Promised Land (pel·lícula de 2004)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPromised Land

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAmos Gitai Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAmos Gitai Modifica el valor a Wikidata
GuióAmos Gitai i Marie-Jose Sanselme (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCaroline Champetier Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeYann Dedet Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Israel Modifica el valor a Wikidata
Estrena7 setembre 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalàrab Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temaprostitució Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0424365 Filmaffinity: 240123 Allocine: 58181 Rottentomatoes: m/1162668-promised_land Letterboxd: promised-land-2004 Allmovie: v313804 TCM: 643091 TMDB.org: 48870 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Border Trilogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Free Zone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


Promised Land (títol original en hebreu הארץ המובטחת) és una pel·lícula franco-israeliana d'Amos Gitai estrenada l'any 2004.

Argument[modifica]

Una nit al desert del Sinaí, al clar de lluna, un grup d'homes i de dones s'escalfa al voltant d'un foc de camp. Les dones venen d'Europa de l'Est, els homes són beduins. Demà, passaran la frontera en secret i les dones seran subhastades. Passaran de mà en mà, víctimes d'una xarxa de prostitució.

Una nit, en un club, Diana coneix Rosa. La suplica d'ajudar-la. La seva trobada és un signe d'esperança en la situació difícil que viuen aquestes dones.[1]

Repartiment[modifica]

Rebuda[modifica]

  • 2004: Festival de Venècia: Secció oficial a concurs. Premi CinemAvvenire
  • 2004: Festival de Valladolid - Seminci: Selecció oficial de llargmetratges a concurs
  • Crítica:"Un film dur i inclement (...) valent i necessari, i reflecteix l'insubornable esperit crític de Gitai." [2]

Referències[modifica]

  1. «Promised Land». Allociné.
  2. Torreiro, M. «Promised Land». El País.