Principi de legalitat
El principi de legalitat és aquell segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l'Estat ha d'ésser sotmès a l'ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s'adeqüin a la llei formal, evitant d'aquesta manera que estiguin sotmesos a l'arbitrarietat de la voluntat de les persones.[1][2]
Contraposat a l'arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l'Estat de Dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders. Bé que hom vol trobar-ne l'origen en la Magna Charta Libertatum anglesa (1215), amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del S. XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l'estat liberal.[3]
A l'Estat espanyol, la Constitució és superior a la llei i a la resta de normes de l'ordenament; per tant, el principi de legalitat està subordinat al principi de constitucionalitat.
Referències[modifica]
- ↑ «Temari de dret administratiu del cos superior d'administració». Escola d'Administració Pública de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-05-05. [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Principi de legalitat». enciclopèdia.cat. [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Bases constitucionals del dret administratiu. L'administració pública en l'estat social i democràtic de dret (I)». Universitat de Girona. [Consulta: 11 maig 2015].