Protozous
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 | |
_(21217233731).jpg)
Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.[1] Moltes espècies de protozous viuen com a paràsits en animals o plantes i moltes d'altres són de vida lliure formant part del zooplàncton.[2][3] Alguns poden parasitar l'ésser humà, constituint les protozoosis, com l'amebosi, la giardiosi, la criptosporidiosi (produïda majoritàriament per Cryptosporidium parvum) o la toxoplasmosi. Els aliments i l'aigua poden ser vies de transmissió de protozous paràsits.
Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals; més tard van ser situats en el desaparegut regne dels protists que actualment es considera un conjunt parafilètic, sense cap valor taxonòmic.
Els protozous acostumen a tenir la capacita del moviment, una propietat atribuïda als animals, en contraposició a la immobilitat dels vegetals. Així les amebes es desplacen mitjançant pseudòpodes, els paramecis per cilis, i el tripanosoma per flagels. Aquesta visió simplista ha estat àmpliament superada, ja que molts organismes classificats com a protozous, com ara els plasmodis són immòbils, mentre que existeixen nombroses algues unicel·lulars que es desplacen mitjançant flagels.
Història
[modifica]El tàxon protozous (Protozoa) va aparèixer l'any 1818 de la mà del zoòleg Georg August Goldfuss i s'ha anat movent entre fílum, regne (l'any 1981 Thomas Cavalier-Smith) i subregne.[4][5][6] El mot protozou prové del grec πρῶτος (protos) que vol dir primer i ζῶα (zoa) animal, és a dir vol dir "primers animals". Goldfuss el va proposar com una classe, creient que eren animals molt simples. Inicialment incloïa organismes pluricel·lulars com rotífers, esponges, coralls, meduses i determinats cucs.[7]
Al 1848, gràcies als avenços de la teoria cel·lular proposada per Theodor Schwann i Matthias Schleiden, el zoòleg i anatomista C. T. von Siebold va proposar que aquests organismes unicel·lulars, com els ciliats o les amebes, tenien cèl·lules similars a les que formen els teixits d'animals o plantes. Va redefinir els protozous separant-los dels animals (Metazoa) pel fet de ser unicel·lulars. Al mateix temps, va elevar el grup al nivell d'un fílum que contenia dos grans classes de microorganismes: Infusoria (majoritàriament ciliats i algues flagel·lades) i Rhizopoda (organismes ameboides). La definició de protozou com un fílum o subregne compost pels "animals unicel·lulars" va ser adoptat pel zoòleg Otto Bütschli, celebrat al seu centenari com a "arquitecte de la protozoologia".
Mentre va estar sota el fílum dels metazous, els protozous van ser repartits segons la vella classificació de dos regnes de la vida, alguns eren similars a plantes i altres similars a animals, depenent de si tenien o no la capacitat de fer la fotosíntesis. Això va fer que els primers s'estudiessin dins de la botànica i els segons dins de la zoologia.
La crítica d'aquest sistema va començar a la segona meitat del segle xix, amb la constatació que molts organismes compleixen ambdós els criteris d'inclusió entre plantes i animals. Per exemple, les algues Euglena i Dinobryon tenen cloroplasts per a la fotosíntesi, però poden també alimentar-se de matèria orgànica i són mòbils per flagel·ls. En 1860, el biòleg anglès John Hogg va argumentar contra l'ús de "protozous", ja que "els naturalistes es divideixen segons l'opinió - i probablement alguns continuaran així, ja sigui que molts d'aquests organismes o éssers vius siguin animals o bé plantes. " Com a alternativa, va proposar un nou regne anomenat Primigenum, que consistia tant en protozous com en algues unicel·lulars.(Protophyta), que va combinar junts sota el nom de "Protoctista". En la concepció de Hoggs, va comparar dues grans "piràmides" que representaven els regnes animal i vegetal i que es barrejaven a les seves bases al regne Primigenum.
Referències
[modifica]- ↑ «Protozous». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Panno, Joseph. The cell: Evolution of the First organisms (en anglesa). Facts on File, Inc, 2005. ISBN 0-8160-4946-7.
- ↑ Bertrand, J.C; et al. Environmental Microbiology: Fundamentals and Applications (en anglesa). Springer Science + Business Media Dordrecht, 26 de gener de 2015. ISBN 978-94-017-9118-2.
- ↑ Cavalier-Smith, Thomas «Eukaryote kingdoms: seven or nine?». Bio Systems, 14 (3-4), 1981, pàg. 461-481.
- ↑ Cavalier-Smith, Thomas «Kingdom protozoa and its 18 phyla». Microbiological Review, 12-1993, pàg. 953-994.
- ↑ Cavalier-Smith, Thomas «Kingdoms Protozoa and Chromista and the eozoan root of the eukaryotic tree.» (en anglès). Biology Letters., 6 (3), 23-06-2010, pàg. 342-345. DOI: 10.1098/rsbl.2009.0948.
- ↑ Goldfuss, G.A. «Ueber die Classification der Zoophyten». Isis, 1818, pàg. 1008-1013.
Vegeu també
[modifica]