Proclamació de la República irlandesa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentProclamació de la República irlandesa
Tipus constitució
Modifica dades a Wikidata
Còpia retocada de la proclamació original.

La Proclamació de la República (Proclamation of the Republic en anglès; Forógra na Poblachta en irlandès), també coneguda com a Proclamació de 1916 o Proclamació de Pasqua, va ser un document publicat pels Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès durant l'Alçament de Pasqua a Irlanda, que va començar el 24 d'abril de 1916. En aquest text, el Consell Militar de la Germandat Republicana Irlandesa, declarant-se a si mateix el "Govern Provisional de la República Irlandesa", va proclamar la independència del país del Regne Unit. La lectura de la proclamació, per part de Patrick Pearse, a l'entrada de la General Post Office (GPO), al carrer Sackville (avui anomenat carrer O'Connell), principal via de Dublín, va marcar l'inici de l'alçament. La provclamació estava redactada en un to semblant a la realitzada el 1803 en el transcurs de la rebel·lió de Robert Emmet.

Principis de la proclamació[modifica | modifica el codi]

Tot i que l'alçament va fracassar, en termes militars, els principis de la proclamació, en diversos graus, van influenciar el pensament de les generacions posteriors de polítics irlandesos. El document consistia en una sèrie d'afirmacions:

  • els líders de l'alçament parlaven en nom d'Irlanda (reivindicació històrica dels moviments insurreccionals irlandesos);
  • l'alçament marcava una nova onada d'intents per aconseguir la independència mitjançant les armes;
  • la Germandat Republicana Irlandesa, els Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès eren l'element central de l'alçament;
  • "el dret del poble d'Irlanda a tenir en propietat Irlanda"
  • la forma de govern havia de ser una república;
  • garantir "la llibertat religiosa i civil, igualtat de drets i igualtat d'oportunitats per tots els ciutadans", primer esment a la igualtat de gènere, ja que les dones irlandesos, sota la llei britànica, no podien votar;
  • compromís amb el sufragi universal, fenomen limitat, en aquell moment, a pocs països, entre els quals no es trobava la Gran Bretanya;
  • compromís d'"apreciar tots els fills de la nació de manera igualitària". Encara que aquestes paraules s'han près, des de la dècada de 1990, com un intent d'impulsar els drets dels nens, per "fills de la nació" es fa referència al poble irlandès;[1]
  • les disputes entre nacionalistes i unionistes s'atribueixen a "diferències curosament fomentades per un govern estranger", rebuig del que més tard es va anomenar Teoria de les dues nacions.

Impressió i distribució del text[modifica | modifica el codi]

La proclamació havia estat impresa abans de l'inici de l'alçament a la Cimera Wharfedale aturem la premsa de cilindre. A causa d'aquest secretisme, hi va haver problemes que afectaren a la confecció i al disseny. En particular, a causa de la manca de tipus mòbils, el document va ser imprès en dues meitats, imprimint-se primer la part de dalt i, posteriorment, la part de baix, en un mateix paper. Els tipògrafs encarregats de fer-ho foren Willie O'Brien, Michael Molloy i Christopher Brady.[2] Com que no tenien suficients tipografies d'una mateixa mida i font, en algunes parts del document es poden veure "e" de diferent font més petites que la resta de lletres.

El llenguatge emprat suggereix que la còpia original de la proclamació havia estat, efectivament, signada pels líders de l'alçament. No obstant, no se n'ha trobat cap evidència, ni s'ha trobat cap esment en fonts contemporànies, de l'existència d'una còpia "efectivament signada", encara que, si aquest document hagués existit, és probable que fos destruït després de l'alçament per part d'algú (exèrcit britànic, element civil o participant de l'alçament intentant destruir una evidència incriminatòria potencial) que no va apreciar la seva importància històrica. Més tard, Molloy va assegurar que havia imprès el document a partir d'una còpia escrita a mà, amb les signatures dels líders realitzades en un full a part, que va destruir quan estava a la presó pel mètode de la masticació, però d'altres participants ho van posar en dubte.[3] Molloy també va exposar que Connolly havia demanar que el disseny del document semblés una notificació de subhasta.[4]

Actualment hi ha 30 còpies originals, una de les quals pot ser admirada al National Print Museum.[5] Reproductions were later made, which have sometimes been misattributed as originals.[4][6] Quan els soldats britànics van recuperar el Liberty Hall, van trobar la impressora amb la tipografia de lletra de la part de baix de la proclamacio preparada per ser utilitzada, i s'ha publicat que van realitzar-ne còpies com a record, proliferant diverses "mitges còpies" de la proclamació.[4] James Mosley explica que els originals complets ràpidament es van convertir en objectes difícils de trobar, com a conseqüència del caos posterior a l'alçament, i que un mes més tard la policia de Dublín no va poder trobar-ne per incorporar-la als seus expedients.[4]

Els signataris[modifica | modifica el codi]

Els signataris (amb els noms que apareixen a la proclamació):

Un dels dubtes que, de tant en tant, es planteja, és per què el primer nom dels signataris no va ser el de Pearse, sinó el de Tom Clarke, un republicà veterà. Si la redacció dels noms hagués estat en ordre alfabètic, Éamonn Ceannt hagués aparegut al capdavant. La vídua de Clarke mantenia que aquest fet es devia al fet que Clarke era l'escollit, com a veterà reconegut, per convertir-se en el 'president de la República provisional'. Aquest fet explicaria la seva posició principal. No obstant, altres membres associats amb l'alçament van negar aquesta afirmació, que la senyora Clarke va fer en les seves memòries. Documents publicats més tard per part dels rebels mostraven a Pearse com a figura principal, tot i que amb el càrrec de 'comandant en cap de les forces de la República irlandesa, i president del Govern provisional',[7] i no com a 'president de la República'. En qualsevol cas, fos la intenció que Clarke ocupés la màxima institució simbòlica de l'estat i Pearse el cap del govern, o si simplement Pearse havia de ser el protagonista principal però amb títols ambigus, segueix essent un misteri sobre el qual els historiadors segueixen especulant avui dia.

Tots set signataris de la proclamació van ser executats per part de l'exèrcit britànic (James Connolly, que havia estat ferit de gravetat durant els combats, va ser executat lligat en una cadira) els dies posteriors a l'alçament, essent vistos com a culpables de cometre traïció en temps de guerra (en el context de la Primera Guerra Mundial). Els líders polítics britànics van considerar, en un primer moment, que les execucions eren un moviment poc intel·ligent; posteriorment, les van veure com una catàstrofe, amb declaracions com les del primer ministre H. H. Asquith o del qui seria el seu successor, David Lloyd George, dient que es penedien d'haver permès a l'exèrcit tractar el tema com un cas de traïció en temps de guerra, en lloc d'insistir que els líders fossin jutjats segons les lleis criminals civils. Encara que, en un primer moment, l'opinió pública irlandesa tenia poques simpaties per l'alçament (el principal diari nacionalista irlandès, l'Irish Independent, va demanar l'execució dels seus líders), de mica en mica va anar canviant d'opinió, principalment pel tracte que van rebre els detinguts i les execucions dels líders. Finalment, el govern d'Asquith va demanar l'aturada de les execucions, traslladant el cas dels qui encara no havien estat executats als tribunals civils. Tot i així, en aquell moment ja s'havia executat a tots els signataris i a altres participants.

Text[modifica | modifica el codi]

Original Traducció
POBLACHT NA hÉIREANN

THE PROVISIONAL GOVERNMENT
OF THE
IRISH REPUBLIC
TO THE PEOPLE OF IRELAND

IRISHMEN AND IRISHWOMEN: In the name of God and of the dead generations from which she receives her old tradition of nationhood, Ireland, through us, summons her children to her flag and strikes for her freedom.

Having organised and trained her manhood through her secret revolutionary organisation, the Irish Republican Brotherhood, and through her open military organisations, the Irish Volunteers and the Irish Citizen Army, having patiently perfected her discipline, having resolutely waited for the right moment to reveal itself, she now seizes that moment, and supported by her exiled children in America and by gallant allies in Europe, but relying in the first on her own strength, she strikes in full confidence of victory.

We declare the right of the people of Ireland to the ownership of Ireland and to the unfettered control of Irish destinies, to be sovereign and indefeasible. The long usurpation of that right by a foreign people and government has not extinguished the right, nor can it ever be extinguished except by the destruction of the Irish people. In every generation the Irish people have asserted their right to national freedom and sovereignty; six times during the past three hundred years they have asserted it in arms. Standing on that fundamental right and again asserting it in arms in the face of the world, we hereby proclaim the Irish Republic as a Sovereign Independent State, and we pledge our lives and the lives of our comrades in arms to the cause of its freedom, of its welfare, and of its exaltation among the nations.

The Irish Republic is entitled to, and hereby claims, the allegiance of every Irishman and Irishwoman. The Republic guarantees religious and civil liberty, equal rights and equal opportunities to all its citizens, and declares its resolve to pursue the happiness and prosperity of the whole nation and of all its parts, cherishing all of the children of the nation equally, and oblivious of the differences carefully fostered by an alien Government, which have divided a minority from the majority in the past.

Until our arms have brought the opportune moment for the establishment of a permanent National Government, representative of the whole people of Ireland and elected by the suffrages of all her men and women, the Provisional Government, hereby constituted, will administer the civil and military affairs of the Republic in trust for the people.

We place the cause of the Irish Republic under the protection of the Most High God, Whose blessing we invoke upon our arms, and we pray that no one who serves that cause will dishonour it by cowardice, inhumanity, or rapine. In this supreme hour the Irish nation must, by its valour and discipline, and by the readiness of its children to sacrifice themselves for the common good, prove itself worthy of the august destiny to which it is called.

Signed on behalf of the Provisional Government:

THOMAS J. CLARKE
SEAN Mac DIARMADA; THOMAS MacDONAGH
P. H. PEARSE; EAMONN CEANNT
JAMES CONNOLLY; JOSEPH PLUNKETT

REPÚBLICA D'IRLANDA (en irlandès)

EL GOVERN PROVISIONAL
DE LA
REPÚBLICA IRLANDESA
AL POBLE D'IRLANDA

IRLANDESOS I IRLANDESES: En nom de Déu i de les generacions mortes de les quals rep la seva antiga tradició de nació, Irlanda, a través nostre, atrau els seus fills cap a la seva bandera i es manifestin per la seva llibertat.

Havent organitzat i entrenat els seus homes mitjançant la seva organització secreta revolucionària, la Germandat Republicana Irlandesa, i mitjançant les seves organitzacions militars conegudes, els Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès, havent perfeccionat pacientment la seva disciplina, havent esperat resoltament el moment correcte per revelar-se a si mateixa, ara s'apodera d'aquest moment, i ajudada pels seus fills exiliats a Amèrica i pels galants aliats d'Europa, però confiant primer de tot en la seva pròpia força, es manifesta en plena confiança de victòria.

Declarem el dret del poble d'Irlanda a la possessió d'Irlanda i al control sense restriccions de les destinacions irlandeses, a ser sobirans i irrebocables. La llarga usurpació d'aquest dret per part de govern i persones estrangers no ha extingit el dret, ni pot ser mai extingit, excepte mitjançant la destrucció del poble irlandès. En cada generació el poble irlandès ha manifestat el seu dret a la llibertat nacional i sobirania; sis vegades, en els darrers tres-cents anys, ha manifestat aquest mitjançant les armes. Basant-nos en aquest dret fonamental i, de nou, manifestant-ho en armes davant del món, nosaltres, per tant, proclamem la República Irlandesa com un Estat Independent Sobirà, i lliurem les nostres vides i les vides dels nostrs camarades en armes a la causa de la seva llibertat, del seu benestar i de la seva exaltació entre les nacions.

La República Irlandesa té dret a, i per tant reclama, la fidelitat de tot irlandès i irlandesa. La República garanteix llibertat religiosa i civil, igualtat de drets i igualtat d'oportunitats a tots els seus ciutadans, i declara la seva resolució a perseguir la felicitat i prosperitat de tota la nació i de totes les seves parts, apreviant tots els fills de la nació igualitàriament, i oblidant les diferències curosament fomentades per un govern estranger, que han dividit una minoria de la majoria en el passat.

Fins que les nostres armes no portin al moment oportú per l'establiment d'un Govern Nacional permanent, representatiu de tot el poble d'Irlanda i elegit pel sufragi de tots els homes i dones, el Govern Provisional, constituït per la present, administrarà els afers civils i militars de la República amb la confiança del poble.

Nosaltres posem la causa de la República Irlandesa sota la protecció del Més Gran Déu, les benediccions del qual invoquem per sobre de les nostres armes, i preguem que cap dels qui serveix aquesta causa la deshonri per cobardia, inhumanitat o rapinya. En aquesta hora suprema la nació irlandesa ha de, pel seu valor i disciplina, i per la predisposició dels seus fills a sacrificar-se pel bé comú, provar-se digne de l'august destí al qual és cridada.

Signat en nom del Govern Provisional:

THOMAS J. CLARKE
SEAN Mac DIARMADA; THOMAS MacDONAGH
P. H. PEARSE; EAMONN CEANNT
JAMES CONNOLLY; JOSEPH PLUNKETT

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. De Paor 1997, p.74
  2. Irish Transport and General Workers' Union. Fifty years of Liberty Hall: the golden jubilee of the Irish Transport and General Workers' Union 1909–1959. Dublín: Three Candles, 1959, p. 69 [Consulta: 11 maig 2011]. 
  3. «Witness statement WS 716 (Michael J. Molloy)» p. 5. Bureau of Military History. [Consulta: 3 novembre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «The image of the Proclamation of the Irish Republic 1916». [Consulta: 24 juny 2015].
  5. «Permanent Exhibitions». National Print Museum (Ireland), 2011. [Consulta: 11 maig 2011].
  6. «The Proclamation of the Irish Republic: notes from Dublin». [Consulta: 24 juny 2015].
  7. «Pamphlet: "The Provisional Government to the Citizens of Dublin on the Momentous occasion of the proclamation of a Sovereign Independent Irish State"». South Dublin Libraries, 1916. [Consulta: 17 maig 2015].

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • De Paor, Liam. On the Easter Proclamation: And Other Declarations. Four Courts Press, 1997. ISBN 9781851823222. 
  • Tim Pat Coogan, Michael Collins (ISBN 0-09-174106-8)
  • Tim Pat Coogan, De Valera (ISBN 0-09-175030-X)
  • Dorothy McCardle, The Irish Republic
  • Arthur Mitchell and Padraig Ó Snodaigh, Irish Political Documents: 1916–1949
  • John O'Connor, The 1916 Proclamation
  • Conor Kostick & Lorcan Collins, The Easter Rising, A Guide to Dublin in 1916 (ISBN 0-86278-638-X)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Proclamació de la República irlandesa a Viquitexts, la biblioteca lliure.