Proserpinus proserpina
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Hoste | |
| Estat de conservació | |
| Dades insuficients | |
| UICN | 18366 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Sphingidae |
| Tribu | Macroglossini |
| Gènere | Proserpinus |
| Espècie | Proserpinus proserpina (Pallas, 1772) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
El borinot de la matajaia (Proserpinus proserpina) és un heteròcer glossat de la família Sphingidae.
Distribució[modifica]
A Europa es pot trobar a la península Ibèrica, França, Luxemburg, Europa Central, Suïssa, Itàlia, Sicília, països de l'antiga Iugoslàvia, Albània, Bulgària i Romania. Les poblacions s'estenen de l'est d'Europa fins al Turquestan. També n'hi ha al Marroc amb la subespècie P. p. gigas. Als Països Catalans és una espècie molt rara i local; absent a les Balears.[1]
Descripció[modifica]
Imago[modifica]
Cos robust, envergadura alar dentre 36 i 60 mm.[2] Destaca el seu color verd oliva, clar a l'abdomen, amb una franja horitzontal més fosca a les ales posteriors i una forma triangular clara al tòrax. La forma de les ales, a diferència de Macroglossum stellatarum, és irregular, imitant les fulles. Ales posteriors vistoses, de color taronja, amb una gran franja marginal negra. No presenta cap concentració de pilositat a l'extrem de l'abdomen. Cap també verd oliva, amb antenes negres d'extrem blanc.
-
-
Proserpinus proserpina ♂
-
Proserpinus proserpina ♂ △
-
Proserpinus proserpina ♀
-
Proserpinus proserpina ♀ △
Eruga[modifica]
Pot arribar fins als 70 mm.[2] A diferència de la majoria de membres de la família, no presenta una cua al final de l'abdomen. En comptes d'aquesta, té una protuberància amb un ocel d'anells negre i groc. Presenta dues formes, l'una marró i l'altra verda, seguint els mateixos patrons. Generalment el dors és més fosc i els laterals clars, amb taques obliqües poc pronunciades. Cap verd o marró clars.
Hàbitat[modifica]
Prefereix regions muntanyoses, clars de bosc, prats limítrofs, pendents assollejades, fins a 1500m als Alps i 2000m a la península Ibèrica. L'eruga s'alimenta d'Epilobium hirsutum, Epilobium angustifolium, Epilobium palustre, Epilobium dodonaei, Epilobium montanum, Oenothera biennis o Lythrum salicaria.
Període de vol i hibernació[modifica]
Normalment una generació a l'any amb adults entre finals de maig i principis de juny, amb variacions locals.[2] Als llocs més càlids es produeix una segona generació, que vola durant l'agost. Hiverna com a pupa en una cavitat subterrània.
Costums[modifica]
Hàbits nocturns, tot i que de vegades es pot observar de dia.
Referències[modifica]
- ↑ «Proserpinus proserpina» (en anglès). [Consulta: 12 gener 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Proserpinus proserpina» (en anglès). Sphingidae of Western Palaearctic. A.R. Pittaway. [Consulta: 6 gener 2013].
Bibliografia[modifica]
- Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
- P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.
Enllaços externs[modifica]
- Sphingidae of the Western Palaearctic (anglès)
- Biodiversidad Virtual (castellà)