Propofol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacPropofol
Propofol Structural Formulae V.1.svg
Malaltia objecte dolor, agitació en la demència, estat epilèptic i subacute delirium Tradueix
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA
Codi ATC N01AX10
Dades químiques i físiques
Fórmula C₁₂H₁₈O
Massa molecular 178,136 uma
Densitat 0,955 g/cm³
Punt de fusió 18 °C
Punt d'ebullició 247 °C
Identificadors
Número CAS 2078-54-8
PubChem (SID) 4943
IUPHAR/BPS 5464
DrugBank 00818
ChemSpider 4774
UNII YI7VU623SF
KEGG D00549
ChEBI 44915
ChEMBL CHEMBL526
PDB ligand ID PFL
AEPQ 100.016.551
Modifica les dades a Wikidata

El propofol (comercialitzat per AstraZeneca com Diprivan®) és un hipnòtic d'acció curta que s'administra per via intravenosa. Els seus usos inclouen la inducció i el manteniment de l'anestèsia general, sedació per a adults amb ventilació mecànica i sedació per a procediments mèdics. El propofol també s'utilitza comunament en veterinària. Està aprovat el seu ús en més de 50 països, i es troba disponible l'especialitat farmacèutica genèrica.

Químicament, el propofol no està relacionada amb els barbitúrics i ha substituït en gran manera el tiopental per a la inducció de l'anestèsia perquè la recuperació del propofol és més ràpida i "clara" si es compara amb el tiopental. El propofol no es considera un analgèsic, de manera que els opioides com el fentanil pot ser combinat amb el propofol per alleujar el dolor.[1] El propofol s'ha denominat com "llet d'amnèsia" (un joc de paraules sobre la llet de magnèsia), a causa de l'aspecte lletós de la seva preparació intravenosa.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Propofol
  1. Miner JR, Burton JH. Clinical practice advisory: Emergency department procedural sedation with propofol. Annals of Emergency Medicine. 2007 Aug;50(2):182–7, 187.e1. Epub 2007 Feb 23.
  2. Euliano TY, Gravenstein JS. «A brief pharmacology related to anesthesia». A: Essential anesthesia: from science to practice. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2004, p. 173. ISBN 0-521-53600-6 [Consulta: 2 juny 2009].