Principi de legalitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l'Estat ha d'ésser sotmès a l'ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s'adeqüin a la llei formal, evitant d'aquesta manera que estiguin sotmesos a l'arbitrarietat de la voluntat de les persones.[1][2]

Contraposat a l'arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l'Estat de Dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders. Bé que hom vol trobar-ne l'origen en la Magna Charta Libertatum anglesa (1215), amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del S. XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l'estat liberal.[3]

A l'Estat espanyol, la Constitució és superior a la llei i a la resta de normes de l’ordenament; per tant, el principi de legalitat està subordinat al principi de constitucionalitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Temari de dret administratiu del cos superior d'administració» (en català). Escola d'Administració Pública de Catalunya. [Consulta: 11 maig 2015].
  2. «Principi de legalitat» (en català). enciclopèdia.cat. [Consulta: 11 maig 2015].
  3. «Bases constitucionals del dret administratiu. L'administració pública en l'estat social i democràtic de dret (I)» (en català). Universitat de Girona. [Consulta: 11 maig 2015].