Vés al contingut

Princesa de Mundaka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgePrincesa de Mundaka

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMundaka Modifica el valor a Wikidata
NaixementEscòcia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSugaar Modifica el valor a Wikidata
FillsJaun Zuria Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentMari Modifica el valor a Wikidata

La Princesa de Mundaka (en basc, Mundakako Printzesa) és un personatge de la mitologia basca. D'origen escocès, va fugir del seu país per escapar d'un casament no desitjat[1] i va buscar refugi al País Basc, al poble de Mundaka (Biscaia). Seduïda per Sugaar, s'hi va casar i posteriorment va concebre un fill seu, el mític primer Senyor de Biscaia, Jaun Zuria ('El Senyor Blanc' en basc).

Rerefons històric

[modifica]

La llegenda s'ambienta en el segle ix, dins el marc de les guerres entre els bascos de l'actual Biscaia i el Regne d'Astúries, del qual eren tributaris.[2] Segons la llegenda, la princesa era filla d'un rei escocès i havia navegat amb diversos acompanyants per l'oceà Atlàntic fins a arribar al País Basc. El grup va passar per Guernica i es va aturar a Mundaka, on la princesa va quedar embarassada del "Culebro".[1][3] En opinió de José Miguel de Barandiarán, aquest Culebro podria ser Sugaar.[1] De fet, el personatge de la Princesa de Mundaka té molts punts en comú amb Mari (totes dues, per exemple, són parella de Sugaar) i en opinió d'alguns estudiosos n'és la personificació.

De la unió de la princesa amb el Culebro en va néixer el futur primer Senyor de Biscaia, Lope Fortún, anomenat Jaun Zuria pel seu to de pell blanquinós i els cabells rossos.[2][4] De gran, Jaun Zuria va dirigir els biscaïns contra les tropes asturianes, a les quals van derrotar el 888 en la Batalla de Padura, un lloc que arran d'aquella victòria es va passar a anomenar Arrigorriaga ('lloc ple de pedres vermelles', d'harri 'pedra' gorri 'vermell' i el sufix -aga, indicatiu d'abundància) a causa del gran nombre de pedres que van quedar tenyides de sang.

Es creu que aquesta llegenda, registrada en castellà pel biscaí Lope García de Salazar el 1471, es va inventar per a legitimar la Senyoria de Biscaia com a ens separat del Regne de Navarra, després que aquell territori entrés definitivament sota l'òrbita del Regne de Castella el 1200; en qualsevol cas, no hi ha cap registre històric del Senyor Blanc, mentre que la primera Senyoria de Biscaia, creada el 1040 sota influencia navarresa, fou regida per Ènnec I López.[2]

Arbre genealògic

[modifica]
Princesa
de Mundaka 		Sugaar
(Foc, serp)		Mari
(Deessa)		Amalur
(La Mare Terra)
Jaun Zuria
(Senyor dels bascos)		Mikelats
(Mal esperit)		Atarrabi
(Bon esperit)		Eguzki Amandre
(L'àvia sol)		Ilargi Amandre
(L'àvia lluna)
Amilamia
(Benèfica)		Urtzi
(Déu del cel)		Basajaun
(Senyor del bosc)		Basandere
(Senyora del bosc)
Laminak
(Petits éssers
fantàstics)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Herensugeak» (PDF) (en castellà). turismo.euskadi.eus, 07-04-2016. [Consulta: 17 novembre 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Arbina, Álvaro. «Jaun Zuria: ¿leyenda o realidad?» (en castellà). eitb.eus. EiTB, 26-12-2018. [Consulta: 17 novembre 2025].
  3. ↑ Martín Sánchez, Manuel. Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). EDAF, 2002, p. 382. ISBN 9788441410534. 
  4. ↑ «Jaun Zuria» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Princesa_de_Mundaka&oldid=36539186»