Primera expedició a Kamtxatka

Primera expedició a Kamtxatka

Tipus	expedició científica
Interval de temps	24 gener 1725 - 28 febrer 1730
Segona expedició a Kamtxatka →

La primera expedició a Kamtxatka va ser una expedició científica russa que va ser encarregada el desembre de 1724 per Pere I de Rússia per explorar la part nord de l'oceà Pacífic i confirmar l'existència d'un estret entre Àsia i Amèrica. Va ser la primera expedició científica naval russa, i va ser seguida, el 1732, per la segona expedició a Kamtxatka o Expedició Gran Nord.

L'expedició va passar els primers dos anys, des del gener del 1725 fins al gener del 1727, viatjant des de Sant Petersburg fins a la petita ciutat d'Okhotsk, utilitzant cavalls, trineus tirats per gossos i embarcacions fluvials. Després de passar l'hivern a Okhotsk, es va traslladar a la desembocadura del riu Kamtxatka, a la costa oriental de la península de Kamtxatka. Al juliol i agost de 1728 van navegar cap al nord i després cap al nord-est seguint la costa i explorant el golf de Karaguinski, la badia de Kresta, la badia Providénia, el golf de l'Anàdir, el cap de Txukotski i l'illa de Sant Llorenç.

L'expedició va travessar l'estret de Bering fins al Mar dels Txuktxis i va tornar creient que havien completat les seves tasques. Si bé no havia arribat a la costa d'Amèrica del Nord, va proporcionar evidències que Àsia i Amèrica del Nord no estaven connectades. El 1729 van explorar les costes meridionals de Kamtxatka, cartografiant la badia d'Avatxa, i el 28 de febrer de 1730 van tornar a Sant Petersburg via Okhotsk. L'expedició va ser molt elogiada, sent ascendit el seu líder, Vitus Bering, a capità-comandant, el seu primer rang nobiliari, mentre que els seus assistents Martin Spangberg i Aleksei Txírikov foren nomenats capitans. Va ser una expedició llarga i cara, que va costar la vida de 15 homes i va deteriorar les relacions entre Rússia i els seus pobles nadius, però va proporcionar informació útil sobre la geografia de Sibèria Oriental: en total, ja que l'expedició va explorar més de 3.500 km de la costa occidental d'un mar, que més tard va rebre el nom de Bering. Els seus mapes de la zona van ser utilitzats més endavant per tots els cartògrafs d'Europa occidental.

Preparatius

El 29 de desembre de 1724 Pere va demanar a l'explorador danès Vitus Bering que comandés un viatge cap a l'est. Pere va instruir l'expedició perquè fes el següent:

• preparés un o dos vaixells a Kamtxatka o a prop;

• utilitzant aquests vaixells, explorés les terres septentrionals, que semblaven formar part d'Amèrica;

• busqués on aquestes terres s'unien a Amèrica i si hi havia ciutats en possessió dels europeus a la zona. Si es trobava amb vaixells europeus, caldria de preguntar-los els noms dels accidents geogràfics locals, explorant i cartografiant les costes pel camí.

Els preparatius per al viatge havien començat uns anys abans, però veient el tsar que la seva salut es deteriorava ràpidament, havia accelerat el procés i havia promogut el nomenament de Bering com a líder de l'expedició per davant de l'experimentat cartògraf K. P. von Verd. En favor de Bering hi havia el fet que tenia el coneixement tant de l'oceà Índic com de la costa oriental d'Amèrica del Nord, bones habilitats personals i experiència en el transport de mercaderies. Els seus lloctinents per al viatge van ser el danès Martin Spangberg i el rus Aleksei Txírikov, un respectat instructor naval, ben educat però relativament inexpert. Txírikov, juntament amb el suboficial Peter Chaplin, van escriure el diari de l'expedició. Els ajudants rebrien sous anuals d'uns 180 rubles durant el viatge, mentre que Bering en cobraria 480. La ruta natural cap a Kamtxatka era seguint els afluents del Lena; però després del Tractat de Nértxinsk (1689), pel qual Rússia renunciava a qualsevol reclamació sobre la regió de l'Amur, això semblava políticament inviable. En canvi, es va decidir que l'expedició de Bering viatjaria per terra i riu des de Sant Petersburg fins a Okhotsk, una petita ciutat portuària a la costa oriental de Rússia, i després per mar des d'Okhotsk fins a la península de Kamtxatka, on podrien començar el seu viatge d'exploració.

Vaixells

El 1725 va començar a Okhotsk la construcció d'un vaixell de 20 metres d'eslora anomenat Fortuna a l'espera de l'arribada de l'expedició. El vaixell fou acabat el juny de 1727 sota la direcció de Chaplin. Aquell mes d'agost un vaixell de mida similar, el Vostok, va ser dut fins a Kamtxatka i reparat. A finals d'agost de 1727, tots dos vaixells van arribar a Kamtxatka. Durant l'abril i el maig de 1728 es va construir un altre vaixell, el St. Gabriel, a Kamtxatka, emprant fusta local. El Fortuna i el Vostok foren vaixells auxiliars utilitzats per transportar mercaderies entre Okhotsk i Bolxeretsk, mentre el St. Gabriel era el vaixell principal de Bering i estava armat amb quatre canons.

De Sant Petersburg a Okhotsk

Mapa de la ruta des de Tobolsk fins a Kamtxatka.

El 24 de gener de 1725 Txírikov va partir amb 26 dels 34 efectius de l'expedició per camins força transitats cap a Vologda, uns 660 km cap a l'est. Després d'esperar que es completés la documentació necessària, Bering i la resta de membres de l'expedició els van seguir el 6 de febrer. Bering va rebre els pocs mapes que Pere havia aconseguit encarregar en els anys anteriors. Ambdós grups van usar trineus tirats per cavalls i van avançar a bon ritme durant les primeres etapes del viatge. El 14 de febrer es van reunir a Vologda i es van dirigir cap a l'est a través dels Urals, arribant a Tobolsk (una de les principals parades del viatge) el 16 de març després de recórrer més de 2.800 km. A Tobolsk, Bering va contractar més homes per ajudar a l'expedició en les difícils etapes que s'apropaven. Va demanar 24 homes més de la guarnició, abans de sol·licitar-ne 54 després de saber que el vaixell que el grup necessitava a Okhotsk (el Vostok) necessitaria força més mà d'obra per ser reparat. Finalment, el governador només li va poder proporcionar 39 homes, però tot i així van ser de gran ajuda. A més, Bering buscava 60 fusters i 7 ferrers, però el governador li va respondre que la meitat haurien de ser reclutats més endavant, a Ienisseïsk. Després d'alguns retards en la preparació de l'equipament i els les finances, el 14 de maig, el grup, ara molt més gran, va deixar Tobolsk, remuntant el riu Irtix. El viatge cap al següent punt de parada important, Iakutsk, es feia per camins ben marcats, però rarament per grups tan grans com el de Bering, que tenien la dificultat addicional de necessitar contractar més homes a mesura avançava el viatge. Com a resultat, el grup va anar endarrerint, arribant a Surgut el 30 de maig i a Makovsk a finals de juny, abans d'arribar a Ienisseïsk, on podrien contractar més homes. Bering afirmaria més tard que "pocs eren adequats". En qualsevol cas, el grup va sortir de Ienisseïsk el 12 d'agost, amb una necessitat imperiosa de recuperar el temps perdut. El 26 de setembre van arribar a Ilimsk, només tres dies abans que el riu es congelés. Després que el grup hagués completat una caminada de 130 quilòmetres fins a Ust-Kut, una ciutat a la riba del Lena, on podrien passar l'hivern, Bering va viatjar fins a Irkutsk per tenir una idea de les condicions que trobaria i buscar consell sobre com aconseguir que el seu gran grup travessés les muntanyes que separaven Iakutsk, la seva propera parada, d'Okhotsk, a la costa.

Després de deixar Ust-Kut, quan el gel del riu es va fondre a la primavera de 1726, el grup va viatjar ràpidament pel riu Lena, arribant a Iakutsk durant la primera meitat de juny. Malgrat la necessitat d'afanyar-se i d'enviar homes per avançat, el governador va trigar a concedir-los els recursos que necessitaven, cosa que va provocar amenaces de Bering. El 7 de juliol, Spangberg va marxar amb un destacament de 209 homes i gran part de la càrrega. El 27 de juliol, l'aprenent de constructor naval Fiódor Kozlov va dirigir un petit grup per arribar a Okhotsk abans que Spangberg, tant per preparar subministraments d'aliments com per començar a reparar el Vostok i construir un nou vaixell, el Fortuna, necessari per portar l'expedició a través de la badia des d'Okhotsk fins a la fins a la península de Kamtxatka. El mateix Bering se'n va anar el 16 d'agost, mentre es va decidir que Txírikov els seguiria la primavera següent amb nous subministraments de farina. Les etapes van ser tan difícils com Bering havia temut que fossin. Homes i cavalls van morir, i alguns homes (46 només del grup de Bering) van desertar amb els seus cavalls i part dels subministraments mentre lluitaven per construir camins a través de difícils terrenys pantanosos i fluvials. El grup de Bering va arribar a Okhotsk a l'octubre després de tenir nombrosos problemes, mentre que per a Spangberg encara li va anar pitjor. Les seves embarcacions, molt carregades, podien remolcar-se no més d'1,5 km per dia, i tenien per davant uns 1.100 km per recórrer. Quan els rius es van congelar, la càrrega va ser transferida a trineus i l'expedició va continuar, suportant tempestes de neu i neu fins a la cintura. Ni tan sols les provisions deixades per Bering a Yudoma Cross van poder evitar la gana. El 6 de gener de 1727, Spangberg i dos homes més, que havien format un grup d'avançada portant els articles més vitals per a l'expedició, van arribar a Okhotsk. Deu dies després se'ls van unir seixanta homes més, tot i que molts arribaven malalts. Escamots enviats per Bering pel camí des d'Okhotsk van rescatar set homes i gran part de la càrrega que havien deixat enrere. Els habitants d'Okhotsk van descriure aquell hivern com el pitjor que podien recordar. Bering va confiscar la farina dels vilatans locals per assegurar-se que la seva tropa pogués aprofitar bé les seves reserves i, en conseqüència, tot el poble aviat es va enfrontar a l'amenaça de la fam. Un grup avançat de la tropa de Txírikov va arribar al juny de 1727 amb 27 tones de farina, reabastint el grup de Bering, que havia vist disminuir el seu nombre.

D'Okhotsk a Kamtxatka i més enllà

Mapa de Sibèria elaborat a partir dels resultats de la Primera i Segona Expedició a Kamtxatka.

El Vostok es va preparar i el Fortuna va ser construït a un ritme ràpid, amb el primer grup (48 homes comandats per Spangberg i que comprenia els necessaris per començar a treballar en els vaixells que s'haurien de construir a Kamtxatka tan aviat com fos possible) partint el juny de 1727. Txírikov va arribar a Okhotsk poc després, portant més subministraments d'aliments. Havia tingut un viatge relativament fàcil, sense perdre homes i només 17 dels seus 140 cavalls. El 22 d'agost la resta del grup va salpar cap a Kamtxatka. Si haguessin tingut cartografiada la ruta, haurien d'haver navegat contornejant la península i desembarcar a la seva costa oriental; però en canvi ho van fer a la costa occidental, per iniciar un viatge extenuant per terra des de Bolxeretski, al sud-oest, cap al nord fins a l'assentament de l'Alta Kamtxatka i després cap a l'est, seguint el riu Kamtxatka, fins a l'assentament de la Baixa Kamtxatka. El grup de Spanberg va fer la ruta abans que el riu es congelés i després, un grup liderat per Bering va completar aquesta tram d'aproximadament 930 km per terra sense l'ajuda del riu; i finalment, a la primavera de 1728, l'últim grup a abandonar Bolxeretski, encapçalat per Txírikov, va arribar a l'assentament de la Baixa Kamtxatka. Es trobaven a gairebé 10.000 km de Sant Petersburg i el viatge en sí els havia dut uns tres anys. La manca d'aliments disponibles pel grup capdavanter de Spanberg va alentir el seu progrés i no va ser fins a l'arribada del grup de Bering i Txírikov amb més provisions quan van accelerat el ritme. Com a conseqüència, el vaixell que van construir, el St. Gabriel, estava a punt per ser botat el 9 de juny de 1728 a Uixka. Posteriorment va ser aparellat i proveït el 9 de juliol, i el 13 de juliol va salpar riu avall, ancorant mar endins aquella nit. El 14 de juliol, el grup de Bering va començar la seva primera exploració, vorejant la costa no en direcció nord-est.

Navegant cap al nord, Bering va entrar per primera vegada a l'estret que més tard portaria el seu nom. El 8 d'agost l'expedició va tenir una primera trobada amb la població indígena. Una barca amb vuit txuktxis es va acostar al vaixell i els va preguntar pel propòsit de la seva visita. Van refusar pujar al vaixell, però van enviar un delegat que nadà fins al vaixell amb l'ajuda de bufetes inflades a manera de flotadors. L'home els va dir que hi havia illes properes, i de fet, dos dies després, l'expedició va arribar a una illa, a la qual Bering va anomenar illa de Sant Llorenç. A la vegada Txírikov va nomenar el punt de trobada del vaixell amb la barca com a cap Txukotski.

Després del cap Txukotski, la terra va girar cap a l'oest, i Bering va mantenir una discussió amb els seus lloctinents el 13 d'agost de 1728 sobre si podien afirmar raonablement que girava cap a l'oest definitivament: és a dir, si havien demostrat que Àsia i Amèrica eren masses terrestres separades. El gel que avançava ràpidament va fer que Bering prengués la controvertida decisió de no desviar-se del seu mandat: el vaixell navegaria uns dies més, però després tornaria enrere. L'expedició no estava ni al punt més oriental d'Àsia (com Bering havia suposat) ni havia tingut èxit a descobrir la costa d' Alaska a Amèrica, que en un bon dia clar hauria estat visible cap a l'est.

Tal com havia promès, el 16 d'agost, Bering va fer tornar enrere el St. Gabriel, per tornar cap a Kamtxatka. El 31 d'agost el St. Gabriel va ser afectat per una forta tempesta que per poc no el va fer estavellar contra la costa. Després d'unes reparacions precipitades, el 2 de setembre va arribar a la desembocadura del riu Kamtxatka, cinquanta dies després d'haver sortit. La missió estava finalitzant, però calia tornar a Sant Petersburg per documentar el viatge, evitant d'aquesta manera el destí de Semion Dejniov que, sense que Bering ho sabés, havia fet una expedició similar 80 anys abans. A la primavera de 1729, el Fortuna, que havia navegat per la península de Kamtxatka per portar subministraments a l'assentament de la Baixa Kamtxatka, va tornar a Bolxeretski; i poc després, també ho va fer el St. Gabriel. La demora va ser causada per un viatge de quatre dies que Bering va fer cap a l'est, sense èxit, a la recerca d'Amèrica del Nord. El juliol de 1729 les dues embarcacions havien tornat a Okhotsk, on estaven amarrades al costat del Vostok. Finalment el 28 de febrer de 1730 Bering arribaria a la capital russa.

El desembre de 1731 Bering va ser guardonat amb 1.000 rubles i ascendit a capità-comandant, el seu primer rang nobiliari, mentre que Spanberg i Txírikov van ser nomenats capitans. Va ser una expedició llarga i costosa, que va costar la vida d'almenys quinze homes i va deteriorar les relacions entre Rússia i els seus pobles nadius, però havia proporcionat informació útil sobre la geografia de Sibèria Oriental i havia presentat proves que Àsia i Amèrica del Nord estaven separades per mar.

Referències

Bibliografia

• Frost, Orcutt William, ed. (2003), Bering: The Russian Discovery of America, New Haven, Connecticut: Yale University Press, ISBN 0-300-10059-0, <https://archive.org/details/beringrussiandis0000fros>