Programa Copernicus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Logotip

Copernicus, anteriorment Global Monitoring for Environment and Security (GMES) és una iniciativa conjunta de l'Agència Espacial Europea i de la Comissió Europea, per dotar a Europa d'una capacitat operacional i autònoma d'observació de la Terra.

El seu objectiu és racionalitzar l'ús de les dades procedint de fonts múltiples per proporcionar quan es necessiti un accés autònom i independent a informacions relacionades amb el medi ambient i la seguretat. Resumit, es tracta d'agrupar totes les informacions obtingudes pels satèl·lits mediambientals, i les bases terrestres per proporcionar una visió global del "estat de salut" de la Terra.

Els responsables polítics seran els primers a utilitzar el GMES, que els ajudaran a preparar les legislacions nacionals, europees i internacionals sobre el medi ambient (inclòs el canvi de clima) i a supervisar la posada en pràctica d'aquesta legislació.

El GMES es recolza en quatre pilars: el component espacial (observacions per satèl·lits i altres bases terrestres de la terra, l'atmosfera i els oceans), les mesures in-situ (dades terrestres i aerotransportades que recol·lecten xarxes d'informacions sobre els oceans, la superfície dels continents i l'atmosfera), l'harmonització i la normalització de les dades i els serveis per als usuaris.

Els serveis d'informació geoespacials proporcionats per GMES es poden agrupar en sis temes interactius: la terra, els oceans, el tractament d'emergències, l'atmosfera, la seguretat i el canvi climàtic. Els tres primers serveis relacionats amb la terra, els oceans i el tractament d'emergències i els dos últims de l'atmosfera i la seguretat van ser anunciats durant el GMES Forum en Lille al setembre de 2008. Segueixen ara en la seva fase preoperativa i estava programat que entrarien en la seva fase operativa a nivell europeu en el 2011 amb l'objectiu d'estar plenament operatius en el 2014.

El GMES és la contribució de la Unió Europea al sistema global d'observació de la Terra GEOSS, Global Earth Observation System of Systems (els principals líders de la qual són els Estats Units, Japó, Àfrica del Sud i, precisament la Unió Europea)

Missions espacials[modifica]

L'ESA està actualment desenvolupament cinc tipus nous satèl·lits anomenats Sentinel per abastir les necessitats del programa GMES. Les missions Sentinel inclouen monitors d'imatges per radar i superespectrals terrestres, d'oceans i atmosfèrics. Les missions Sentinel tindran els següents objectius:

  • Sentinel 1 proporciona cobrint tot el clima, servei d'imatges dia i nit per terra i oceà. El primer satèl·lit Sentinel-1 està programat per se llançat en el 2013;
  • Sentinel 2 proporciona serveis d'imatges terrestres d'alta resolució òptica (p.e. imatges de la coberta vegetal, el sòl i l'aigua, vies navegables i les zones costaneres). El Sentinel-2 també proporciona informació de serveis d'emergència. El primer satèl·lit Sentinel-2 estava programat per ser llançat a finals de 2012;
  • Sentinel 3 proporciona serveis de monitors d'oceans i terreny global. El primer satèl·lit Sentinel-3 està programat per ser llançat a finals de 2012;
  • Sentinel-4, serà embarcat com a càrrega útil juntament amb un satèl·lit de Meteosat de tercera generació, proporciona monitors de dades de condicions atmosfèriques. Serà llançat en el 2017;
  • Sentinel-5 també proporciona dades de composició atmosfèrica. Serà embarcat en una nau post-EUMETSAT Polar System (EPS) en el 2019;
  • Sentinel-6 és la intenció de mantenir les missions d'altimetria d'alta precisió després del satèl·lit Jason-2.

Abans que les missions Sentinel proporcionessin dades al GMES, nombroses missions espacials existents o en projecte van proporcionar dades útils per a la prestació dels serveis del GMES. Aquestes missions eren sovint anomenades "GMES Contributing Missions (GCMs)".

ERS: El European Remote Sensing Satellite ERS-1 (1991-2000) va ser el primer satèl·lit d'observació terrestre de l'ESA. L'ERS-2, llançat en el 1995, proporciona dades relacionades a la temperatura superficial oceànica, els vents i la capa d'ozó atmosfèric.

ENVISAT: Llançat en el 2002, l'Envisat és la nau d'observació terrestre més gran mai feta. Transporta instruments sofisticats de radar i òptics amb el Advanced Synthetic Aperture Radar (ASAR)i el Medium Resolution Imaging Spectrometer (MERIS). L'Envisat proporciona l'observació i control continu de la terra, la seva atmosfera, els oceans i les capes de gel. Els estats membres de l'ESA van votar per unanimitat a favor d'estendre la missió Envisat fins al 2013.

Earth Explorers: Earth Explorers són petites missions d'investigació dedicades a aspectes específics del nostre medi ambient terrestre. Les missions Earth Explorer s'enfoquen en l'atmosfera, biosfera, hidrosfera, criosfera i l'interior de la Terra amb l'èmfasi general en aprendre més sobre les interaccions entre aquests components i l'impacte que l'activitat humana està tenint en els processos naturals de la Terra. Hi ha 6 missions seleccionades per a la implementació:

  • GOCE (Gravity Field and Steady-State Ocean Explorer), llançat el 17 de març de 2009
  • SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity), llançat el 2 de novembre de 2009
  • CryoSat-2 (mesurament del gruix de gel flotant), llançat el 8 d'abril de 2010.
  • Swarm (mesures d'alta precisió i resolució de la intensitat i direcció del camp magnètic de la Terra), el llançament estava programat per l'abril de 2013
  • ADM-Aeolus (Atmospheric Dynamics Mission), programat el llançament pel 2013
  • EarthCARE (Earth Clouds, Aerosols and Radiation Explorer), programat pel llançament el 2013

MSG: la Segona Generació de Meteosat és una iniciativa entre l'ESA i EUMETSAT.

MetOp: MetOp és el primer satèl·lit dedicat europeu en l'òrbita polar per a la meteorologia operacional. MetOp és una sèrie de tres satèl·lits que es van llançar de forma seqüencial durant 14 anys a partir de l'octubre de 2006. La sèrie proporciona dades tant per la meteorologia operativa com estudis climàtics.

SPOT: SPOT (Satellite Pour l'Observation de la Terre) consta d'una sèrie de satèl·lits d'observació terrestre que proporcionen imatges d'alta resolució de la Terra. SPOT-4 i SPOT-5 inclouen sensors anomenats VEGETATION capaç de supervisar els ecosistemes continentals.

TerraSAR-X: TerraSAR-X és un satèl·lit d'observació de la Terra que proporciona informació topogràfica d'alta qualitat. Les dades del TerraSAR-X ofereixen un gran nombre d'aplicacions (p.e. mapes terrestres, mapes topogràfics, control de boscos, control de resposta d'emergències i ambiental)

COSMO-SkyMed: El Constellation of small Satellites for the Mediterranean basin Observation és un sistema d'observació de la Terra per satèl·lit, que tindrà quatre satèl·lits equipats amb sensors radars d'apertura sintètica (synthetic aperture radar o SAR). Les aplicacions inclouen l'anàlisi de risc sísmic, la vigilància dels desastres ambientals i cartografia agrícola.

DMC: El Disaster Monitoring Constellation (DMC) consta de cinc satèl·lits de teleobservació. La constel·lació proporciona imatges terrestres per a casos d'emergència de desastres en el marc del International Charter for Space and Major Disasters.

JASON-2: El satèl·lit JASON-2 proporciona mesuraments precisos de la topografia de la superfície oceànica, la velocitat del vent en la superfície i l'alçada de les onades, ja que aquest tipus de mesures és un requisit fonamental per a la GMES Marine Services the European Commission que ha inclòs aquest tipus de missió en la seva última comunicació sobre el futur GMES Space Component com a Sentinel 6

PLEIADES: La constel·lació de PLEIADES consisteix en dos satèl·lits proporcionant imatges d'alta resolució de la Terra.

Les dades proporcionades per les missions de satèl·lits no europeus (p.e. LANDSAT, GOSAT, RADARSAT-2) també pot ser utilitzades pel GMES.

Bibliografia[modifica]

  • "10 years of GMES: A chronicle" per Rheticus, Window on GMES, una publicació de BOSS4GMES (en anglès)
  • Claire-Anne Reix (Alcatel Space), Jean-Yves Lebras, (CLS Argos), «Environnement et Sécurité : GMES», conferència realitzada a Tolosa de Llenguadoc el 21 d'abril de 2004, editada en el La Lettre AAAF, Núm. 6, juny 2004, document en línia

Enllaços externs[modifica]