Principi del tercer exclòs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El principi del tercer exclòs o nefast , proposat i formalitzat per Aristòtil, enunciat en llatí principium tertium exclusum (o també conegut com a tertium non datur o una tercera (cosa) no es dóna ), és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disjunció d'una proposició i la seva negació és sempre vertadera.[1][2] Per exemple, és veritat que "és de dia o no és de dia", i que "el Sol està cremant o no està cremant". El principi del tercer exclòs freqüentment es confon amb el principi de ambivalència, segons el qual tota proposició o bé és vertadera o bé és falsa.[1] [2] El principi del tercer exclòs és, juntament amb el principi de no contradicció i el principi d'identitat, una de les lleis clàssiques del pensament.[3]

A la lògica proposicional, el principi del tercer exclòs s'expressa:

 (A \or \neg A)

on A no és una fórmula del llenguatge, sinó una metavariable que representa qualsevol fórmula del llenguatge.

A la lògica aristotèlica, es distingeix entre judicis contradictoris i judicis contraris. Donats dos judicis contradictoris, no pot donar-se un judici intermedi, però sí en canvi entre dos judicis contraris. Per exemple, si s'afirma "Joan és bo" i "aquesta proposició és vertadera", llavors els judicis contradictoris són "Joan no és bo" i "aquesta proposició no és vertadera", i no hi ha possibilitat d'un judici intermedi. Però en canvi, els judicis contraris són Joan és dolent i aquesta proposició és falsa , i llavors sí hi ha la possibilitat d'altres judicis intermedis.

Segons Stuart Mill, la frase "abracadabra és una segona intenció" no és ni vertadera ni falsa, sinó que no té sentit.[4]

La negació del principi del tercer exclòs d'un sistema lògic dóna lloc a les anomenades lògiques polivalents.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «principle of Exclude middle». A: Robert Audi. The Cambridge Dictionary of Philosophy. 2nd Edition (en anglès). Cambridge University Press. 
  2. 2,0 2,1 «law of Exclude middle». A: Ted Honderich. The Oxford Companion to Philosophy (en anglès). Oxford University Press. 
  3. «laws of thought». A: Robert Audi. The Cambridge Dictionary of Philosophy. 2nd edition (en anglès). Cambridge University Press. 
  4. Vaz Ferreira, Carlos. Lògica viva. Montevideo, Uruguai: Tècnica, 1983, p. 92. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]