va seleccionar al comte Ioannis Capodistrias com a governador de Grècia. Després de la seva arribada a Grècia, el gener de 1828, Capodistrias va tractar de crear un estat funcional i reparar els problemes del país causats per la guerra, però aviat es va veure embolicat en conflictes amb poderosos magnats locals i cacics. Un cop més les tres "potències protectores" (Gran Bretanya, França i Rússia) van intervenir, establint un règim monàrquic, en el Tractat de Londres de 1832, designant al Príncep de Baviera, Otó I de Grècia, com a primer rei de la Grècia moderna.

Vegeu també

• Història de Grècia