Privadesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:56, 8 oct 2016 amb l'última edició de Bocachete (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

La privadesa[1] és l'habilitat d'un individu o grup a aïllar-se ells mateixos o la informació sobre si mateixos, i així, revelar-se selectivament.

Els límits i contingut del que es considera privat difereixen entre cultures i individus, però comparteixen temes comuns bàsics. La privadesa de vegades es relaciona amb anonimat, el desig de romandre inadvertit o inidentificat al reialme públic. Quan alguna cosa és privada per a una persona, normalment significa que hi ha alguna cosa en aquesta que es considera inherentment especial o personalment confidencial. Per això, el grau al qual la informació privada és exposada depèn de com el públic rebrà aquesta informació, la qual cosa difereix entre llocs i al llarg del temps. La privadesa pot ser vista com un aspecte de la seguretat - els bescanvis entre els interessos d'un grup i d'altres poden esdevenir especialment clars.

El dret en contra la invasió inaprovada d'intimitat pel govern, corporacions o individus és part dels drets d'intimitat de molts països, i en alguns casos, constitucions. Gairebé tots els països tenen lleis que d'alguna manera limiten la privadesa; un exemple d'això serien lleis respecte als impostos, les quals normalment requereixen el compartiment d'informació sobre ingressos o beneficis personals. En alguns països la intimitat individual pot ser en conflicte amb drets de llibertat d'expressió i algunes lleis poden exigir una revelació pública d'informació que es consideraria privada en altres països i cultures.

La privadesa pot ser voluntàriament sacrificada, normalment a canvi de beneficis percebuts i molt sovint amb pèrdues i perills específics, encara que això és un punt de vista molt estratègic sobre les relacions humanes. Els acadèmics que són economistes, teòrics evolucionistes i psicòlegs de recerca descriuen la revelació d'aspectes d'intimitat com un sacrifici voluntari, on loteries o competicions són implicats. En el món empresarial, una persona pot donar detalls personals (sovint amb objectius de publicitat) per a participar en un joc o guanyar un premi. La informació que es comparteix voluntàriament i més tard és robada o se'n fa un mal ús pot conduir a robatori d'identitat.

La privadesa en l´entorn de l´atenció centrada en la persona

El concepte de privacitat és definit per la RAE com l´àmbit de la vida que és té dret a protegir de qualsevol intromissió i també es coneix com la part més interna o profunda de la vida d´una persona, que compren els seus sentiments,vida familiar o relació d´amistat, és a dir la seva intimitat.

Tal es la importància del dret a la intimitat personal i familiar,que es recollit en l´article 18 de la constitució Espanyola.

En les persones grans el dret a la privacitat i a la intimitat, es veu desvirtuat per la necessitat d´ajuda i suport tant a nivell emocional com a través de les activitat de les seves vida diària. Es per aquesta raó que es tant important l´atenció centrada en la persona per tal de fomentar el respecte de la seva dignitat,donar suport als seus projectes virtuals i la cerca de la qualitat de vida.

Des de l´atenció centrada en la persona s´apliquen els principis d´integritat i personalització dels plans individualizats d´atenció (PIAI).Conèixer a la persona i saber identificar el que per a cadascú es realment important, permetrà donar suport a la continuïtat del seu projecte vital(la seva forma de viure,els seus habits gratificants,les rutines que li donen seguretat),destacar els èxits aconseguits a la vida o escoltar els seus desitjos serveixen per millorar la qualitat de vida de les persones, el coneixement de la seva història de vida respectant la privacitat de la informació i la participació de l´usuari ha de ser inherent en la tasca del professional assistencial.

Per a preserva la privacitat cal conèixer el projecte de vida i per això s'utilitzen les eines del DCM, Reminisència y les tècniques de intervenció com la Validació. Tot ens porta a preservar un dret inalienable de la persona que la converteix en única.

Vegeu també

Referències

  1. Consell Supervisor del Termcat. «"Privadesa" o "privacitat"?», 10 2002. [Consulta: 16 juny 2009]. «Condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica per la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de l’afectat.»

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Privadesa