Programa Artemis
.svg)  | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
|---|---|
| Organització |  NASA |
| Propòsit | exploració de la Lluna |
| Estat | En actiu |
| Lloc web | Web oficial (anglès) |
| Història del programa | |
| Cost | 35.000 M$ |
| Durada | 2017 — Present |
| Primer vol no tripulat | previst: setembre 2022 (Artemis 1) |
| Primer vol tripulat | previst: maig 2024 (Artemis 2) |
| Missions | |
| Lloc(s) de llançament | Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral Centre Espacial John F. Kennedy |
El Programa Artemis[1] és un programa d'exploració lunar dirigit per la NASA en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) i l'Agència Espacial Canadenca (CSA) que, en cas de tenir èxit, portarà l'ésser humà a la Lluna per primera vegada des de l'Apollo 17 el 1972. L'objectiu a llarg termini del programa és establir una base permanent a la Lluna per a facilitar posteriors missions a Mart. Els principals components del programa són el Space Launch System, o SLS (en català Sistema de Llançament Espacial), la nau espacial Orion, l'estació espacial Deep Space Gateway, o DSG, i els sistemes d'aterratge humà, incloent-hi el Starship HLS.
El Programa Artemis és una col·laboració d'agències espacials governamentals i agències privades, unides pels Acords Artemis. A data de 22 de juny del 2022, vint-i-un països han signat els acords, incloent-hi potències espacials emergents com Brasil, Corea del Sud i els Emirats Àrabs Units.
El Programa Artemis es va establir per primera vegada el 2017, tot i que molts dels seus components, tal com la nau espacial Orion es van desenvolupar durant l'anterior Programa Constellation (2005-2010). El primer llançament d'Orion estava programat pel 2016, però es va posposar al 2022 per a la missió Artemis I, sense tripulants. Aquesta es va enlairar amb èxit el 16 de novembre del 2022 a les 6:47 (UTC).[2]
Segons el pla proposat, la missió tripulada Artemis II s'enlairarà el 2024, la missió tripulada d'aterratge lunar Artemis III tindrà lloc el 2025 i el 2027 es produirà l'atracament d'Artemis IV amb la Deep Space Gateway, a part de posteriors missions i aterratges lunars addicionals. Tot i això, alguns observadors han notificat que el cost del programa i la cronologia difícilment es compliran i patiran retards i cancel·lacions.
Visió general[modifica]
El Programa Artemis està organitzat al voltant d'una sèrie de missions de Space Launch Systems, o SLS (en català, Sistemes de Llançament Espacial), que aniran augmentant en complexitat i que estan prevists que es duguin a terme amb intervals d'un any o més. De moment estan planejades des de la missió Artemis I fins a la missió Artemis V, però més missions ja han sigut proposades. Cada missió SLS se centra en el llançament d'una llançadora SLS portant una nau espacial Orion. Les missions posteriors a Artemis II dependran de missions de suport enlairades per altres organitzacions i d'altres naus espacials.
Missions SLS[modifica]
La missió Artemis I serà una prova no tripulada de les SLS i d'Orion, i la primera prova de vol per a les dues naus. L'objectiu d'Artemis I és situar Orion en òrbita lunar i després retornar la nau a la Terra. El SLS utilitzarà un ICPS de dues etapes, duent a terme una injecció translunar per portar Orion a l'espai lunar. Orion frenarà fins a una òrbita lunar polar retrògrada distant i es mantindrà en aquesta al voltant de sis dies fins a accelerar de tornada cap a la Terra. La càpsula d'Orion se separarà del mòdul de servei, reentrarà l'atmosfera per aerofrenar, i aterrarà a l'oceà amb el suport de paracaigudes.
La missió Artemis II (2024) serà el primer vol de prova tripulat de la SLS i la nau espacial Orion. Els quatre membres de la tripulació duran a terme un extens testatge en òrbita terrestre, i després l'Orion accelerarà en una trajectòria de tornada lliure al voltant de la Lluna, que retornarà la nau a la Terra per a la reentrada i l'amaratge. El llançament no està previst fins com a mínim el maig del 2024.
La missió Artemis III (2025) serà un aterratge lunar tripulat. La missió dependrà d'una missió de suport, que s'encarregarà de situar el Sistema d'Aterratge Humà (Human Landing System, HLS) en posició d'òrbita halo quasi-rectilínia (NRHO) al voltant de la Lluna abans del llançament de la SLS/Orion. Després que el Sistema d'Aterratge Humà arribi a l'òrbita corresponent, el sistema SLS/Orion enviarà la nau espacial Orion amb una tripulació de quatre membres, entre els quals està previst que hi hagi la primera dona i la primera persona de color en aterrar a la Lluna, per dur a terme una trobada orbital i acoblar-se al HLS. Dos dels astronautes es transferiran al HLS, que després descendirà a la superfície lunar, on romandrà al voltant de 6,5 dies. Els astronautes duran a terme com a mínim dues activitats extravehiculars (EVA) a la superfície abans de l'ascensió del HLS que els retornarà al punt de trobada orbital amb Orion. Orion retornarà llavors els quatre astronautes a la Terra. El llançament no està previst fins com a mínim el 2025.
La missió Artemis IV (2027) serà una missió tripulada fins a l'estació Lunar Gateway en òrbita NRHO, utilitzant un SLS Block 1B. Una missió de suport anterior lliurarà els primers dos mòduls de l'estació a la NRHO. La potència extra del Block 1B permetrà a la SLS/Orion lliurar el mòdul I-HAB per a la connexió amb l'estació. El llançament no està previst fins com a mínim el 2027.
La missió Artemis V i posteriors es proposa que facin aterrar astronautes a la superfície lunar, on podran utilitzar cada vegada més infraestructures, que seran enviades mitjançant missions de suport. Aquestes infraestructures inclouran hàbitats, rovers, instrumentació científica i equipament d'extracció de materials.
Missions de suport[modifica]
Les missions de suport inclouen mòduls de descens, enviament de mòduls de la Gateway, logística de la Gateway, enviament de la HLS i enviament dels diferents elements de la base lunar. La majoria d'aquestes missions es duran a terme mitjançant contractes de la NASA a proveïdors comercials. Sota el programa Commercial Lunar Payload Services (CLPS) (en català, Serveis Comercials de Càrrega Útil Lunar), diversos mòduls de desccens robòtics enviaran instrumentació científica i rovers a la superfície de la Lluna després de la missió Artemis I. Missions CLPS addicionals estan planejades al llarg del Programa Artemis per a enviar càrrega útil a la base lunar. Aquestes inclouran mòduls d'hàbitats i rovers per a donar suport a les missions tripulades.
El Sistema d'Aterratge Humà (HLS) és una nau espacial que pot portar membres de la tripulació des de l'òrbita NRHO fins a la superfície lunar, donar-los suport a la superfície i retornar-los a l'òrbita NRHO. Cada aterratge tripulat requereix un HLS, tot i que algunes o totes les naus espacials potser poden ser reutilitzades. Cada HLS ha de ser enlairada des de la Terra i enviada a la NRHO mitjançant un o més llançaments. El contracte comercial inicial va ser otorgat a SpaceX per dues missions Starship HLS, una no tripulada i una tripulada, que formaran part d'Artemis III. Cada una d'aquestes dues missions requereix un llançament d'un HLS i diversos llançaments de combustible, tots en llançadores Starship d'SpaceX. A data de juny del 2022, la NASA també ha posat damunt la taula l'opció d'afegir al contracte inicial la comissió d'un disseny d'una Starship HLS millorada i una demostració d'una tercera missió lunar sota noves regles de sostenibilitat està sent redactada. La intenció és buscar un disseny de HLS alternatiu a SpaceX de forma paral·lela, per redundància i competitivitat.
Els primers dos mòduls de la Gateway (PPE i Halo) seran enviats a la NRHO en un sol llançament utilitzant una llançadora Falcon Heavy. Originalment, estava planejat que estigués disponible abans d'Artemis III, a data del 2021, la seva disponibilitat està planejada per abans d'Artemis IV.
La Gateway serà reaprovisionada i sostinguda amb llançaments de naus espacials Dragon XL, enlairades mitjançant Falcon Heavy. Cada Dragon XL es mantindrà a la Gateway fins a sis mesos. Les Dragon XL no retornaran a la Terra, però seran pròpiament disposades, segurament mitjançant xocs deliberats contra la superfície lunar.
Referències[modifica]
- ↑ Dunbar, Brian. «Artemis-I», 29-01-2018. [Consulta: 30 octubre 2021].
- ↑ Kraft, Rachel. «Artemis I Liftoff». Artemis - Nasa Blogs. NASA. [Consulta: 2 desembre 2022].