Proteu (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicProteu
Proteus (Voyager 2).jpg
Una nítida imatge del satèl·lit Proteu de Neptú, presa per la sonda espacial Voyager 2 l'any 1989 Modifica el valor a Wikidata
Designació provisionalS/1989 N 1 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Neptú i satèl·lit natural Modifica el valor a Wikidata
Descobert perStephen P. Synnott
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment16 juny 1989 Modifica el valor a Wikidata
EpònimProteu Modifica el valor a Wikidata
Cos pareNeptú Modifica el valor a Wikidata
Època18 d'agost 1989
Dades orbitals
Semieix major a117.647 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00053 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P1,122314 d Modifica el valor a Wikidata
Velocitat orbital mitjana7,623 km/s
Inclinació i0,00053 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi210 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)19,7 Modifica el valor a Wikidata
Massa50 Zg[2] Modifica el valor a Wikidata
Volum34.000.000 km³[1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament0,17 km/s[a]
Albedo0,096 Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
51 K Modifica el valor a Wikidata

Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar. El seu nom prové de la mitologia grega, concretament, d'un déu de la mar, fill de Posidó (o d'Oceà) i Tetis. Aquest déu en concret, tenia l'habilitat especial de canviar de forma. També hi ha una malaltia anomenada síndrome de Proteu.

Va ser descobert per l'astrònom Stephen Synott, a través de la sonda espacial Voyager 2. Al principi, se li va donar la designació provisional de S/1989 N 1, però després, al 16 de setembre de 1991, li van posar el nom actual. Tot i que és aproximadament 70 km més gran que Nereida, no va ser descobert fins que la Voyager 2 va arribar a Neptú, a causa del seu baix albedo.

Característiques[modifica]

Proteu, el segon satèl·lit més gran del sistema de Neptú, té un diàmetre aproximadament de 418 km, encara que el primer, Tritó, és molt més gran; té un diàmetre estimat de 2707 km. Neptú VIII, també posseeix una temperatura gèlida de 51 K, a més a més de tenir un semieix major mitjà de 117.650 km. El seu període de rotació és de 1.12231477 dies, que vindrien a ser unes 24 hores i 51 minuts. Aquest satèl·lit, no és completament esfèric, encara que té una superfície mitjanament arrodonida. Proteu té una superfície crivellada de cràters, cosa que demostra que aquest món que orbita al voltant de l'últim planeta no té rastres d'activitat geològica des de fa milers d'anys, o, que mai n'ha tingut.

Vegeu també[modifica]

Aquest article tracta sobre el satèl·lit de Neptú Proteu. Per altres significats vegeu Proteu (mitologia)

Notes[modifica]

  1. La velocitat d'escapament s'ha derivat a partir de la massa m, la constant Gravitacional G i el radi r: 2Gm/r

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «NASA FACTS».
  2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proteu