Projecció de Newman
Una projecció de Newman és una forma de representació bidimensional útil per a visualitzar conformacions en un enllaç simple carboni-carboni d'una molècula orgànica, habitualment alcans. Fou proposada el 1952 pel químic nord-americà Melvin Spencer Newman (1908-1993).[1][2]
Consisteix a visualitzar l'estructura de la molècula al llarg de l'enllaç simple que uneix ambdós àtoms de carboni i projectar-la sobre el pla, de tal manera que els grups units a l'àtom de carboni més proper a l'observador es dibuixen enllaçats al punt central d'un cercle, que representaria a l'àtom, mentre els del més allunyat es dibuixen partint del cercle, que representa el carboni de darrere.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Projecció de Newman |
- ↑ Newman, M.S Record. Chem. Progr. (Kresge-Hooker Sci. Lib.), 13, 1952, pàg. 111-116.
- ↑ Newman, M.S «A notation for the study of certain stereochemical problems». J. Chem. Educ., 32, 7, 1955, pàg. 344-347. DOI: 10.1021/ed032p344.