Primera batalla de Bedriacum

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgPrimera batalla de Bedriacum
Any dels quatre emperadors
Roman Empire 69AD.PNG
L'Imperi romà l'any 69aC
Dates 69 aC
Territori Nord de la Península Itàlica
Resultat Victòria de Vitel·li que seria coronat Emperador de Roma
Bàndols
Marc Salvi Otó Vitel·li
Comandants en cap
Luci Salvi Otó Titià
Gai Suetoni Paulí
Aule Cecina Aliè
Fabi Valent

La Primera batalla de Bedriacum fou un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor. La batalla tingué lloc l'any 69, conegut com l'any dels quatre emperadors, a prop del poble de Bedriacum (actualment Calvatone), a uns 35 kilòmetres de Cremona, en el nord d'Itàlia.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'Imperi romà, després del suïcidi forçat de Neró, es va veure arrossegat a un període de forta inestabilitat política i guerres civils que van portar al tro fins a quatre diferents emperadors en un any: Galba, Marc Salvi Otó, Aule Vitel·li i finalment Vespasià.

Marc Salvi Otó, amb el suport i ajuda de la Guàrdia Pretoriana, va fer assassinar al seu predecessor Galba i va reclamar ell mateix el tron imperial. Malgrat tot, el llegat Vitel·li, governador de la província de la Germània Inferior també s'havia proclamat emperador un mes abans i ja marxava amb les seves tropes cap a Roma. Les forces de Vitel·li estaven dividides en dos exèrcits; el primer comandat per Aule Cecina Aliè i l'altre per Fabi Valent. Entre les tropes destacava la Legió XXI, la Legió V Alaudae i altres contingents d'altres legions estacionades al Rin, juntament amb un contingent d'auxiliars Batavis, sumant uns 70.000 homes en total.

Moviment de tropes[modifica | modifica el codi]

Les tropes de Cecina creuaren els Alps i entraren al nord d'Itàlia. Atacaren Placència però foren rebutjats per les forces lleials a Otó, així que caigueren sobre Cremona per esperar a Fabi Valent.

Per la seva part, Otó va sortir de Roma el 14 de Març per dirigir-se al nord i enfrontar-se a l'enemic, deixant al seu germà Luci Salvi Otó Titià al càrrec de Roma. Les seves tropes incloïen la Legió I Adiutrix, Legió XIII Gèmina, la Guàrdia Pretoriana i un contingent de gladiadors. Entre la seva plana major hi havia generals de la talla de Suetoni Paulí, qui vuit anys abans havia esclafat la Revolta de Budicca com a governador de Britània, però Otó finalment decidí cridar al seu germà Luci per actuar com el seu comandant en cap.

Abans de l'arribada d'aquest, Cecina intentà parar-li una emboscada a la Via Postúmia, entre Cremona i Bedriacum, però Suetoni Paulí fou sabedor de les intencions de Cecina i s'hi enfrontà, obligant-lo a retirar-se de nou a Cremona. En aquesta ciutat estant, Cecina es reuní finalment amb Fabi Valent, que havia pres una ruta més llarga a través de la Gàl·lia.

Vitel·li havia arribat amb totes les seves tropes, però li mancaven reforços a la rereguarda: no podia reunir més tropes de la Gàl·lia o Germània sense abandonar les fronteres, les legions de Britània quedaven massa llunyanes i no quedaven soldats de reserva a Hispània. A més, no li quedaven subministraments ni gra i gran part dels seus soldats, d'origen germànic, no estaven acostumats a la calor i el clima de l'estiu italià. Les tropes d'Otó, per la seva part, tenien prou subministraments i tropes fresques a les regions de Pannònia, Mèsia, Dalmàcia i províncies d'orient, a més del suport i les riqueses de Roma. Per això, el gran general Suetoni Paulí creia que havien d'evitar la batalla i esperar l'arribada de l'estiu, però quan Luci Titià es reuní amb la resta de les tropes d'Otó i es posà al capdavant, la seva primera decisió fou atacar Cremona, contra el consell de Suetoni Paulí i altres generals amb més experiència,[1] com Mari Cels.

Luci també va convèncer al mateix Otó que s'establís a Brixellum per no exposar-se al perill, però aquesta acció va comportar dos gran errors: primer va dividir les forces, ja que part de l'exèrcit (entre ells gran part de la Guàrdia pretoriana) fou destinat a protegir l'emperador i es retiraren del que seria el camp de batalla, i segon perquè va suposar un cop moral als soldats, que tenien a Otó en gran estima i probablement haurien lluitat amb més entusiasme sota el seu lideratge.[2] El 14 d'Abril les dues forces es trobaren a la Via Postúmia, més a la vora de Cremona que no pas de Bedriacum, amb els homes d'Otó cansats per la llarga marxa.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El dia de la batalla, va córrer el rumor que els soldats de Vitel·li havien decidit canviar de bàndol,[1] així que les tropes d'Otó sortiren a trobar-se amistosament amb l'enemic. Quan aquests els rebutjaren, es va despertar una total confusió entre els homes d'Otó i per tot arreu es temia que estaven sent traïts, quan de sobte els vitel·lians avançaren contra ells en perfecta formació.

La part més cruenta de la batalla esdevingué en el xoc entre la Legió I Adiutrix d'Otó i els veterans de la Legió XXI Rapax de Vitel·li. Els homes de l'Adiutrix no havien entrat mai en batalla, ja que el seu origen era naval, però capturaren l'àliga de la XXI,[1] però seguidament el seu oficial en cap, un tal Orfidius Benignus, fou mort quan els veterans de Vitel·li pressionaren per recuperar-la. Pel que fa a la resta, la XIII fou derrotada per la Legió V Alaudae i finalment, l'Adiutrix es posà en retirada quan els auxiliars batavis de Vitel·li atacaren el seu flanc. Segons Cassi Dió uns 40.000 perderen la vida en la batalla. Les tropes d'Otó fugiren cap a Bedriacum i es rendiren l'endemà, jurant lleialtat a Vitel·li.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Quan les notícies de la derrota arribaren a Brixellum, les tropes d'Otó el pressionaren per continuar amb la lluita, ja que hi havia reforços en camí, però Otó no resistí i se suïcidà. Havia estat emperador menys de tres mesos.

Vitel·li continuà la seva marxa cap a Roma, on va fer una entrada triomfal i fou reconegut com a emperador pel Senat.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Tàcit, Històries, Primera batalla de Cremona
  2. Alfred J. Church, Pictures from Roman Life and Story, p 163

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

«La batalla de Bedriacum i la mort d'Otó (en anglès)». [Consulta: 19 / 03 / 2012].

Coord.: 45° 8′ N, 10° 27′ E / 45.133°N,10.450°E / 45.133; 10.450