Propietat organolèptica
 |
Aquest article conté contingut evasiu, frases vagues o imprecises que podrien associar-se amb informació esbiaixada o no verificable. |
Les propietats organolèptiques són el conjunt de descripcions de les característiques físiques que té la matèria en general, com per exemple el seu gust, textura, olor, color. Totes aquestes sensacions produeixen en menjar una sensació agradable o desagradable.[1] · ....[2]
Les propietats organolèptiques d'un aliment són les que es poden percebre pels òrgans dels sentits, com ara el color, l'aroma, el tast o la textura. Per axil hi ha diverses tècniques de conservació dels aliments que ens permiten conservar aquestes propietats, com el fumatge.[3]
En algunes ocasions aquestes propietats són utilitzades per distingir un aliment fresc d'un descompost. En alguns restaurants o diversos negocis d'aliments, són usades aquestes propietats per detectar els ingredients o productes. També es qualifiquen en el tast o anàlisi sensorial de l'oli d'oliva verge. Segons aquest resultat, l'oli d'oliva verge podrà rebre la qualificació d'extra o, al contrari, ser descartat per al consum directe i enviat a les refineries.
Referències[modifica]
- ↑ «"Studies on organoleptic properties of food products from fresh egg and egg powder through principal component analysis"».(anglès)
- ↑ «"Influence of pre-drying treatments on physicochemical and organoleptic properties of explosion puff dried jackfruit chips"».(anglès)
- ↑ «organolèptic -a». TERMCAT. [Consulta: 25 agost 2015].
Bibliografia[modifica]
- Garbayo Otaño, «Evaluación Organoléptica y Diagnóstico en Edificaciones». Facultad de Arquitectura, Instituto Superior Politécnico José Antonio Echevarría, ISPJAE 2002.
- Gimenez, Rafael Física del Suelo, pág. 4, Cátedra de Edafología, Facultad de Agronomía y Zootecnia Universidad Nacional de Tucumán[Enllaç no actiu]