Protosemític

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaProtosemític
Característiques
Modifica dades a Wikidata

El protosemític és la protollengua que constitueix una aproximació reconstruïda de la llengua mare que hauria donat lloc a les llengües semítiques. Encara que es tracta d'una llengua no testimoniada, gran part del seu lèxic i les seves característiques gramaticals són hipotèticament reconstruibles sobre la base de les modernes llengües semítiques.

El protosemític hauria de situar-se entorn del mil·lenni IV aC, sent més o menys contemporani del protoindoeuropeu. Els primers testimoniatges escrits de les llengües semítiques estan en accadi i daten del segle XXIII aC (vegeu Sargon d'Accad). Les primeres inscripcions en escriptura protosinaítica, utilitzades presumiblement per parlants d'una llengua semítica daten del segle XVIII aC.

Fonologia[modifica]

En l'últim estadi del protosemític el sistema vocàlic de la llengua comprenia tres vocals breus (a, i, o) i tres vocals llargues (ā, ī, ū). quant a les consonants el protosemític consta de 29 fonemes consonàntics, que transcrivim a continuació segons les convencions semitològiques habituals (entre parèntesis es dóna l'equivalent AFI temptatiu):[1][nota 1][nota 2][nota 3]

Consonants Sonora Sorda Emfàtica Nasal
Labials oclusives b [b] p [p] m [m]
aproximant w [w]
Interdentals fricatives [ð] [θ] [θˁ,θʼ] n [n]
Alveolars oclusives d [d] t [t] [tˁ,tʼ]
fricativa

postalveolar

š [ʃ]
fricatives

alveolars

z [z] s [s] [sˁ,sʼ]
laterals l [l] ś [ɬ] ṣ́ [ɬˁ,ɬʼ]
vibrant r [r]
Palatals aproximant i [j]
Velars oclusives g [ɡ] k [k] q [kˁ,kʼ]
fricatives ġ [ɣ] [x]
Faringals fricatives ʻ [ʕ] [ħ]
Glotals oclusiva ʼ [ʔ]
fricativa h [h]
Vocals curta llarga
Tancada i [i] o [u] ī [iː] ū [uː]
Oberta a [a] ā [aː]

Llista de termes protosemítics[modifica]

La següent és una petita mostra del lèxic hipotèticament reconstruït:

  • ba (negació)
  • bak 'copejar, dividir, partir'
  • dim / *dam 'sang'
  • dar- 'incrementar, engrandir'
  • -fir 'flor, fruit'
  • kama? 'menjar'
  • pir- 'volar'
  • sum / *sim 'nom'
  • sin/ *san 'nas'
  • -tuf 'escopir'

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Recientemente se ha propuesto que los fonemas /z/, /s/, /[sʼ]/, y tal vez /[ɬʼ]/ podrían ser de hecho africadas, i.e. /dz/, /ts/, /[tsʼ]/, and /[tɬʼ]/.
  2. Los sonidos denominados enfáticos aparecen en casi todas las lenguas semíticas, y en la mayoría de lenguas afroasiáticas.
  3. En arameo y hebreo, todas las oclusivas no enfáticas se suavizan a fricativas cuando aparecen tras vocal, lo cual llevó a la creación de un contraste fonológico tras la pérdida de la geminación.

Referències[modifica]

  1. Sáenz-Badillos, Angel. «Hebrew in the context of the Semitic Languages». A: A History of the Hebrew Language (Historia de la Lengua Hebrea). trans. John Elwolde. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1988, p. 18-19. ISBN 0-521-55634-1. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]