Revelatge fotogràfic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Procés fotogràfic)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Negatius.jpg

El revelatge fotogràfic[1] és el procés que es duu a terme perquè la imatge latent present en la placa o pel·lícula fotogràfica o arxiu digital RAW es faci visible. Quan es realitza sobre paper fotosensible a partir d'un negatiu, se'n diu positivat o ampliació del negatiu.[2][3]

Procediment[modifica]

El procés de revelat varia conforme al procediment i material fotogràfic que s'estigui utilitzant; en blanc i negre, regularment consta de set passos per al revelat del negatiu, de cinc per al del paper, en el cas d'utilitzar paper resina, i de vuit per a paper fibra.[4]

Per al negatiu[modifica]

  1. Preparació
  2. Revelat
  3. Bany d'atur/stop/detenció del revelador
  4. Rentat
  5. Fixació
  6. Rentat
  7. Aclarit
  8. Rentat final
  9. PhotoFlo

Per al paper resina[modifica]

  1. Revelat
  2. Bany d'atur
  3. Rentat
  4. Fixació
  5. Rentat final

Per al paper fibra[modifica]

  1. Revelat
  2. Bany d'atur
  3. Rentat
  4. Fixació I
  5. Fixació II
  6. Rentada
  7. Aclarida
  8. Rentada final

Revelat de negatius[modifica]

Les operacions a realitzar són les següents:[5]

  • Es posa el laboratori en total foscor, sense llum vermella ni d'altre color, i s'obre el xassís metàl·lic per a introduir el negatiu en el rodet o espiral.
  • Després es fica en el tanc o cubeta de revelatge i es posa la tapa per a poder seguir treballant amb la llum encesa. El revelador ha de tenir una temperatura entre 18 i 26 °C. L'ideal és 20 °C. Si la temperatura és menor a 20 °C doni-li un minut més cada dos graus de menys. Si la temperatura és major a 20 °C doni-li un minut de menys per cada dos graus de més. Per sota de 14 °C el negatiu queda molt vulnerable.
  • Normalment els fabricants de revelador ja indiquen, en unes taules que acompanyen al producte, els temps segons la temperatura.
  • Preses les precaucions necessàries, s'aboca el revelador en el tanc, només traient la tapa que permet introduir l'element químic sense que entre llum al negatiu.
  • S'agita els primers trenta segons, i es dóna suport el tanc en la taula, fent un copet i es prossegueix agitant cinc vegades cada vint-i-cinc segons fins que es compleixin 7 minuts i ½.
  • En acabar el temps necessari es llença el revelador i es posa l'aturador, també anomenat "bany d'atur", agitant durant almenys 30 segons al principi, durant 2 minuts.
  • Es guarda l'aturador en la seva ampolla, ja que serveix almenys per a deu rotllos.
  • A continuació es tira el fixador agitant els primers quinze segons, durant cinc minuts. Ja es pot obrir el tanc i rentar el negatiu amb aigua corrent durant trenta minuts almenys. Del temps de rentat depèn molt la conservació.
  • En acabar es dóna al negatiu un bany humectant. Es deixa actuar un minut i es penja el negatiu en un lloc que estigui protegit de la pols i altres intoxicacions: si s'està ajustat de temps és possible assecar-lo amb assecador de pèl i a més de 30 cm. Això pot produir una menor qualitat i és un mètode molt usat en els periòdics per la rapiditat de l'assecatge. És important tenir molta cura amb aquests passos, ja que un simple frec amb una ungla pot danyar tot el procés.

Positivat[modifica]

És el nom que es dóna al procés quan s'obté la imatge a partir del negatiu sobre un suport opac, de paper fotogràfic. Quan la grandària de la imatge resultant coincideix amb el del negatiu es denomina «contacte», i es diu «full de contactes» al paper que conté diversos d'ells, mentre que, si s'obté amb una grandària major mitjançant l'ús d'una ampliadora fotogràfica, es diu «ampliació».[6]

Les fases del procés són similars, encara que existeixen algunes diferències:

  • Els papers fotogràfics permeten en la majoria dels casos l'ús d'una llum inactínica per a controlar el procés. La més eficaç és la groc-verdosa específica que dissenyen les cases comercials de laboratori. L'ús de llum vermella és incòmode, perquè no permet una valoració exacta de la còpia quan s'està revelant. Té sentit si es treballa amb pel·lícula ortocromàtica.
  • Hi ha algunes diferències entre la composició química dels reveladors i fixadors i la del revelat de pel·lícula.
  • Existeixen diferències en els temps de processament: el temps òptim de revelat se sol situar entorn dels dos minuts, i sobre deu o quinze minuts per al fixat.
  • A vegades es produeixen en aquest moment efectes, amb manipulacions que es fan durant el procés, com a solaritzacions o després del mateix com virats.

Per a realitzar aquest procés, és necessari comptar amb una cambra obscura, on es recomana mantenir diferenciades la zona humida i la zona seca, procurar atenció a no tenir endolls en la zona humida i l'aïllament de llum exterior i bona ventilació.

L'equip a utilitzar és:

  • Ampliadora
  • Rellotge
  • Marginador
  • Lupa d'enfocament
  • Llum de seguretat
  • Cubetes i pinces
  • Esmaltadora
  • Premsa de contactes

Consideracions[modifica]

El bany revelador ha de tenir en la major part dels casos en el moment d'ús una temperatura entre 18 i 26 °C. L'ideal és 20 °C. Si la temperatura és menor a 20 °C es donarà un minut més cada dos graus de menys. Si la temperatura és major a 20 °C es donarà un minut de menys per cada dos graus de més. Per sota de 14 °C el negatiu queda molt vulnerable perquè l'emulsió ofereix resistència als líquids i perquè la majoria de productes del revelador perden eficàcia. El revelat produeix una imatge de plata metàl·lica negra amplificant els halurs de plata exposats que ja han generat imatge latent. El temps del revelat depèn de la mena de negatiu. L'excés de revelat augmenta el contrast en un primer moment, del negatiu/paper, mentre que la falta el disminueix (pot fer-se per a un resultat equivalent a usar pel·lícula de diferent sensibilitat compensant una exposició no d'acord amb la qual nominalment presenta l'emulsió). Normalment els fabricants de reveladors ja indiquen, en unes taules que acompanyen al producte, els temps adequats segons la temperatura.[7]

Referències[modifica]

  1. «Revelatge». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «revelatge». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.182. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  4. Fotografía básica, de Michael Langford. Madrid. Editorial Omega fortnite season 4, 1970.
  5. http://www.difo.uah.es/curso/el_revelado_del_negativo.html
  6. Positivado directo a blanco y negro de las diapositivas de color. Vicente Sierra Puparelli. Cuadernos de INICE, núm. 57. Salamanca 1994.
  7. Fotografía básica, de Michael Langford. Madrid. Editorial Omega fortnite season 4, 1970.

Vegeu també[modifica]