Principis de Kerckhoffs
En criptografia, els sis principis de Kerckhoffs relatius a les propietats desitjables d'un sistema criptogràfic són:
- Si el sistema no és teòricament irrompible, almenys ha de ser-ho en la pràctica.
- L'efectivitat del sistema no ha de dependre que el seu disseny romangui en secret.
- La clau ha de ser fàcilment memoritzable de manera que no calgui recórrer a notes escrites.
- Els criptogrames hauran de donar resultats alfanumèrics.
- El sistema ha de ser operable per una única persona.
- El sistema ha de ser fàcil d'utilitzar.
Van ser enunciats per Auguste Kerckhoffs el 1883.[1]
Per antonomàsia, el segon d'ells rep el nom de principi de Kerckhoffs. Segons aquest principi, la seguretat del sistema ha de recaure en la seguretat de la clau, havent-se de suposar coneguts la resta dels paràmetres del sistema criptogràfic. El principi va ser reformulat, possiblement de manera independent, per Claude Shannon: l'adversari coneix el sistema. Aquesta formulació es coneix com la màxima de Shannon i és el principi més comunament adoptat pels criptòlegs en oposició a l'anomenada seguretat a través de la foscor.
Exemple del principi de Kerckhoffs
[modifica]En el següent text xifrat, no comprensible a primera vista,
« | OD FULSWRJUDILD SUHVHUYD OD FRQILGHQFLDOLGDG | » |
el criptosistema conté la clau secreta k=3, sent el mètode, el codi ASCII de la lletra que es desitja encriptar més tres; ja resolt amb aquestes dades la frase desxifrada és:
« | LA CRIPTOGRAFIA PRESERVA LA CONFIDENCIALITAT | » |
Referències
[modifica]- ↑ Auguste Kerckhoffs, "La cryptographie militaire", Journal des sciences militaires, vol. IX, pp. 5–83, Jan. 1883, pp. 161–191, Feb. 1883. Disponible en internet