Protosemític
| Tipus | protollengua  |
|---|---|
 | |
El protosemític és la protollengua que constitueix una aproximació reconstruïda de la llengua mare que hauria donat lloc a les llengües semítiques. Encara que es tracta d'una llengua no testimoniada, gran part del seu lèxic i les seves característiques gramaticals són hipotèticament reconstruïbles sobre la base de les modernes llengües semítiques.
El protosemític hauria de situar-se entorn del mil·lenni IV aC, sent més o menys contemporani del protoindoeuropeu. Sembla que correspondria als primers semites que van emigrar cap a Orient Pròxim després que el Sàhara es tornés un desert més dur. Els primers testimoniatges escrits de les llengües semítiques estan en accadi i daten del segle XXIII aC (vegeu Sargon d'Accad). Les primeres inscripcions en escriptura protosinaítica, utilitzades presumiblement per parlants d'una llengua semítica daten del segle XVIII aC.
Fonologia[modifica]
En l'últim estadi del protosemític el sistema vocàlic de la llengua comprenia tres vocals breus (a, i, o) i tres vocals llargues (ā, ī, ū). Pel que fa a les consonants el protosemític consta de 29 fonemes consonàntics, transcrites a continuació segons les convencions semitològiques habituals (entre parèntesis es dona l'equivalent AFI temptatiu):[1][nota 1][nota 2][nota 3]
| Consonants | Sonora | Sorda | Emfàtica | Nasal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Labials | oclusives | b [b] | p [p] | m [m] | |
| aproximant | w [w] | ||||
| Interdentals | fricatives | ḏ [ð] | ṯ [θ] | ṱ [θˁ,θʼ] | n [n] |
| Alveolars | oclusives | d [d] | t [t] | ṭ [tˁ,tʼ] | |
| fricativa |
š [ʃ] | ||||
| fricatives |
z [z] | s [s] | ṣ [sˁ,sʼ] | ||
| laterals | l [l] | ś [ɬ] | ṣ́ [ɬˁ,ɬʼ] | ||
| vibrant | r [r] | ||||
| Palatals | aproximant | i [j] | |||
| Velars | oclusives | g [ɡ] | k [k] | q [kˁ,kʼ] | |
| fricatives | ġ [ɣ] | ḫ [x] | |||
| Faringals | fricatives | ʻ [ʕ] | ḥ [ħ] | ||
| Glotals | oclusiva | ʼ [ʔ] | |||
| fricativa | h [h] | ||||
| Vocals | curta | llarga | ||
|---|---|---|---|---|
| Tancada | i [i] | o [u] | ī [iː] | ū [uː] |
| Oberta | a [a] | ā [aː] | ||
Llista de termes protosemítics[modifica]
La següent és una petita mostra del lèxic hipotèticament reconstruït:
- ba (negació)
- bak 'copejar, dividir, partir'
- dim / *dam 'sang'
- dar- 'incrementar, engrandir'
- -fir 'flor, fruit'
- kama? 'menjar'
- pir- 'volar'
- sum / *sim 'nom'
- sin/ *san 'nas'
- -tuf 'escopir'
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Recentment s'ha proposat que els fonemes /z/, /s/, /[sʼ]/, i potser també /[ɬʼ]/ podrien ser de fet consonants africades, i.e. /dz/, /ts/, /[tsʼ]/, and /[tɬʼ]/.
- ↑ Els sons anomenats emfàtics apareixen en gairebé totes les llengües semítiques, i en la majoria de llengües afroasiàtiques.
- ↑ En arameu i hebreu, totes les oclusives no emfàtiques se suavitzen a fricatives quan apareixen després de vocal, la qual cosa va portar a la creació d'un contrast fonològic després de la pèrdua de la geminació.
Referències[modifica]
- ↑ Sáenz-Badillos, Angel. «Hebrew in the context of the Semitic Languages». A: A History of the Hebrew Language (Historia de la Lengua Hebrea). trans. John Elwolde. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1988, p. 18-19. ISBN 0-521-55634-1.
Bibliografia[modifica]
- Burkhart Kienast, Historische semitische Sprachwissenschaft (2001).
- Proto Semitic Language and Culture - The American Heritage Dictionary of the English Language
- John Huehnegard (2004): "Afro-Asiatic" en The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages, ed. R. D. Woodard, Cambridge University Press, p. 142-156, ISBN 0-521-56256-2.