Procés de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióProcés de Barcelona
Dades base
Tipus entitat política de la Unió Europea
Modifica dades a Wikidata
Estats participants al Procés de Barcelona.

El denominat Procés de Barcelona va ser un projecte geopolític proposat pel govern d'Espanya i impulsat per la Unió Europea el 1995 a la cimera euro-mediterrània celebrada a Barcelona.

En ell es proposaven diverses polítiques relacionades amb el desenvolupament econòmic entre els països de la conca mediterrània, la lluita antiterrorista, la promoció de la democràcia i els drets humans, la creació d'una àrea de lliure comerç, intercanvis culturals, etc.

El Tractat de Barcelona va ser elaborat pels 27 països assistents, i Javier Solana, que va representar a Espanya com el seu ministre de Relacions Exteriors durant el seu torn a la Presidència del Consell de la Unió Europea, a qui se li atribueix l'èxit diplomàtic.

D'acord amb la Declaració de Barcelona de 1995, l'objectiu de la iniciativa era: «fer de la conca mediterrània un àmbit de diàleg, intercanvi i cooperació que garanteixi la pau, l'estabilitat i la prosperitat».[1] La declaració estableix els tres objectius principals de l'associació:

  • Definició d'un espai comú de pau i estabilitat a través de l'enfortiment del diàleg polític i de seguretat (Política i Seguretat).
  • La construcció d'una zona de prosperitat compartida mitjançant una associació econòmica i financera i l'establiment gradual d'una zona de lliure comerç (Econòmic i Financer).
  • Acostament entre els pobles a través d'una associació social, cultural i humana destinada a promoure l'entesa entre cultures i intercanvis entre les societats civils (social, cultural i humà).

La Unió Europea va manifestar que la intenció de l'associació era «enfortir les seves relacions amb els països de les regions del Magreb i Mashreq». Tant Ehud Barak com Yasser Arafat van tenir grans elogis per a la coordinació de Solana en el Procés de Barcelona. El Procés de Barcelona, es va desenvolupar després de la Conferència, en successives reunions anuals, en un conjunt d'objectius destinats a aconseguir una zona de lliure de comerç a l'Orient Mitjà l'any 2010.

Al mateix el va succeir l'any 2008 el Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània.

Végeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Arno Tausch (2005, Editor, with Peter Herrmann) Dar al Islam. The Mediterranean, the World System and the Wider Europe. Vol. 1: The Cultural Enlargement of the EU and Europe's Identity; Vol. 2: The Chain of Peripheries and the New Wider Europe. Hauppauge, New York: Nova Science Publishers. Abridged paperback editions, 2006, under the title: The West, Europe and the Muslim World (Vol. 1) and Towards a Wider Europe (Vol. 2)