Proserpine (Saint-Saëns)
| Forma musical | òpera |
|---|---|
| Compositor | Camille Saint-Saëns |
| Llengua | francès |
| Data de publicació | segle XIX |
| Estrena | |
| Estrena | 14 març 1887 |
| Escenari | Teatre Nacional de l'Opéra-Comique |
Proserpine és una òpera en quatre actes composta el 1887 per Camille Sant-Saëns sobre un llibret de Louis Gallet basat en Auguste Vacquerie.[1] Es va estrenar a l'Opéra-Comique el 14 de març de 1887.[2]
En la Proserpine de Camille Saint-Saëns, la figura central no correspon a cap transposició de l’antiga divinitat clàssica, sinó a una cortesana del Renaixement especialment avesada als jocs amorosos prohibits. El mateix compositor la definia com «una ànima condemnada per a qui l’amor veritable és un fruit vedat; tan bon punt s’hi acosta, comença a turmentar-se». Gounod ja havia remarcat la capacitat de Saint-Saëns per desplegar un ampli ventall de continguts dramàtics gràcies al seu domini de l’escriptura simfònica, i és precisament aquesta atenció als matisos narratius i a la solidesa de l’element teatral el que modela l’extraordinari discurs musical de l’obra.
Sota una concepció orquestral d’una modernitat inusual en la seva producció escènica, l’òpera incorpora dissonàncies que emergeixen en paral·lel als crits de còlera o de desolació dels personatges, establint una proximitat notable amb la tradició wagneriana pel que fa a la caracterització musical i a la trama instrumental que la sustenta. En la seva versió definitiva, posterior a la revisió de 1889, Proserpine es manté com una de les obres escèniques menys difoses de Saint-Saëns, però alhora com una de les que presenten una qualitat artística més elevada.[2]
Personatges
[modifica]- Proserpine (soprano)
- Angiola (soprano)
- Sabatino (Tenor)
- Squarocca (Baríton)
- Renzo (basse)
- Orlando (tenor)
- Ercole (baríton)
- Filippo (tenor)
- Gil (tenor)
- Une religieuse
- Trois jeunes filles
- Trois novices
- Seigneurs, mendiants, religieuses, soldats
Enregistraments
[modifica]- Veronique Gens com a Proserpine, Marie-Adeline Henry Angiola; Frédéric Antoun Sabatino; Andrew Adoptiu-Williams Squarocca; Jean Teitgen Renzo; Mathias Vidal Orlando; Philippe-Nicolas Martin Ercole; Artavazd Sargsyan Filippo/Gil ; Clémence Tilquin. Munich Radio Orchestra Flanders radio choir Ulf Schirmer, sponsored Palazzetto Bru Zane 2016
Referències
[modifica]- ↑ Sabina Teller Ratner Camille Saint-Saëns, 1835-1921: A Thematic Catalogue of His Complete Works 0198163207 2002
- ↑ 2,0 2,1 «Ressenya del disc» (en castellà). Sémele. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2017. [Consulta: 20 maig 2017].