Projecte genoma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cadena d'ADN

Projecte genoma és el nom que rep un treball conjunt realitzat per diversos països que intenta revelar el codi genètic d'un organisme (el qual pot ser animal, vegetal, fongs, bacteris o d'un virus) a través del seu mapejament.[1]

Un d'aquest projectes considerat com a marc és el Projecte Genoma Humà que ja està tenint impacte en la recerca de diverses zones de les ciències humanes, amb potencial de desenvolupaments científics i comercials.[2]

Metodologia[modifica]

Sobreposició de clons.

El muntatge del genoma es fa a través de launió d'un gran nombre de seqüències curtes d'ADN, que s'uneixen per crear una representació del cromosoma original de l'ADN en estudi. En un projecte de seqüenciació shotgun, tot l'ADN d'un ser viu analitzat inicialment és partit en milions de petits trossos. Aquests trossets aleshores són "llegits" per màquines de seqüenciació automàtica. Es fa servir un algorisme de muntatge d genoma per reunir totes les parts i posar-les en l'ordre original.


Màquines que realitzen la seqüenciació de l'ADN

L'empresa Celera Genomics utilitzà una metodologia semblant per intentar desvetllar el genoma humà. A través de la seqüenciació shotgun va ser capaç de seqüenciar tot el genoma en només 9 mesos, sense comptar el temps necessari per analitzar tot el material seqüenciat. Aquesta metodologia ja havia estat emprada per seqüenciar el genoma de Haemophilus influenzae.[3]

Programari[modifica]

La majoria dels instituts fan servi programari (software) propi, entre aquests hi ha:

  • AMO
  • Celera Assembler
  • The Arachne
  • Phred/Phrap

Exemples de Projectes[modifica]

Animals

Plantes

Microorganismes

Referències[modifica]

  1. Pevsner, Jonathan. Bioinformatics and functional genomics. 2a edició. Hoboken, N.J: Wiley-Blackwell, 2009. ISBN 9780470085851.  (anglès)
  2. «Potential Benefits of Human Genome Project Research». Department of Energy, Human Genome Project Information, 09-10-2009. [Consulta: 18 juny 2010]. (anglès)
  3. Hood, D. W.; M. E. Deadman, M. P. Jennings, M. Bisercic, R. D. Fleischmann, J. C. Venter, E. R. Moxon «DNA repeats identify novel virulence genes in Haemophilus influenzae». Proceedings of the National Academy of Sciences, 93, 20, 1996, pàg. 11121–11125 [Consulta: 23 gener 2013]. (anglès)