Propaganda Due
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | P2 |
| Tipus | lògia maçònica |
| Història | |
| Creació | 1877 |
| Data de dissolució o abolició | 1982 , Causat per: Legge Anselmi (it)  |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Licio Gelli (1970–1984) |
| Part de | Grand Orient of Italy (en) |
Propaganda Due («Propaganda Dues» en italià), més coneguda per la sigla P2, va ser una lògia maçònica italiana que va estar en actiu entre el 1877 i el 1976, i que va perdre el seu reconeixement aquell any per part del Grande Oriente d'Italia (it).
Es va fer cèlebre per esdevenir l'organització clandestina que va provocar el major escàndol de la història de la República Italiana: la P2 va sortir a la llum pública amb les declaracions del mafiós Michele Sindona durant l'escàndol del Banc Ambrosià, on l'Institut per a les Obres de Religió i la ciutat de Milà tenien interessos econòmics. Entre 1965 i 1981 va condicionar el procés polític italià mitjançant la inclusió de persones de confiança de la P2 en àmbits com la Magistratura, el Parlament, les Forces Armades i la Premsa.
Licio Gelli començaria a presidir la lògia a partir de 1972, quan va ser elevat al grau de gran mestre.[1][2]
Fora d'Itàlia, la P2 va tenir activitats a l'Uruguai, el Brasil i principalment a l'Argentina. Alguns dels seus membres de l'Argentina van ser el peronista Raúl Alberto Lastiri, secretari privat del director general de radiodifusió durant el govern de facto del general Edelmiro Farrell; després secretari de l'administrador nacional de Correus i Telègrafs; després, del ministre de Comunicacions durant el primer i el segon govern de Perón i després president interí el 1973 entre Cámpora i Perón; Emilio Massera, nomenat comandant general de l'Armada pel president Perón el 1973 i posteriorment part de la junta militar de Jorge Rafael Videla de 1976 a 1978; José López Rega, ministre de Benestar Social des de 1973 a 1976 durant la tercera presidència de Perón i cofundador al costat d'aquest de l'Aliança Anticomunista Argentina (Triple A); i finalment el repressor Guillermo Suárez Mason.[3][4][5]
Descobriment[modifica]
Les connexions del banquer Roberto Calvi amb el gran mestre Licio Gelli van cridar l'atenció de la premsa i la policia, originant que la lògia (anteriorment secreta) fos descoberta. La policia va trobar una llista de membres a la casa del gran mestre Gelli, a Arezzo, el març de 1981. La llista contenia més de 900 noms, amb importants funcionaris estatals, destacats polítics (dos antics primers ministres, 62 senadors, 44 diputats) i oficials de l'Exèrcit, molts d'ells enrolats en el SISMI (Servei Secret Italià) i alts membres del crim organitzat. Un altre famós membre era Victor Emmanuel, príncep de Nàpols, i cap de la Casa de Savoia. També va ser trobat un document en possessió de Licio Gelli titulat «Piano di Rinascita Democratica» (Pla per al Ressorgiment Democràtic), que contenia una declaració de la Lògia per a formar una nova elit política i econòmica per a liderar Itàlia cap a un major autoritarisme en la democràcia, una coalició de caràcter centrista i anticomunista. «L'objectiu de la divisió dels sindicats ha de ser una prioritat —indicava el Pla— per a així aconseguir la reunificació amb els gremis autònoms de les seves confederacions, seguidors del Pla».[6]
El primer ministre Arnaldo Forlani va ser forçat a dimitir per maniobres del partit, causant la caiguda del govern italià. Giovanni Spadolini, del Partit Republicà Italià (PRI), va ser votat per a presidir una coalició de centreesquerra. Spadolini va ser el primer cap de govern italià no provinent de la Democràcia Cristiana. Tots els funcionaris dels serveis secrets d'Itàlia, amb el seu cap Vito Miceli, van ser obligats a renunciar als seus càrrecs.
Vegeu també[modifica]
- Banc Ambrosià
- Licio Gelli (capo de la P2 a partir de 1970, quan va ser elevat al grau de Gran mestre)
- Aniran-Contra
- Estratègia de la tensió
- Aldo Moro
- Operació Gladio
- Operació Còndor
- Aliança Anticomunista Argentina
- Guerra bruta
- Comissió Parlamentària Italiana sobre la P2
Referències[modifica]
- ↑ Chi era Licio Gelli e che cos’era la P2 / Diario LA STAMPA 16/12/2015
- ↑ Ordaz, Pablo «Licio Gelli, el dueño de los secretos más oscuros de Italia». El País, 18-12-2015 [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Efemérides Ejercito Argentino Arxivat 2013-11-13 a Wayback Machine. www.ara.mil.ar
- ↑ «La represión en perspectiva transnacional: las supuestas relaciones de la Triple A». Anuario del Instituto de Estudios Histórico-Sociales Facultad de Ciencias Humanas 32 (2). Universidad Nacional del Centro, Tandil, Argentina. 2017, 2017. [Consulta: 14 setembre 2018].
- ↑ En el mismo barco, Página 12, 15 de diciembre de 1998.
- ↑ La loggia massonica P2 (Loggia Propaganda Due) (en italiano)